Data: 26 de juliol de 2026
Acabem avui les reflexions que hem anat fent a partir de les paraules del Papa Lleó en el seu viatge apostòlic a les nostres terres, i posem en relleu el que ens ha dit, el seu magisteri, per tant, envers els més necessitats. Des del seu discurs en el Congrés dels Diputats, en el que posà l’accent en la defensa de la dignitat de la persona humana i del valor de la vida des de la seva concepció fins a la seva fi natural, el seu missatge ens ha dut a mirar el Senyor tot mirant a la vegada els nostres germans. El seu gest de llençar una corona de flors a l’oceà en record de tantes persones que han perdut la vida fent una terrible travessia queda també en el nostre record col·lectiu.
Lleó XIV ens ha parlat de les actituds que com a cristians hem de tenir envers els germans més necessitats. Al Centre CEDIA de Madrid ens recordà que cal escoltar-nos els uns als altres per tal d’afrontar els reptes que se’ns presenten “sense ignorar la complexitat de les situacions, sense deixar de banda les exigències de la caritat i la justícia”. Les seves paraules emanaven d’un cor amarat de la caritat de Crist tal com es mostra en els textos evangèlics que a cada lloc va comentar. Si la mirada de Déu acompanya la vida de cada persona, la mirada dels homes també hi ha de ser en totes aquestes realitats, especialment les més dures. Perquè com va dir al centre penitenciari de Can Brians: “Déu t’estima com ets, però et somia millor”.
Va tenir també paraules de denúncia davant el drama que pateixen moltes persones, el drama migratori que el Papa ens recordà des de Las Palmas de Gran Canaria i que ha de moure a un veritable examen de consciència a les nacions d’origen i als països de trànsit i d’acollida. Denuncià amb fermesa les xarxes criminals, i també les actituds de persones que refusen o criminalitzen aquells que venen de lluny. Ens recordà que d’una manera o altra tots som migrants, pelegrins cap a la Casa del Pare.
Finalment, renovant el compromís de l’Església i els cristians envers els col·lectius més desfavorits ens recordà a l’església de Sant Agustí, a Barcelona, que “la caritat evangèlica, fundada en Jesucrist i alimentada pel seu amor, dona forma i identitat a la vida personal i comunitària de tot cristià”. Ens convidà a ser testimonis creïbles de l’esperança cristiana precisament a través del servei als que viuen en condicions de precarietat, en la marginació o enmig de tota mena de fragilitat. I per fer això va fer una crida la conversió a través de la nostra mirada, ja que els migrants o els pobres no són una categoria o una xifra, i la misericòrdia ha de començar amb gestos petits i de proximitat. Ells són membres de la nostra família com ens recordà també des de Las Palmas de Gran Canaria, “l’acollida del migrant no pot ser quelcom secundari ni delegat únicament a alguns voluntaris”. És tasca i missió de tota la comunitat cristiana.
Que la nostra mirada envers els germans ens acosti cada vegada més a la mirada de Déu, perquè alçant la vista cap a Ell, sapiguem mirar com ell tots els nostres germans, totes les situacions de patiment que hi ha en el nostre món.
