Data: 17 de maig de 2020
Continuem a l’escola de Maria. Si la setmana passada reflexionàvem a partir de la seva fermesa en la fe, avui contemplem el seu amor i servei als altres. La seva vida està centrada en l’amor a Déu i en l’amor al proïsme. Ella no cerca els honors, és simplement la serventa humil del Senyor, que es posa a disposició de la seva voluntat i que està sempre en actitud de servei als altres, tal com la trobem en els evangelis: en silenci contemplatiu durant la infància i la vida oculta de Jesús; amb delicadesa i promptitud a Canà; amb discreció i humilitat durant la vida pública; amb fermesa al peu de la creu; aplegant els deixebles abans de la Pentecosta i en la comunitat de Jerusalem.
Maria va ser cridada per Déu per realitzar un servei singular: ser la Mare del Messies. Des del moment de l’Anunciació la seva vida esdevindrà un lliurament total de servei a la voluntat de Déu i de servei al proïsme. Per copsar la grandesa i la profunditat d’aquest servei, hem d’il·luminar la seva figura des de la vinculació amb Crist, el seu Fill. L’obediència i la docilitat de Maria ens remeten al que serà una constant en la vida de Jesús: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra» (Jn 4,34). Maria assumirà també com a principi unificador de la seva vida el compliment de la voluntat de Déu.
Nosaltres som deixebles de Crist i de Maria, i el servei a Déu i als altres ha de ser també l’eix central de la nostra existència. El papa Francesc, comentant el passatge de sant Mateu en què Jesús envia els seus deixebles a anunciar la bona nova, (cf. Mt 10,7-13), assenyalava tres actituds bàsiques en la vida del cristià: “camí, servei i gratuïtat “. Un camí que «és un enviament amb un missatge: anunciar l’evangeli, sortir per portar la salvació, l’evangeli de la salvació». Aquest camí es complementa amb un altre itinerari, l’itinerari interior, del «deixeble que cerca a el Senyor cada dia, en la pregària, en la meditació».
La segona paraula és «servei». El deure del deixeble és servir, més encara, «un deixeble que no serveix als altres no és cristià». El deixeble ha de tenir com a referència principal dos textos centrals en la predicació de Jesús: les Benaurances i la paràbola del judici final, en la qual s’expressa el contingut sobre el qual serem jutjats. Aquest és el marc del servei cristià, tal com s’expressa en els evangelis. Per això, «si un deixeble no camina per servir, no serveix per caminar. Si la seva vida no és per al servei, no serveix per a viure com a cristià». Jesús va dir que això és el que hem de fer, perquè ell està en els germans necessitats. És «servei a Crist en els altres».
La tercera paraula és «gratuïtat». Caminar, en el servei, en la gratuïtat. Jesús envia els Dotze a proclamar que el Regne del cel és a prop, els mana donar gratuïtament el que sense pagar res havien rebut i que no posin la seva confiança en els mitjans materials. El camí mostra l’enviament i un missatge que s’ha d’anunciar; el servei expressa que la vida del cristià no és per si mateix, sinó per als altres, tal i com va ser la vida de Jesús; i la gratuïtat, ajuda a posar sempre l’esperança en el Senyor.
L’Església està cridada a ser comunitat d’amor, a ajudar els necessitats i ser expressió de l’amor de Déu. En el rostre dels més pobres i petits hem de descobrir el rostre de Crist. L’amor als més necessitats i vulnerables i les accions que se’n deriven no són accions de suplència o de substitució a causa de les limitacions dels serveis públics. Forma part de la seva naturalesa més profunda de l’Església, tant com ho és l’acció catequètica o la celebració dels sagraments.
