Data: 21 d’agost de 2022

El bon temps d’aquests mesos d’estiu ens ajuda a relaxar, però també ens estimula a fer moltes coses diferents. L’estiu és un temps per observar la bellesa que ens envolta amb la llum radiant del sol, però també és una oportunitat de contemplar-la amb la mirada de Jesucrist. ¿Com miraria Jesucrist la nostra realitat?

Observar i estar atent és fonamental per veure els diferents matisos del nostre món i això també implica veure allò que, de vegades, no volem mirar. No podem aclucar els ulls quan la realitat no és tan càlida ni de color de rosa com voldríem, sinó freda i grisa. I així és, sembla que hem controlat una pandèmia, que hem tornat a sortir al carrer per gaudir-ne, però no podem obviar que estem deixant molts germans nostres pel camí de la pobresa.

Milers de persones del nostre entorn es troben en una situació d’exclusió social severa. Les dades de la memòria anual de Càritas en deixen constància. Es mostra amb xifres esfereïdores que la situació de les persones vulnerables ha empitjorat encara més. L’informe FOESSA constata que l’any 2021 gairebé 1 de cada 4 espanyols vivia en situació d’exclusió social. Durant aquest segon any de la pandèmia, Càritas va atendre 1,6 milions de persones arreu d’Espanya. Són germans nostres, colpejats per la precarietat laboral, pel difícil accés a l’habitatge i per la incertesa de tenir un plat a taula cada dia.

No podem normalitzar el quadre que ens ha dibuixat la crisi econòmica i sanitària dels darrers anys. Hem d’actuar i tractar de pintar-ne un altre amb colors que donin vida. Cal que ens esforcem en el projecte de construir una societat més fraterna i cohesionada. El papa Francesc ens diu: «La solidaritat és pensar i actuar en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tothom sobre l’apropiació dels béns per part d’alguns. També és lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, la desigualtat, la manca de feina, de terra i d’habitatge, la negació dels drets socials i laborals». (Fratelli tutti, 116)

L’Església no es cansa mai de recordar el missatge de Jesús, de paraula i obra. Denunciem la injustícia i treballem per minvar-ne els efectes. Al nostre país, a través de les parròquies, els preveres, els diaques, els religiosos i les religioses, els laics i les laiques, nombroses organitzacions caritatives i d’acció social, treballem incansablement per fer més digna la vida dels nostres germans i germanes més vulnerables. Com en tants moments al llarg de la història, també ara ens toca il·luminar el camí. Ens toca donar consol i esperança a les persones, promoure la comunió i la cohesió social. També cal que treballem intensament per complementar l’acció de les administracions públiques i de la societat civil, amb el ferm propòsit de garantir unes condicions de vida dignes per a totes les persones més perjudicades.

Benvolguts germans i germanes, la solidaritat no fa vacances. La pobresa tampoc. Durant l’estiu, mantinguem els ulls ben oberts davant la realitat i estenguem la mà als germans que més ho necessiten. Siguem llum per al món i que les nostres bones obres glorifiquin el nostre Pare.