Germans cardenals,
Aquest període dedicat al conclave ha estat carregat de significat, no sols per al Col·legi Cardenalici, sinó també per a tots els fidels. En aquests dies hem sentit gairebé de manera tangible l´afecte i la solidaritat de l´Església universal, així com l´atenció de tantes persones que, fins i tot sense compartir la nostra fe, miren amb respecte i admiració l´Església i la Santa Seu. Des de tots els racons de la terra s´ha elevat la pregària fervent i unísona del poble cristià pel nou Papa; i també ha estat molt emotiu el meu primer encontre amb la multitud aplegada a la plaça de Sant Pere. Amb la suggestiva imatge del poble alegre i en pregària encara gravada a la meva ment, vull expressar l´agraïment més sincer als bisbes, sacerdots i persones consagrades, als joves, a les famílies i als ancians per la seva proximitat espiritual, tan efusiva i commovedora.
Sento la necessitat d´expressar-vos a tots la més viva i profunda gratitud, venerats i estimats germans cardenals, per la sol·lícita col·laboració en la guia de l´Església durant la seu vacant. Adreço una cordial salutació a cadascun de vosaltres, començant pel degà del Col·legi Cardenalici, el Senyor Cardenal Angelo Sodano, a qui agraeixo les expressions de devoció i felicitació que m´ha adreçat en nom de tots. I, al costat seu, agraeixo al Senyor Cardenal Tarcisio Bertone, camarlenc de la santa Església romana, el seu treball diligent en aquesta delicada fase de transició; i també a l´estimat cardenal Giovanni Battista Re, que ens ha fet de cap en el conclave. I penso amb particular afecte en els venerats cardenals que, per raons d´edat o de malaltia, han assegurat la seva participació i el seu amor a l´Església a través de l´oferiment de les malalties i de la pregària. I voldria dir-vos que el cardenal Mejía va patir abans-d´ahir un infart cardíac: està hospitalitzat a la clínica Pius XI, però es creu que la seva salut és estable, i ens ha enviat els seves salutacions.
No pot faltar el meu agraïment als qui, en les respectives comeses, han treballat activament en la preparació i desenvolupament del conclave, afavorint la seguretat i tranquil·litat dels cardenals en aquests moments tan importants de la vida de l´Església.
I penso amb gran afecte i gratitud profunda en el meu venerat predecessor, el papa Benet XVI, que durant aquests anys de pontificat ha enriquit i enfortit l´Església amb el seu magisteri, la seva bondat, la seva direcció, la seva fe, la seva humilitat i la seva mansuetud, que continuaran sent un patrimoni espiritual per a tots. El ministeri petrí, viscut amb dedicació total, ha tingut en ell un intèrpret savi i humil, amb els ulls sempre fixats en Crist, Crist ressuscitat, present i viu en l´eucaristia. L´acompanyaran sempre les nostres fervents pregàries, el nostre record incessant, el nostre reconeixement imperible i afectuós. Sentim que Benet XVI ha encès una flama en els fons dels nostres cors: ella continuarà cremant, perquè estarà alimentada per la seva pregària, que sostindrà encara l´Església en el seu camí espiritual i missioner.
Estimats germans cardenals, aquest encontre nostre vol ser gairebé una prolongació de la intensa comunió eclesial experimentada aquests dies. Animats per un profund sentit de responsabilitat, i sostinguts per un gran amor per Crist i per l´Església, hem pregat plegats, compartint fraternalment els nostres sentiments, les nostres experiències i reflexions. Així, en aquest clima de gran cordialitat, ha crescut el coneixement recíproc i l´obertura mútua; i això és bo, perquè som germans. Algun em deia: els cardenals són els preveres del Sant Pare. Aquesta comunitat, aquesta amistat i aquesta proximitat ens faran bé a tots. I aquest coneixement i aquesta obertura ens han facilitat la docilitat a l´acció de l´Esperit Sant. Ell, el Paràclit, és el protagonista suprem de qualsevol iniciativa i manifestació de fe. És curiós. A mi em fa pensar això: el Paràclit crea totes les diferències en l´Església, i sembla que sigui un apòstol de Babel. Però, per altra part, és qui manté la unitat d´aquestes diferències, no en la «igualtat», sinó en l´harmonia. Recordo aquell Pare de l´Església que ho definia així: «Ipse harmonia est.» El Paràclit, que dóna a cadascú carismes diferents, ens uneix en aquesta comunitat d´Església, que adora el Pare, el Fill i a ell, l´Esperit Sant.
