Data: 5 de juliol de 2026
Aquesta és la frase d’Antoni Gaudí que aparegué en el cel de Barcelona en el moment que la torre de Jesucrist de la Sagrada Família il·luminava la ciutat amb motiu de la seva benedicció per part del Papa Lleó XIV, el passat 10 de juny. Va ser el colofó d’una magnífica celebració de la fe. Va ser una obra de la tècnica humana feta a base de “drons” que mostrava com la tècnica està al servei de les més grans aspiracions humanes i de la veritat de Déu.
Les paraules del Sant Pare en les seves homilies durant el viatge apostòlic al nostre país ens han ajudat a aprofundir en l’amor de Déu que il·lumina el cor humà. El dia de Corpus, a la plaça de Cibeles a Madrid, reflexionava sobre la vivència d’aquest amor des de la presència real del Senyor en l’Eucaristia, “el do de la presència viva de Crist enmig nostre”, deia el Papa, “que lliura la seva vida per nosaltres i ens fa entrar en comunió d’amor amb Déu Trinitat, i que és el pa de vida baixat del cel que els alimenta amb la mateixa vida de Déu”.
Lleó XIV ens convidava a fer de la fe, que brolla d’aquesta font eucarística, una escola que ens fa agenollar davant Déu i davant el proïsme, on aprenem “que Déu és presència real i que també nosaltres estem cridats a estar presents en les situacions i els desafiaments de la societat, a no fugir, a comprometre’ns personalment en la construcció del bé comú”.
Aquest missatge tornà a aparèixer en l’homilia a la Missa a la Sagrada Família. En aquesta ocasió prengué la imatge de la construcció del temple per recordar-nos que «tots som com pedres vives d’aquesta obra que té en Jesucrist el seu fonament i el seu cim, i que estem construint entre tots, perquè”la fe dona forma a les pedres i sentit a l’edifici que habitem junts”.
I aquí la paraula del pontífex va ser encara més exigent per a nosaltres, ja que ens recordava que “no podem creure en Jesús i promoure la guerra. No podem creure en Jesús i matar l’innocent. No podem creure en Jesús i abandonar qui sofreix, qui plora, qui fuig de la misèria”. L’amor de Déu, que precedeix el nostre amor i que ens fa viure d’aquest amor, ens ha de portar a fer que sigui el pal de paller sobre el qual vertebrar la nostra existència. Alçar la mirada per a un creient és mirar Jesucrist a la creu, i també ressuscitat, i des d’ell mirar el món amb ulls renovats, perquè com ens recordava el Papa “la torre de la creu es converteix aleshores en un estàndard de caritat, perquè Déu ens estima així, transformant un instrument de mort en signe d’esperança”.
Les paraules del Papa no cauen en un sac trencat i buit, sinó que han de ser i són per a nosaltres com una brúixola que orienta la nostra vivència de la fe i l’acció i el compromís com a cristians enmig d’una societat que prioritza el materialisme, l’utilitarisme i la tecnificació. Fa més de cent anys Gaudí ja ho va expressar així, com a home creient que era, arrelat sòlidament en l’amor de Déu. El papa Lleó ens ho ha recordat com la veritat capaç d’il·luminar la nit de l’ésser humà i les seves foscors.
