Data: 13 de setembre de 2026
Des que el papa Francesc anunciés la convocatòria del Sínode sobre la sinodalitat amb el lema “Comunió, participació, missió” l’any 2021 l’Església ha recorregut un camí en diverses fases de preparació i participació en un tema que no ens resulta fàcil d’entendre ni d’assimilar.
Al llarg d’aquests darrers anys s’ha parlat molt sobre el concepte de sinodalitat, que vol dir caminar junts, el seu significat i abast, amb aportacions moltes variades i no sempre coincidents. És significatiu el discurs del papa Lleó en l’obertura de l’any pastoral a la diòcesi de Roma l’any 2025, en el que demanava una implicació més gran en l’aplicació de les propostes sinodals, i “treballar per la participació activa de tothom a la vida de l’Església”, especialment a través dels organismes que connecten àmbits diferents de la vida pastoral i discernir, pensar junts i planificar iniciatives pastorals comunes.
I encara que ens cal aprofundir més en aquest tema, aquesta frase del Papa Lleó, “treballar per la participació activa de tothom a la vida de l’Església”, pot ser un bon punt de partença per avançar en aquest camí. Una imatge que pot també ajudar-nos és la d’una família en la qual es combina adequadament l’experiència, la capacitat de decisió, l’impuls i l’empenta, la motivació per viure l’obertura al futur. Cada un dels membres de la família té la seva missió i aportació. Les persones grans, els avis principalment, aporten l’experiència dels anys, la saviesa profunda, el recorregut interior, que poden transmetre i han de compartir amb els altres.
Per la seva banda els pares tenen la missió d’ajuntar els diferents membres de la família, amb sensibilitats variades, d’escoltar a uns i altres i propiciar que se sentin. Els més joves miren cap al futur, tenen l’energia necessària per fer avançar la família, per obrir nous camins, per fer propostes que poden ser agosarades, per somiar amb esperança.
Des d’aquesta imatge podríem resumir alguns aspectes de la sinodalitat amb els següents punts:
- L’objectiu de tot camí sinodal és discernir la voluntat de Déu. Discernir vol dir escoltar què ens demana Déu com a cristians, com a parròquia, com arxiprestat, com a moviment, com a diòcesi.
- La pregària és absolutament necessària, i per això és important fomentar espais de pregària i adoració per estar a l’escolta de Déu que ens parla a través de la seva Paraula. Uns espais on ens puguem trobar tots, d’edats diferents, units pel mateix Senyor.
- Es tracta d’aprendre a caminar junts, des de la consciència de formar part d’un cos viu que és l’Església i que hem rebut en la vocació baptismal cadascú dels cristians. I en veritable fraternitat i entre tots, preveres, diaques, consagrats, religiosos i laics.
- I viure això des d’una “corresponsabilitat diferenciada”. És a dir, tots els batejats, cadascú en el seu nivell i possibilitats, hem de participar en la reflexió i el diàleg. Distingint entre el procés per elaborar una decisió mitjançant un treball comú de discerniment, de consulta i cooperació, de la presa de decisió que li pertoca segons el cas al bisbe, al rector, o al responsable d’àmbit.
Aquest és el camí que ens proposa l’Esperit Sant a través de l’Església, un camí de conversió personal i comunitària que necessitem: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc. 1, 15).
