Data: 2 de març de 2026
El cap de setmana del 30 de gener a l’1 de febrer va tenir lloc el recés d’Efatà Solsona-Vic al Seminari de Solsona, adreçat a joves de divuit a trenta anys. Aquesta experiència de primer anunci va ser organitzada conjuntament per les delegacions de Joves d’ambdós bisbats: per a Vic era el primer recés, i per a Solsona, el cinquè.
Participació de caminants i servidors
Vint-i-tres caminants i una cinquantena de servidors van compartir un cap de setmana de trobada amb Déu i de renovació de la seva vida eclesial i de fe. «Per a mi el recés ha estat una explosió espiritual i una profunda trobada amb Crist. Ha estat un arrelament nou en la meva fe de tota la vida», afirma un caminant de vint-i-cinc anys, el qual assegura que li agradaria servir (ajudar a preparar el recés) la pròxima edició.
Una experiència de trobada amb Jesús viu
Aquest recés espiritual fomenta que el jove obri el cor per a permetre la trobada amb Jesús viu, la qual cosa van experimentar molts dels caminants. Ho il·lustra una jove de vint-i-vuit anys: «Aquest recés m’ha ajudat a trobar sentit i força per a continuar caminant, posant Déu al centre. Perquè és precisament enmig de la foscor del món on, si el busquem, sempre hi ha la llum de Jesús que no s’apaga. I és aquesta llum la que m’emporto per tirar endavant amb més fe i esperança.»
Noves amistats i desconnexió del dia a dia
També ha estat una oportunitat per a fer noves amistats i conèixer gent d’altres llocs del propi bisbat i del bisbat veí, a més d’una ocasió per a desconnectar del dia a dia i connectar amb la pròpia vida.
El servei com a camí de trobada amb Déu
Fer de servidor, és a dir, ajudar a preparar el recés, també és una experiència de trobada amb Déu des del servei. Una servidora de vint-i-set anys afirma: «Hi ha bellesa en el fet de servir a les fosques sense intentar ser protagonista però sabent el valor que té la feina feta. La resta de servidors i tu treballeu no solament pels caminants, sinó per fer un servei a Déu i amb la tranquil·litat que, on tu no arribis, els altres sí i, si no, l’Esperit Sant.»
Un altre servidor explica: «El que hem viscut aquests dies ha estat un regal del Senyor. Déu ha entrat en el cor de cada caminant, també en el meu. Efatà és com tornar a carregar les piles, un impuls de fe que em recorda que Ell és viu i present i que aquest gran regal s’ha de compartir.»
Origen i significat del recés d’Efatà
El recés d’Efatà (terme que significa «obre’t», tret de l’Evangeli de Marc) és un recés espiritual catòlic que té l’origen els anys vuitanta a Sud-amèrica i que ha arrelat arreu del món. Cal destacar que el recés de Vic-Solsona és un dels pocs que es fan en català.
Delegació de Joves
Data: 27 de maig de 2021
Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys.
Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes… Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades… Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.
Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …
Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.
Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…
Repensar, descobrir
En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.
La sorpresa de la persistència
En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”; en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.
Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.
Quins fils ens estiren amunt?
Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)
De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.
L’equip de L’Albergueria
La voz de la iglesia
