Data: 25 de setembre de 2022
Diumenge passat, 18 de setembre, es va constituir l’Assemblea Sinodal, la qual, prenent el relleu dels grups sinodals, continuarà el camí propi del Sínode Diocesà. Les sessions de l’assemblea es realitzaran, amb jornades intensives, a l’edifici del Seminari de Vic. L’experiència de comunió ha de ser el fonament per a l’escolta i el diàleg, que duguin, sota la llum i guia de l’Esperit Sant, a veure els camins de nou anunci de l’Evangeli en aquests moments de canvi d’època.
És molt important d’assenyalar que el nostre Sínode per l’esperança continua viu i, com he dit, segueix caminant en una altra fase, però dins el mateix procés sinodal. Per això, hem d’insistir en la necessitat d’anar caminant tots junts. Evidentment, els membres de l’assemblea hauran de fer un treball concret que els demanarà esforç i dedicació; però tots els qui formem l’Església de Vic hem d’acompanyar amb la pregària i la comunió l’Assemblea Sinodal.
Sempre i en tota ocasió s’ha de pregar. L’oració té la força d’arribar al cor de Déu per tal que la seva gràcia sigui abundosa. L’Assemblea Sinodal, tant per la seva constitució com per la seva finalitat, té gran necessitat de la gràcia de l’Esperit Sant. Perquè no és un fòrum de debat sobre idees i programes, sinó un àmbit eclesial en què se cerca descobrir la voluntat de Déu per a la nostra diòcesi, per a tots els qui la formem. I això, repeteixo, demana gràcia abundosa de l’Esperit Sant.
Tenim, doncs, la certesa que, donada la idiosincràsia del Sínode Diocesà, expressió de la comunió i del govern pastoral de l’Església, no ens mancarà l’assistència de l’Esperit per a fer el camí en la unitat de la mateixa Església, així com tampoc la pregària de tots els membres del nostre bisbat. En el silenci de la vida monàstica, en les celebracions parroquials, en les oracions dels fidels des de les seves cases en família o en el santuari del cor, no faltarà la pregària per tots els qui componen l’Assemblea Sinodal, a fi que siguin dòcils a l’acció de l’Esperit Sant, amb una mirada ampla per al servei de tot el bisbat, i amb la llibertat del qui, deixant els seus propis interessos, no cerca res més que la voluntat de Déu i el bé dels germans. No oblidem la pregària pel Sínode Diocesà que ens ha acompanyat i ens ha d’acompanyar fins que lliuri els documents amb les propostes i normes que siguin el fruit de tot el camí sinodal que estem recorrent.
