Data: 9 d’agost de 2026
Estimats amics i amigues:
La festa de sant Llorenç, que avui celebrem, il·lumina el cor de l’Església amb la resplendor d’una vida lliurada en silenci i fins a l’extrem. Diaca i màrtir, servidor dels pobres i testimoni fidel de Crist, ens recorda que la grandesa de l’Evangeli no es mesura pel poder que es posseeix, sinó per l’amor que s’entrega. La paraula diaca significa «servidor», i s’identifica amb un home cridat a fer visible enmig del poble cristià el rostre de Jesucrist, que s’inclina per rentar els peus dels seus deixebles, que s’acosta als ferits del camí, que acompanya els malalts i que ofereix la seva vida per amor. No és casual que el Senyor digués d’ell mateix: «Jo, enmig de vosaltres, soc com el qui serveix» (Lc 22,27). En aquesta frase, potser, s’hi troba condensada tota l’espiritualitat diaconal.
A la nostra diòcesi de Tortosa donem gràcies a Déu pel do dels nostres tres diaques permanents. Ells prolonguen els gestos del Mestre i serveixen la Paraula anunciant l’Evangeli; la litúrgia ajudant el poble a elevar el seu cor cap a Déu, i la caritat sostenint aquells que caminen entre els solcs del Cel i la Terra. Les seves mans serveixen i es lliuren sense esperar recompensa, transformant el món des del silenci.
El diaca està cridat a ser un bon samarità de cada dia, com un signe concret de l’amor de Déu. Ja en el seu temps, sant Vicenç de Paül afirmava que «els pobres són els nostres amos i senyors». I en aquesta escola van aprendre sant Llorenç i tants diaques al llarg de la història: descobrint en els més necessitats el mateix rostre de Crist. Avui desitjo adreçar també una paraula d’agraïment a les esposes i als fills dels nostres diaques: el seu lliurament silenciós forma part d’aquesta bella vocació. Gràcies per sostenir amb amor aquesta crida i per fer de les vostres llars espais on l’Evangeli esdevé vida concreta. I gràcies, benvolguts diaques, per recordar-nos que Déu continua inclinant-se —gràcies a les vostres mans— sobre les ferides del món.
