Data: 28 de juny de 2026
Per a molts el final del mes de juny comporta l’acabament de moltes activitats. Durant aquest curs hem superat reptes, après coses noves i compartit experiències. I, després de mesos d’esforç i treball, arriba el moment de revisar el que hem viscut, els objectius aconseguits, els errors que caldrà plantejar.
A les parròquies, la catequesi i els diversos grups han fet les seves trobades de final de curs i ja està enllestit tot el conjunt d’activitats per a l’estiu, campaments, colònies, casals, cursets, etc. A nivell escolar i universitari es comença a gaudir de les desitjades vacances, tot i que per alguns serà temps de recuperació de cara al nou curs. És el moment també de donar gràcies a Déu, sobre tot, i a tots aquells amb els qui hem compartit durant aquest temps i que ens han ajudat a créixer.
Però cal fer notar que no tothom pot gaudir d’aquesta agradable experiència de les vacances. Malauradament, no són poques les famílies que continuen patint la precarietat en la seva situació econòmica, que no poden arribar a final de mes i, per suposat, no es poden permetre el luxe d’oferir als seus fills unes vacances d’estiu, un canvi de vida que els ajudi en el seu creixement i en la vivència de la fe compartida amb altres infants, adolescents i joves.
És d’agrair tot l’esforç que es fa des de les parròquies i altres institucions diocesanes, com Càritas, per tal de mantenir els seus ajuts per a moltes famílies. Hem de valorar els projectes solidaris de moltes institucions eclesials que s’ofereixen per ajudar en aquest sentit a tantes famílies: les beques que s’ofereixen des de les parròquies i Càritas, les col·lectes econòmiques que es promouen a les comunitats, o els donatius que s’incentiven per tal d’expressar el compromís cristià que neix de l’autèntica germanor.
No és fàcil pal·liar les situacions de dificultat que pateixen moltes famílies i que, segons els darrers informes publicats, no estan decreixent sinó al contrari, van incrementant en un context de crisi econòmica i social estructural i ara agreujada per les guerres actuals presents en el món. Però sí que és veritat que els cristians podem aportar el nostre granet de sorra per fer més suportable aquestes situacions, i en especial pensant en els més petits i joves que reben les conseqüències d’allò del qual no tenen cap culpa.
Una altra manera de col·laborar i prendre consciència d’aquestes situacions és aprofitar l’estiu per viure la solidaritat a través del voluntariat, per exemple participant en camps de treball, oferint temps per ajudar a les diverses institucions eclesials. Són oportunitats al nostre abast per créixer com a fills de Déu, germans els uns dels altres i, com ens ha dit el Papa Lleó XIV en la seva darrera Carta Encíclica, fer realitat així “la magnífica humanitat que Déu ha creat” i “edificar la ciutat on Déu i la humanitat habiten junts” (M.H nº1).
