Data: 31 de juliol de 2026

 

La 39a edició del Curset d’Estiu va ser molt reeixida, tant pel que fa a la participació com als continguts. Sota el lema «Església creient i creïble en missió», es va celebrar del 21 al 23 de juliol al Seminari.

Conesa: avançar cap a una Església més sinodal

El primer dia, el bisbe de Solsona, Francesc Conesa, referent en la implantació de la sinodalitat a Espanya i participant en les sessions romanes del Sínode sobre la sinodalitat, va oferir una àmplia exposició titulada «Vers una Església més sinodal i més missionera». Partint de la concepció de l’Església com a comunió, va assenyalar que la sinodalitat és un element constitutiu de la comunitat eclesial, que implica un estil de ser Església, una manera d’establir relacions i també una disposició espiritual. Conesa explicà les arrels sacramentals de la sinodalitat, la corresponsabilitat diferenciada de tots els batejats i les diverses vocacions dins l’Església. Va posar un èmfasi especial en una qüestió important: l’autoritat dels pastors en el marc de la sinodalitat. Una autoritat que està al servei de tots, que ha d’escoltar tothom i que té la competència irrenunciable de prendre decisions, si bé aquesta no és incondicional. A continuació, presentà alguns camins per a créixer en sinodalitat: l’espiritualitat, la participació, el discerniment comunitari, la transparència i la rendició de comptes, així com la potenciació dels organismes sinodals. Finalment, es referí a l’itinerari de l’Església universal en aquest àmbit, amb l’horitzó posat en l’any 2028.

 

Xabier Gómez: l’acolliment com a clau de la transformació missionera

L’endemà, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, va presentar l’exhortació pastoral «Comunitats acollidores i missioneres», que ell mateix havia coordinat i que ha esdevingut el marc de referència de la Conferència Episcopal Espanyola per a la pastoral amb persones migrades i la pastoral intercultural. En la seva intervenció, el bisbe Gómez va oferir una profunda reflexió sobre l’acolliment com una de les claus per a la transformació missionera de les comunitats cristianes. En aquest sentit, insistí en la necessitat d’una conversió pastoral que permeti passar del simple acolliment a una veritable integració, i presentà la diversitat cultural no com una dificultat sinó com una oportunitat per a enriquir la vida de l’Església. Finalment, el bisbe de Sant Feliu va compartir la reflexió sorgida del procés de discerniment comunitari dut a terme a la seva diòcesi entorn de l’acolliment, mostrant com aquesta experiència pot contribuir a construir comunitats més obertes, fraternes i missioneres.

 

Jesús Úbeda: tornar al primer anunci de l’Evangeli

El darrer dia, Mn. Jesús Úbeda, vicari episcopal de Getafe, va centrar la seva intervenció en l’essència de la vida i la missió de l’Església, recordant que l’Església existeix per a evangelitzar i que, per tant, és cridada a viure en una actitud permanent de sortida missionera, especialment per tal d’arribar a aquells que es troben més allunyats de la fe o que no han rebut mai un primer anunci de l’Evangeli. En aquest sentit, va fer un recorregut pel magisteri dels darrers pontífexs i per la seva insistència en la necessitat de renovar l’impuls evangelitzador de les comunitats cristianes. Úbeda assenyalà també un dels grans reptes pastorals d’avui: com iniciar en la fe persones que no han rebut aquest primer anunci. En un segon moment, presentà alguns mètodes i experiències orientats precisament a aquesta primera evangelització, com Emaús, i explicà especialment la proposta de la «missió persona a persona», basada en la trobada i l’acompanyament personal com a via per a compartir i transmetre la fe.

​Data: 27 de maig de 2021

Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys. 

Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes…  Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades…  Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.

 

Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …

Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria  un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.

Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…

 

Repensar, descobrir

En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats  i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.

 

La sorpresa de la persistència

En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”;  en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.

Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.

 

Quins fils ens estiren amunt?

Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que  “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)

De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.

 

L’equip de L’Albergueria

La voz de la iglesia