Data: 17 de març de 2024
Benvolgudes i benvolguts, avui voldria fer esment al projecte de “Llei trans” del Parlament de Catalunya. Aquest projecte de llei conté una qüestió sorprenent: a partir dels dotze anys els infants esdevenen superadults, perquè la proposta de llei exigeix que prevalgui la voluntat d’aquests infants quan decideixin que volen transformar els seus cossos i identitats administratives. Si la família no hi està d’acord, aleshores la Generalitat proposarà un mediador. Però no per a mediar, com el seu nom indica, sinó merament per assegurar que “la decisió final respecti l’opinió de la persona menor”. Si les coses són així, el fet que els mateixos pares s’oposin a adoptar el punt de vista del nen serà un exercici de “violència familiar” que, aleshores, podrà autoritzar l’Administració pública a actuar. En conclusió, si aquest projecte de llei tira endavant la mare i el pare efectius de tots els nens del nostre país passarà a dir-se “Generalitat de Catalunya”.
Per contra, davant aquest despropòsit, no deixa de ser significatiu que el passat mes de gener l’opinió pública responia de manera favorable a la proposta del Govern central de legislar per evitar que els continguts pornogràfics arribessin a les pantalles dels nens i dels adolescents, amb l’argumentació que són persones immadures i que no es troben preparades per a enfrontar-se a segons quina mena d’imatges. En què quedem? No hi ha maduresa per als continguts porno i, en canvi, hi ha maduresa per a canviar de sexe?
Per tot això, davant aquest projecte de “Llei trans”, ens felicitem de la posició donada per les Feministes de Catalunya, que, per mitjà de la seva Presidenta, la Dra. Sílvia Carrasco, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’hi estan oposant. Ja el mes de novembre de 2022 van registrar al Parlament l’estudi D’homes adults a nenes adolescents, en el qual s’analitzen dades del mateix Departament de Salut on s’hi exposa l’augment exponencial del nombre d’infants i de noies adolescents que es declaren trans i que, seguint el “model afirmatiu” de trànsit, són sotmesos a tractaments hormonals i quirúrgics que aturen el seu creixement i els emmalalteixen per sempre. Lluny de resoldre problemes reals
—afirmen les Feministes— el que fa és augmentar-los, desprotegint la infància, les dones, les persones homosexuals i les persones que pateixen un rebuig dels atributs sexuals del seu cos. També assenyalen que, a voltes, la falsa fugida del propi cos amaga problemes i vulnerabilitats d’un entorn social hostil i frívol.
En els darrers anys, hem patit un bombardeig transgenerista, que s’ha imposat des de l’educació fins a la sanitat, que no hi ha dos sexes sinó molts, que el sexe es pot canviar, que existeix una “identitat de gènere” innata al marge del cos sexuat, que el dret a la salut passa per l’autodiagnòstic i la medicalització a demanda, i que criticar aquestes creences ve a ser com un delicte d’odi assimilable al feixisme. Pel bé dels nostres infants i adolescents, aturem aquests despropòsits.
Ben vostre,
