Data: 30 d’abril de 2026
La jornada inclourà una conferència d’Armand Puig, doctor en Ciències Bíbliques i president de l’AVEPRO, que és un dels majors especialistes en Antoni Gaudí del nostre país. En aquesta conferència es repassaran els contactes de Gaudí amb Torras i Bages quan aquest era prevere i va ajudar Gaudí a superar una profunda crisi espiritual i el mestratge que el bisbe de Vic va exercir sobre l’arquitecte.
L’acte tindrà lloc a la Sala Bisbe Torras i Bages del Seminari de Vic i està oberta a tothom.
La influència de Torras i Bages sobre Gaudí determinant per entendre la dimensió espiritual de l’obra gaudiniana
La relació intel·lectual i espiritual entre els dos ha estat clau per entendre l’evolució del pensament i l’obra del creador de la Basílica de la Sagrada Família. Els contactes entre Gaudí i Torras i Bages es van intensificar quan aquest últim exercia com a prevere i va tenir un paper important en l’acompanyament espiritual de l’arquitecte durant una profunda crisi personal l’any 1894. Aquest suport hauria estat decisiu per ajudar Gaudí a refermar la seva dimensió religiosa i integrar-la plenament en la seva concepció artística.
El mestratge de Torras i Bages sobre Gaudí s’ha posat especialment en relleu, ja que el bisbe de Vic va exercir una influència doctrinal i espiritual que es reflecteix en el simbolisme i la càrrega teològica de moltes de les obres de l’arquitecte. Aquesta relació també es materialitza en el fet que Gaudí li va dedicar un projecte de monòlit que ha d’anar ubicat properament a la façana de la Passió de la Sagrada Família, un espai central dins del conjunt monumental.
El ponent
Armand Puig (La Selva del Camp, 1953) és prevere i doctor en Ciències Bíbliques i actual president de l’Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat a les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO), amb seu a Roma. Ha estat degà de la Facultat de Teologia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (Barcelona) i rector del mateix Ateneu. A més, ha publicat nombrosos articles i llibres sobre temes bíblics, entre d’altres, Jesús. Una biografía (2005), traduït a set llengües, Estudis de Nou Testament (2014) i Teología de la palabra (2015). Ha publicat recentment Antoni Gaudí. Vida i obra (2024), on posa de relleu la forta influència exercida pel bisbe Torras i Bages sobre Gaudí.
Data: 27 de maig de 2021
Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys.
Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes… Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades… Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.
Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …
Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.
Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…
Repensar, descobrir
En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.
La sorpresa de la persistència
En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”; en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.
Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.
Quins fils ens estiren amunt?
Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)
De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.
L’equip de L’Albergueria
La voz de la iglesia
