Data: 17 de maig de 2026

Tots som convidats a viure l’Assemblea diocesana. És un moment important que s’ha preparat amb molta estima des del Consell Pastoral Diocesà. Tots estem en missió i tots som missió. Els delegats diocesans, juntament amb els laics i els preveres referents dels arxiprestats, han esbossat els quatre pilars a partir dels quals girarà la nostra jornada, a saber: l’acompanyament, la vida espiritual, la formació i les estructures eclesials. El document de treball previ ens ha d’ajudar a viure amb entusiasme aquest encontre. Confiem plenament que l’Esperit Sant, que no ha deixat mai d’acompanyar les nostres passes, ens regalarà un encontre ple de fruits i ben fecund. L’Assemblea pretén ser una bona expressió de germanor, d’oració, de debat i, sobretot, de discerniment. Vet aquí el motiu que ens serveix avui per rescatar aquesta dita: «Al maig, cada dia un raig».

El canvi climàtic ha trastocat algunes dites, però sabem que el bon pagès, observador meticulós de la terra i del cel, és un bon intèrpret dels signes naturals; i, si ell ha forjat aquesta dita, és que té tota la seva validesa. Amb aquesta dita s’entenia que el do de la pluja, ni que fos poca, era prou beneficiós i satisfactori per als conreus. Quan això ho traslladem al camp de la missió, podeu ben imaginar que la pluja que esperem al nostre bisbat no és la de l’aigua, sinó la de la gràcia. Cada dia, l’Esperit ens inspira i ens mou a reconèixer que som a les mans de Déu, i que és la seva gràcia, és a dir, la seva bondat, la seva saviesa i la seva presència, la que inunda els nostres cors i els impulsa a ser espais d’acollida, de reconciliació i d’esperança.

Un factor clau en la nostra tasca missionera, que ve recolzat per la gràcia rebuda en els sagraments, té a veure amb la presència pública dels cristians. Tots som cridats a construir un teixit social segons el voler de Déu. Hem d’omplir-nos de l’Esperit per tal de situar Déu al centre de la nostra vida, rebre la seva pau i, així, esdevenir humils servidors del seu Regne. Si la missió es recolza en les pròpies forces, parlem d’un veritable fracàs —us ho asseguro—. Avui necessitem viure una nova Pentecosta. A partir de la gràcia rebuda, els cristians podrem descobrir amb més claredat quin camí cal recórrer.

Estimats, l’Assemblea diocesana és un moment de l’Esperit i necessitem fer-nos-hi presents. L’evangelització ens convida a un exercici sempre renovat i esperançador. Som testimonis de la resurrecció. Elevem, doncs, el nostre cor al Déu de la vida. Alcem la nostra mirada per contemplar el misteri del lliurament de Jesucrist. Tinguem, sobretot, una experiència sincera i profunda de l’Esperit, per esdevenir testimonis humils de pau, alegria i proximitat. Siguem portadors, en la vida pública, del do d’una sincera proximitat per viure com a germans.

El discerniment, que va de bracet de la sinodalitat, ens convidarà a seguir essent receptors de l’Esperit de Déu, per tal de viure amb convicció la missió que se’ns ha donat, allunyant-nos de qualsevol tipus d’autoreferencialitat, manipulació o idea perversa que vulgui construir un «nosaltres» excloent. Estimats, l’Assemblea diocesana ens convida a tots a seguir les passes de Jesucrist i del seu Esperit Sant, amb un estil senzill, serè i sostingut. Que la gràcia del bon Déu, el seu Esperit, ens faci fecunds col·laboradors de la missió de Jesús.