Data: 5 de juliol de 2026
Estimades famílies:
Conviure és molt més que compartir un lloc determinat, un passatge o un desig concrets. Conviure és fer lloc a l’altre, en clau d’amor i per pur oferiment, dins el propi cor; és aprendre a caminar de la mà, és descobrir que la vida és més bella quan es viu en comunitat, és obrir-se a la veu de l’Esperit sense deixar ningú enrere.
Del 17 al 19 de juliol, sota el lema Viure, compartir i créixer, la Delegació Diocesana de Família i Vida de la nostra diòcesi tortosina torna a organitzar les Convivències de Famílies: un espai acollidor on cada persona és estimada pel que és i no pel que aporta, una llar on ningú no es queda sense lloc a taula, un espai entranyable on tenir cura els uns dels altres.
La família cristiana està cridada a ser reflex d’aquesta comunió. Déu mateix va voler revelar-se així, revestit d’un lliurament perfecte d’amor en el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. I, perquè l’amor està destinat a compartir-se, Déu va crear l’ésser humà per a la relació, per a la unió, per a l’encontre. Per això, quan el Verb va irrompre en la nostra història, va escollir el caliu d’una llar sense ostentacions, la plenitud d’una taula senzilla, el candor d’un silenci, la tendresa d’una mare i la fidelitat silenciosa d’un pare. Va escollir la humilitat. Va escollir la pobresa. Va escollir Natzaret.
Aquella santa família ens va ensenyar que la grandesa no consisteix a posseir molt, sinó a donar-se fins a l’extrem. I això és el que viurem en aquestes convivències, a la Casa de les Teresianes de Jesús, dissenyades per convertir la feina quotidiana en pregària, el cansament més feixuc en confiança i el lliurament en una joia profunda.
Cada dia, en aquesta diòcesi, Déu em regala famílies que se sostenen gràcies a la capacitat infinita d’estimar-se amb paciència, respecte, misericòrdia, entrega i esperança. No és la perfecció de les seves vides allò que les fa especials, sinó la seva capacitat d’esdevenir u, tal com el Pare ho és en cadascun d’ells (cf. Jn 17,21).
De vegades, només cal mirar Jesús. Ell va construir família des dels ulls de tots aquells amb qui es va creuar a Galilea; va anomenar amics els seus deixebles; va compartir el pa amb pecadors; es va deixar acompanyar per homes i dones de tota condició; va escoltar, va acollir, es va compadir, va consolar i va guarir… Allà on Ell arribava, naixia una nova fraternitat. I aquest ha de ser el nostre esperit de cara a les convivències que celebrarem. Perquè el món necessita famílies obertes a la gràcia, capaces de reconciliar-se i de defensar l’alegria que neix dels petits gestos d’amor. Que la Sagrada Família de Natzaret ens ensenyi a fer de cada llar un bell reflex del Cel: trobant-nos com a desconeguts i tornant a casa com a veritables germans.
