Data: 25 d’octubre de 2026
Estimats amics i amigues:
Qualsevol inici de curs porta implícit un desig, un propòsit, un somni. Més encara si aquest designi es viu des d’una espiritualitat conjugal com són els Equips de la Mare de Déu (EMD), un moviment on dos es fan un per ser —en Déu— tres.
Aquests dies compartim l’inici de curs d’aquesta metodologia de vida en equip que troba la seva arrel a l’escalf de la llar de Natzaret. Des d’aquell 1939, quan es va celebrar la primera reunió de quatre matrimonis i el sacerdot Henri Caffarel a París i on es va escollir el nom d’Equip Mare de Déu, aquest miracle nascut dels ulls del mateix Déu continua viu. No són poques les vegades que he estat testimoni d’aquestes trobades que, d’una manera admirable, posen de manifest la radicalitat de l’amor, viscut des de la pregària, la fidelitat i la implicació en moltes parròquies de la nostra diòcesi. Aquestes trobades, pensades per donar resposta als matrimonis que busquen ser feliços seguint junts Crist i complint la seva voluntat, es posen sota l’empara de la Mare de Déu perquè és Maria qui els ajuda a acostar-se a Jesucrist: el centre de la vida espiritual dels membres dels EMD.
Henri Caffarel (en procés de canonització des del 2004) va saber escoltar aquella pregunta que naixia del cor d’uns matrimonis joves: com anar més enllà en les promeses del Baptisme? Com fer de la vida en parella un veritable camí de fe? Potser aquí va començar a obrir-se una d’aquelles petites portes per les quals Déu entra en les escletxes de la història.
Quan dos esposos es miren des de Crist, el matrimoni deixa de ser únicament un projecte humà per convertir-se en una llar de trobada amb Déu. Així va néixer aquesta espiritualitat conjugal: amb la certesa que l’amor viscut en l’aliança matrimonial pot ser un camí de santedat, un espai de gràcia i un anunci silenciós de l’Evangeli. Sant Pau recorda que «l’amor de Crist ens empeny» (2Co 5,14). També en el matrimoni. Perquè estimar no és només ser una sola carn, sinó aprendre cada dia a romandre l’un en l’altre i tots dos en Déu. En aquest «ja no són dos, sinó una sola carn» (Mt 19,6), s’hi amaga una profunda bellesa: quan l’amor es deixa poblar completament per Déu, la llar es converteix Equips de la Mare de Déu: una història de tres en una petita Església domèstica, en una taula on l’Evangeli es fa quotidià, humil i veritable.
Amics i amigues dels EMD: gràcies pel bé que heu fet —i que cada dia feu— a la nostra diòcesi tortosina! Torneu-vos a dir «sí», torneu-vos a escollir, torneu-vos a mirar com el primer dia i reconeixeu que la història compartida encara no s’ha acabat, perquè Déu continua escrivint-hi. I apreneu, a cada instant, a mirar-vos com Déu us mira. Perquè quan un matrimoni s’obre a Crist, el seu amor deixa de ser només una història entre dos: es converteix, silenciosament, en una història de tres.
