Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Hem escoltat la reacció dels comensals de Simó el fariseu: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?» (Lc 7,49). Jesús acaba de fer un gest escandalós. Una dona de la ciutat, coneguda per tots com una pecadora, ha entrat a casa de Simó, s’ha ajupit als peus de Jesús i li ha vessat sobre els peus un oli perfumat. Tots els qui eren allí a la taula murmuraven: si Jesús és un profeta, no hauria d’acceptar gestos semblants d’una dona com aquesta. Aquelles dones, pobretes, servien només per trobar-s’hi d’amagat, també per part dels caps, o per a ser lapidades. D’acord amb la mentalitat del temps, entre el sant i el pecador, entre el que és pur i el que és impur, la separació havia de ser neta.
Però l’actitud de Jesús és diferent. Des dels inicis del seu ministeri a Galilea, ell s’acosta als leprosos, als endimoniats, a tots els malalts i marginats. Un comportament com aquest no era gens habitual, de tal manera que aquesta simpatia de Jesús pels exclosos, els «intocables», serà una de les coses que més desconcertaran els seus contemporanis. Allí on hi ha una persona que pateix, Jesús se’n fa càrrec, i aquest sofriment se’l fa seu. Jesús no predica que la condició de pena hagi de ser suportada amb heroisme, segons l’estil del filòsofs estoics. Jesús comparteix el dolor humà, i quan se’l troba, des del més íntim prorromp aquesta actitud que caracteritza el cristianisme: la misericòrdia. Jesús, davant el dolor humà sent misericòrdia; el cor de Jesús és misericordiós. Jesús sent compassió. Literalment: Jesús sent tremolar les seves entranyes. Quantes vegades en els Evangelis trobem reaccions semblants. El cor de Crist encarna i revela el cor de Déu, que allí on hi ha un home o una dona que pateix, en vol el guariment, l’alliberació, la vida plena.
És per això que Jesús obre els braços de bat a bat als pecadors. Quanta gent perdura també avui en una vida equivocada perquè no troba ningú disposat a mirar-lo o a mirar-la de manera diferent, amb els ulls, encara millor, amb el cor de Déu, és a dir, mirar-los amb esperança. Jesús en canvi veu una possibilitat de resurrecció fins i tot en qui ha acumulat moltes eleccions equivocades. Jesús sempre és allí, amb el cor obert; obre de bat a bat aquesta misericòrdia que té al cor; perdona, abraça, entén, s’acosta: així és Jesús!
A vegades oblidem que per a Jesús no s’ha tractat d’un amor fàcil, a baix preu. Els Evangelis conserven les primeres reaccions negatives envers Jesús precisament quan ell va perdonar els pecats d’un home (cf. Mc 2,1-12). Era un home que patia doblement: perquè no podia caminar i perquè se sentia «equivocat». I Jesús entén que el segon dolor és més gran que el primer, fins a tal punt que l’acull de seguida amb l’anunci de l’alliberament: «Fill, et són perdonats els pecats» (v. 5). Allibera aquesta sensació d’opressió de sentir-se equivocat. És llavors quan alguns escribes —els que es creuen perfectes: jo penso en molts catòlics que es creuen perfectes i menyspreen els altres… és trist, això…—, alguns escribes allí presents s’escandalitzen per les paraules de Jesús, que sonen com una blasfèmia, perquè només Déu pot perdonar els pecats.
Nosaltres que estem acostumats a experimentar el perdó dels pecats, potser massa «a bon preu», hauríem de recordar de tant en tant quant hem costat a l’amor de Déu. Cada un de nosaltres ha costat força: la vida de Jesús! Ell l’hauria donat fins i tot només per un de nosaltres. Jesús no va a la creu perquè guareix els malalts, sinó perquè predica la caritat, perquè proclama les benaurances. El Fill de Déu va a la creu sobretot perquè perdona els pecats, perquè vol l’alliberament total, definitiu del cor de l’home; perquè no accepta que l’ésser humà consumeixi tota l’existència amb aquest «tatuatge» inesborrable, amb el pensament de no poder ser acollit pel cor misericordiós de Déu. I amb aquests sentiments Jesús surt a l’encontre dels pecadors, que som tots. Així els pecadors són perdonats. No sols són tranquil·litzats a nivell psicològic, perquè són alliberats del sentiment de culpa. Jesús fa molt més: ofereix a les persones que s’han equivocat l’esperança d’una vida nova. «Però, Senyor, jo sóc un drap brut.» «Mira endavant, que et faig un cor nou.» Aquesta és l’esperança que ens dóna Jesús. Una vida marcada per l’amor. Mateu el publicà es converteix en apòstol de Crist: Mateu, que és un traïdor de la pàtria, un explotador de la gent. Zaqueu, ric corrupte —aquest segurament tenia una llicenciatura en suborns— de Jericó, es converteix en un benefactor dels pobres. La dona de Samaria, que ha tingut cinc marits i ara viu amb un altre, escolta com se li promet una «aigua viva» que podrà brollar sempre dins seu (cf. Jn 4,14). Així Jesús canvia el cor, i ho fa així amb tots nosaltres. Ens fa bé pensar que Déu no ha escollit com a primera massa per a formar la seva Església les persones que no s’equivocaven mai. L’Església és un poble de pecadors que experimenten la misericòrdia i el perdó de Déu. Pere va entendre més veritats d’ell mateix quan el gall va cantar que dels seus impulsos de generositat, que li inflaven el pit, fent-lo sentir superior als altres.
Germans i germanes, som tots pobres pecadors, necessitats de la misericòrdia de Déu que té la força de transformar-nos i tornar-nos esperança, i això cada dia. I ho fa! I a la gent que ha entès aquesta veritat bàsica, Déu li regala la missió més bonica del món, és a dir, l’amor pels germans i germanes i l’anunci d’una misericòrdia que ell no nega a ningú. I aquesta és la nostra esperança. Anem endavant amb aquesta confiança en el perdó, en l’amor misericordiós de Jesús.
Crida
He quedat profundament dolgut per la massacre esdevinguda diumenge passat a Nigèria, dins d’una església, on van ser assassinades persones innocents. I lamentablement aquest matí ha arribat la notícia de violències homicides a la República Centreafricana, contra les comunitats cristianes. Desitjo que s’aturi qualsevol forma d’odi i de violència i que no es repeteixin més crims tan vergonyosos perpetrats en llocs de culte, on els fidels es reuneixen per a pregar. Pensem en els nostres germans i germanes de Nigèria i de la República Centreafricana. Preguem per ells, tots junts: Déu vos salve, Maria…
