Data: 16 de novembre de 2025
Jesús ens convida a viure les circumstàncies de la vida no pas amb resignació, sinó amb esperança. Aquesta esperança és quelcom que implica als creients per treballar activament per fer que la justícia social sigui present en la nostra societat. Davant de la marginació, la pobresa, el rebuig –el “descarte” com ho definia el papa Francesc– i tantes altres situacions que adoloreixen tants de cors, l’actitud de l’Església i de cadascun dels que formem el poble sant no pot ser d’inactivitat, ni de deseiximent; ans el contrari.
Estem arribant a la fi d’aquest any jubilar, un any jubilar dedicat a l’esperança. Aquesta esperança ha d’arribar sobretot als que més necessitat en tenen. Ens ho deia el papa Francesc en la butlla de convocatòria d’aquest any jubilar: «Davant de la successió d’onades de pobresa sempre noves, hi ha el risc d’acostumar-se i resignar-se. Però no podem apartar la mirada de situacions tan dramàtiques, que avui es constaten a tot arreu i no només en determinades zones del món. Trobem cada dia persones pobres o empobrides que a vegades poden ser els nostres veïns.» (Spes non confundit, 15).
Arribant a la fi de l’any litúrgic, l’Església ens convida a reflexionar al llarg d’aquestes setmanes sobre la fi dels temps i la nostra pròpia fi en aquesta terra. En acabar la cursa el Senyor valorarà si ens hem mantinguts fidels, com diria l’apòstol, i ens examinarà en l’amor, com escrivia sant Joan de la Creu. No serà un examen teòric sinó pràctic, on es valorarà la nostra bona disposició o la nostra indiferència davant dels altres, especialment davant dels que molt sovint la societat considera responsables de la seva pròpia situació; però com escrivia el papa Francesc: «No ho oblidem: els pobres, quasi sempre, són víctimes, no culpables.» (Spes non confundit, 15).
Si hi ha víctimes i no culpables, hauríem de plantejar-nos qui és en major o menor grau responsable de la seva situació, i també el nostre grau d’implicació en ajudar-los.
Ens ho diu el papa Lleó XIV en la seva primera exhortació apostòlica Dilexi te, que us convido a llegir: «Escoltant el crit del pobre, estem cridats a identificar-nos amb el cor de Déu, que té pressa amb les necessitats dels seus fills i especialment dels més necessitats. Mantenir-nos, per contra, indiferents a aquest crit, el pobre apel·laria al Senyor contra nosaltres i seríem culpables d’un pecat (cf. Dt 15,9); ens allunyaríem del cor mateix de Déu.» (Dilexi te, 8).
I qui de nosaltres voldria allunyar-se del cor mateix de Déu?