A partir precisament de l´afecte col·legial autèntic que uneix el Col·legi Cardenalici, expresso la meva voluntat de servir l´Evangeli amb amor renovat, ajudant l´Església a ser cada vegada més, en Crist i amb Crist, la vinya fecunda del Senyor. Impulsats també per la celebració de l´Any de la fe, tots junts, pastors i fidels, ens esforçarem per respondre fidelment a la missió de sempre: portar Jesucrist a l´home, i conduir l´home a l´encontre amb Jesucrist, camí, veritat i vida, realment present en l´Església i contemporani en cada home. Aquest encontre porta a convertir-se en homes nous en el misteri de la gràcia, suscitant en l´ànima aquella alegria cristiana que és aquell cèntuple que Crist dóna als qui l´acullen en la seva vida.
Com ens ha recordat tantes vegades el papa Benet XVI en els seus ensenyaments, i al final amb aquest gest valerós i humil, és Crist qui guia l´Església per mitjà del seu Esperit. L´Esperit Sant és l´ànima de l´Església, amb la seva força vivificadora i unificadora: de molts en fa un sol cos, el cos místic de Crist. Mai no ens hem de deixar vèncer pel pessimisme, per aquesta amargor que el diable ens ofereix cada dia; no caiguem en el pessimisme i el desànim: tinguem la convicció ferma que, amb el seu alè poderós, l´Esperit Sant dóna a l´Església el valor de perseverar i també de cercar nous mètodes d´evangelització, per portar l´evangeli fins als extrems de la terra (cf. Ac 1,8). La veritat cristiana és atraient i persuasiva perquè respon a la necessitat profunda de l´existència humana, en anunciar de manera convincent que Crist és l´únic Salvador de tot l´home i de tots els homes. Aquest anunci continua sent vàlid avui, com ho va ser en els començaments del cristianisme, quan es va produir la primera gran expansió missionera de l´Evangeli.
Benvolguts germans: Ànim! La meitat de nosaltres tenim una edat avançada: la vellesa és -m´agrada dir-ho així- la seu de la saviesa de la vida. Els vells tenen la saviesa d´haver caminat en la vida, com l´ancià Simeó, l´anciana Anna al Temple. I justament aquesta saviesa els va fer reconèixer Jesús. Oferim aquesta saviesa als joves: com el vi bo, que millora amb els anys, oferim aquesta saviesa de la vida. Em ve a la ment allò que deia un poeta alemany sobre la vellesa: «Es ist ruhig, das Alter, und fromm»; ´és el temps de la tranquil·litat i de la pregària´. I també vull oferir aquesta saviesa als joves. Ara tornareu a les vostres seus respectives per continuar el vostre ministeri, enriquits per l´experiència d´aquests dies, tan plens de fe i de comunió eclesial. Aquesta experiència única i incomparable ens ha permès comprendre en profunditat la bellesa de la realitat eclesial, que és un reflex del fulgor de Crist ressuscitat. Un dia contemplarem aquest rostre bellíssim de Crist ressuscitat.
A la poderosa intercessió de Maria, la nostra Mare, Mare de l´Església, encomano el meu ministeri i el vostre. Que cadascun de vosaltres, sota la seva empara maternal, camini alegre i amb docilitat a la veu del seu Fill diví, enfortint la unitat, perseverant de manera concorde en la pregària i donant testimoniatge de la fe genuïna en la presència continuada del Senyor. Amb aquests sentiments -que són autèntics-, us imparteixo de cor la benedicció apostòlica, que faig extensiva als vostres col·laboradors i a tots els qui estan confiats a la vostre atenció pastoral.
