Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui em detinc en una altra expressió amb què el concili Vaticà II indica la naturalesa de l´Església: la del cos. El Concili diu que l´Església és cos de Crist (cf. Lumen gentium , 7). Voldria partir d´un text dels Fets dels Apòstols que coneixem bé: la conversió de Saule, que es dirà després Pau, un dels evangelitzadors més grans (cf. Ac 9,4-5). Saule és un perseguidor dels cristians, però mentre està recorrent el camí que porta a la ciutat de Damasc, d´improvís una llum l´envolta, cau a terra i sent una veu que li diu: «Saule, Saule, per què em persegueixes?» Ell pregunta: «Qui ets, Senyor?»; i la veu respon: «Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes» (cf. 9,3-5). Aquesta experiència de sant Pau ens diu com n´és, de profunda la unió entre nosaltres, cristians, i Crist mateix. Quan Jesús va pujar al cel no ens va deixar orfes, sinó que, amb el do de l´Esperit Sant, la unió amb ell es va fer encara més intensa. El concili Vaticà II afirma que Jesús, «comunicant el seu Esperit als seus germans cridats d´entre totes les nacions, els ha constituït místicament com el seu cos» (Const. dogm. Lumen gentium , 7).
La imatge del cos ens ajuda a entendre aquest vincle profund Església-Crist que sant Pau va desenvolupar de manera particular en la Primera carta als corintis (cf. cap. 12). Per damunt de tot el cos ens remet a una realitat viva. L´Església no és una associació assistencial, cultural o política, sinó que és un cos vivent, que camina i actua en la història. I aquest cos té un cap, Jesús, que el guia, el nodreix i el sosté. Aquest és un punt que voldria subratllar: si se separa el cap de la resta del cos, la persona entera no pot sobreviure. Així és a l´Església: hem de romandre units de manera cada vegada més intensa a Jesús. Però no sols això: de la mateixa manera que en un cos és important que circuli la limfa vital perquè visqui, hem de permetre que Jesús actuï en nosaltres, que la seva Paraula ens guiï, que la seva presència eucarística ens nodreixi, ens animi, que el seu amor doni força al nostre estimar el proïsme. I això sempre! Sempre, sempre! Estimats germans i germanes, romanguem units a Jesús, fiem-nos d´ell, orientem la nostra vida d´acord amb el seu evangeli, alimentem-nos amb la pregària diària, l´escolta de la paraula de Déu, la participació en els sagraments.
I aquí arribo a un segon aspecte de l´Església com a cos de Crist. Sant Pau afirma que de la mateixa manera que els membres del cos humà, malgrat que siguin distints i nombrosos, formen un sol cos, tots nosaltres hem estat batejats mitjançant un sol Esperit en un mateix cos (cf. 1Co 12,12-13). A l´Església, per tant, hi ha una varietat, una diversitat de tasques i de funcions; no hi ha la uniformitat plana, sinó la riquesa dels dons que distribueix l´Esperit Sant. Però hi ha la comunió i la unitat: tots estan en relació, els uns amb els altres, i tots concorren a formar un únic cos vital, profundament unit a Crist. Recordem-ho bé: ser part de l´Església vol dir estar units a Crist i rebre d´ell la vida divina que ens fa viure com a cristians, vol dir romandre units al Papa i als bisbes, que són instruments d´unitat i de comunió, i vol dir també aprendre a superar personalismes i divisions, a comprendre´s més, a harmonitzar les varietats i les riqueses de cadascú; en una paraula, a voler més Déu i les persones que tenim al costat, en la família, la parròquia, les associacions. Cos i membres han d´estar units per viure! La unitat és superior als conflictes, sempre! Els conflictes, si no es resolen bé, ens separen entre nosaltres, ens separen de Déu. El conflicte pot ajudar-nos a créixer, però també pot dividir-nos. No anem pel camí de les divisions, de les lluites entre nosaltres! Tots units, tots units amb les nostres diferències, però units, sempre: aquest és el camí de Jesús. La unitat és superior als conflictes. La unitat és una gràcia que hem de demanar al Senyor perquè ens lliuri de les temptacions de la divisió, de les lluites entre nosaltres, dels egoismes, de la loquacitat. Com n´arriben a fer, de mal, les xerrameques, si en fan, de mal! Mai no xafardejar dels altres, mai! Com n´arriben a fer, de mal, a l´Església, les divisions entre cristians, prendre partits, els interessos mesquins!
Les divisions entre nosaltres, però també les divisions entre les comunitats: cristians evangèlics, cristians ortodoxos, cristians catòlics, però per què dividits? Hem de cercar portar la unitat. Us explico una cosa: avui, abans de sortir de casa, he estat quaranta minuts, més o menys, mitja hora, amb un pastor evangèlic i hem resat plegats, i hem cercat la unitat. Però hem de resar entre nosaltres, catòlics, i també amb els altres cristians, resar perquè el Senyor ens doni la unitat, la unitat entre nosaltres. I com podrem tenir unitat entre els cristians si no som capaços de tenir-la entre nosaltres, catòlics; de tenir-la en la família? Quantes famílies es barallen i es divideixen! Cerqueu la unitat, la unitat que fa l´Església. La unitat ve de Jesucrist. Ell ens envia l´Esperit Sant per fer la unitat.
Estimats germans i germanes, demanem a Déu: ajudeu-nos a ser membres del cos de l´Església sempre profundament units a Crist; ajudeu-nos a no fer patir el cos de l´Església amb els nostres conflictes, les nostres divisions, els nostres egoismes; ajudeu-nos a ser membres vius units els uns amb els altres per una única força, la de l´amor, que l´Esperit Sant vessa en els nostres cors (cf. Rm 5,5).
CRIDA
Demà se celebra la Jornada mundial del refugiat. Aquest any estem invitats a considerar especialment la situació de les famílies refugiades, obligades sovint a deixar de pressa i corrents casa seva i la seva pàtria i a perdre tot bé i seguretat per fugir de violències, persecucions o discriminacions greus per raó de la religió que professen, de la pertinença a un grup ètnic, de les idees polítiques.
A més dels perills del viatge, sovint aquestes famílies es troben en risc de disgregació i al país que les acull han de confrontar-se amb cultures i societats diferents de la seva. No podem ser insensibles amb les famílies i tots els nostres germans i germanes refugiats: estem cridats a ajudar-los, obrint-nos a la comprensió i a l´hospitalitat.
Que no faltin a tot el món persones i institucions que els assisteixin: en el seu rostre hi ha imprès el rostre de Crist!
