Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui voldria detenir-me breument en un altre dels termes amb què el concili Vaticà II va definir l´Església: poble de Déu (cf. const. dogm. Lumen gentium , 9; Catecisme de l´Església catòlica, 782). I ho faig amb algunes preguntes sobre les quals cadascú podrà reflexionar.
Què vol dir ser poble de Déu ? Sobretot vol dir que Déu no pertany de manera particular a cap poble; perquè és ell qui ens crida, ens convoca, ens invita a formar part del seu poble, i aquesta invitació està dirigida a tots, sense distinció, perquè la misericòrdia de Déu «vol que tots els homes se salvin» (1Tm 2,4). Als Apòstols i a nosaltres Jesús no ens diu que formem un grup exclusiu, un grup d´elit. Jesús diu: «Aneu i feu deixebles a tots els pobles» (cf. Mt 28,19). Sant Pau afirma que en el poble de Déu, en l´Església, «no hi ha jueu ni grec […]: tots sou un de sol en Jesucrist» (Ga 3,28). Voldria també dir a qui se sent llunyà de Déu i de l´Església, a qui està temorós o indiferent, a qui pensa que ja no pot canviar: «El Senyor et crida també a tu a formar part del seu poble i ho fa amb gran respecte i amor.» Ell ens invita a formar part d´aquest poble, poble de Déu.
Com s´arriba a ser membre d´aquest poble? No és a través del naixement físic, sinó d´un nou naixement. En l´Evangeli, Jesús diu a Nicodem que cal néixer de dalt, de l´aigua i de l´Esperit, per entrar al regne de Déu (cf. Jn 3,3-5). Som introduïts en aquest poble a través del baptisme, a través de la fe en Crist, el do de Déu que s´ha d´alimentar i fer créixer en tota la nostra vida. Preguntem-nos: Com faig créixer la fe que vaig rebre en el meu baptisme? Com faig créixer aquesta fe que jo vaig rebre i que el poble de Déu té?
L´altra pregunta: Quina és la llei del poble de Déu? És la llei de l´amor, amor a Déu i amor al proïsme d´acord amb el manament nou que ens va deixar el Senyor (cf. Jn 13,34). Un amor, però, que no és un sentimentalisme estèril o una cosa vaga, sinó que és reconèixer Déu com a únic Senyor de la vida i, al mateix temps, acollir l´altre com a germà vertader, superant divisions, rivalitats, incomprensions, egoismes; les dues coses van juntes. Quant de camí hem de recórrer encara per a viure en concret aquesta nova llei, la llei de l´Esperit Sant que actua en nosaltres, la llei de la caritat, de l´amor! Quan veiem als diaris o a la televisió tantes guerres entre cristians… ens preguntem: com pot passar això? En el si del poble de Déu, quantes guerres! Als barris, als llocs de treball, quantes guerres per enveja i gelosia! Fins i tot dins la família mateix, quantes guerres internes! Nosaltres hem de demanar al Senyor que ens faci comprendre bé aquesta llei de l´amor. Com n´és, de bell, estimar-nos els uns als altres com germans autèntics. Que bonic que és! Avui fem una cosa: potser tots tenim simpaties i no simpaties; potser algun de nosaltres està una mica enfadat amb algú altre; doncs diguem al Senyor: Senyor, jo estic enfadat amb aquest o amb aquesta; et demano per ell o per ella. Pregar per aquells amb els qui estem enfadats és un bon pas en aquesta llei de l´amor. Ho fem? Fem-ho avui!
Quina missió té aquest poble? La de portar al món l´esperança i la salvació de Déu: ser signe de l´amor de Déu que crida a tots a l´amistat amb ell; ser llevat que fa fermentar tota la massa, sal que dóna gust i preserva de la corrupció, una llum que il·lumina. En el nostre entorn, només cal obrir un diari -com ja he dit- i veiem que la presència del mal existeix, que el Diable actua. Però voldria dir en veu alta: Déu és més fort! Vosaltres, creieu això, que Déu és més fort? Diguem-ho plegats, diguem-ho tots junts: Déu és més fort! I, sabeu per què és més fort? Perquè ell és el Senyor, l´únic Senyor. I voldria afegir que la realitat a vegades fosca, marcada pel mal, pot canviar si nosaltres, els primers, hi portem la llum de l´Evangeli sobretot amb la nostra vida. Si en un estadi -pensem aquí a Roma en l´Olimpico, o en el de San Lorenzo de Buenos Aires-, en una nit fosca, una persona encén un llum, amb prou feines si es veu; però si els més de setanta mil espectadors encenen cadascun d´ells el seu llum, l´estadi s´il·lumina. Fem que la nostra vida sigui una llum de Crist; junts portarem la llum de l´Evangeli a tota la realitat.
Quina és la finalitat d´aquest poble? La finalitat és el regne de Déu, iniciat a la terra per Déu mateix i que ha de ser ampliat fins que es realitzi, quan vingui Crist, la nostra vida (cf. Lumen gentium , 9). La finalitat, doncs, és la comunió plena amb el Senyor, la familiaritat amb el Senyor, entrar en la seva vida divina mateixa, on viurem l´alegria del seu amor sense mesura, un goig ple.
Estimats germans i germanes, ser Església, ser poble de Déu, d´acord amb el gran designi d´amor del Pare, vol dir ser el ferment de Déu en aquesta humanitat nostra, vol dir anunciar i portar la salvació de Déu a aquest món nostre, que sovint està desorientat, necessitat de tenir respostes que encoratgin, que donin esperança i nou vigor en el camí. Que l´Església sigui espai de la misericòrdia i de l´esperança de Déu, on cadascú se senti acollit, estimat, perdonat i encoratjat a viure d´acord amb la vida bona de l´Evangeli. I per a fer sentir l´altre acollit, estimat, perdonat i encoratjat, l´Església ha de tenir les portes obertes perquè tots hi puguin entrar. I nosaltres hem de sortir per aquestes portes i anunciar l´Evangeli.
