Estimats germans i germanes, bon dia,
Avui reprenem les Catequesis de l´Any de la fe. En el Credo repetim aquesta expressió: «Ressuscità el tercer dia com deien ja les Escriptures.» És justament l´esdeveniment que estem celebrant: la resurrecció de Jesús, centre del missatge cristià, que ressona des dels inicis i ha estat transmès fins arribar a nosaltres. Sant Pau escriu als cristians de Corint: «Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i s´aparegué a Cefes i després als Dotze» (1Co 15,3-5). Aquesta breu confessió de fe anuncia el Misteri pasqual mateix, amb les primeres aparicions del Ressuscitat a Pere i als dotze: la mort i la resurrecció de Jesús són el cor mateix de la nostra esperança. Sense aquesta fe en la mort i resurrecció de Jesús la nostra esperança serà feble, no serà cap esperança, i la mort i resurrecció de Jesús són el cor de la nostra esperança. L´Apòstol afirma: «Si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats» (v. 17). Malauradament, sovint s´intenta amagar la fe en la resurrecció de Jesús, i fins i tot els creients mateixos han insinuat dubtes. D´alguna manera aquella fe «d´aigua de roses», com diem nosaltres, no és una fe forta. I això per superficialitat, a vegades per indiferència, ocupats en els milers de coses que es consideren més importants que no pas la fe, o per una visió purament horitzontal de la vida. Però és la Resurrecció mateixa qui s´obre a l´esperança més gran, perquè obre la nostra vida i la vida del món al futur etern de Déu, a la felicitat plena, a la certesa que el mal, el pecat, la mort poden ser vençuts. I això porta a viure amb més fidelitat la realitat quotidiana, a afrontar-la amb coratge i constància. La resurrecció de Crist il·lumina amb nova llum aquesta realitat quotidiana. La resurrecció de Crist és la nostra força!
I com ha estat transmesa la veritat de fe de la resurrecció de Crist? En el Nou Testament trobem dos tipus de testimoniatge: alguns són en forma de professió de fe; és a dir, de fórmules sintètiques que indiquen el centre de la fe; altres vegades són en forma d´explicació de l´esdeveniment de la Resurrecció i dels fets que hi estan lligats. La primera: la forma de la professió de fe, per exemple, és la que acabem d´escoltar, o aquella de la Carta als romans en què sant Pau escriu: «Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l´ha ressuscitat d´entre els morts, seràs salvat» (10,9). Des dels inicis de l´Església és ben ferma i clara la fe en el Misteri de la mort i resurrecció de Jesús. Avui, però, voldria centrar-me en el segon tipus, en el testimoniatge en la forma d´explicació, que trobem en els Evangelis. En primer lloc observem que els primers testimonis d´aquest esdeveniment van ser les dones. De bon matí van anar al sepulcre per ungir el cos de Jesús, i van trobar el primer senyal: la tomba buida (cf. Mt 16,1). A continuació ve l´encontre amb un missatger de Déu que els anuncia: «Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí» (cf. v. 5-6). Les dones estan empeses per l´amor i estan disposades a acollir aquest anunci amb fe: el creuen, i ràpidament el transmeten, no el retenen per a elles, el transmeten. La joia de saber que Jesús és viu, l´esperança que els omple el cor no es poden contenir. Això hauria de passar també en la nostra vida. Hem de sentir la joia de ser cristians! Nosaltres creiem en un Ressuscitat que ha vençut el mal i la mort! Hem de tenir el coratge de «sortir» per portar aquesta joia i aquesta llum a tots els racons de la nostra vida! La resurrecció de Crist és la certesa més gran que tenim; és el tresor més preuat! Com no hem de compartir amb els altres aquest tresor, aquesta certesa? No és només per a nosaltres, és per a transmetre-la, per a donar-la als altres, compartir-la amb els altres. És el nostre testimoniatge.
Un altre element. En les professions de fe que trobem en el Nou Testament, com a testimonis de la Resurrecció es fa referència només als homes, els Apòstols, però no a les dones. Això és perquè, segons la Llei jueva d´aquell temps, les dones i els infants no podien donar un testimoniatge fidel, creïble. En els Evangelis, contràriament, les dones tenen un paper principal, fonamental. En això podem veure un element a favor de la historicitat de la Resurrecció: si fos un fet inventat, en el context d´aquell temps, no hauria estat lligat al testimoniatge de les dones. Els evangelistes, en canvi, narren els fets tal com van esdevenir: les dones són els primers testimonis. Això ens indica que Déu no actua per criteris humans: els primers testimonis del naixement de Jesús són els pastors, persones senzilles i humils; els primers testimonis de la Resurrecció són les dones. I això és bonic. Aquesta és una mica la missió de les dones: de les mares, de les dones! Donar testimoniatge als fills, als néts, que Jesús és viu, és el vivent, ha ressuscitat. Mares i dones, endavant amb aquest testimoniatge! Per a Déu el més important és el cor, el grau en què estiguem oberts a ell, que siguem com els infants, que es fien del que se´ls diu. Això també ens fa reflexionar de quina manera les dones, en l´Església i en el camí de la fe, han tingut i tenen encara avui un paper particular a l´hora d´obrir les portes al Senyor, de seguir-lo i de comunicar el seu retorn, perquè la mirada de la fe sempre ha necessitat la mirada senzilla i profunda de l´amor. Els Apòstols i els deixebles triguen més a creure. Les dones no. Pere corre al sepulcre, però es queda amb la tomba buida; Tomàs ha de tocar amb les seves mans les ferides del cos de Jesús. Fins i tot en el nostre camí de fe és important saber i sentir que Déu ens estima, no tenir por d´estimar-lo: la fe es professa amb la boca i amb el cor, amb la paraula i amb l´amor.
Després de les aparicions a les dones en van seguir d´altres: Jesús es presenta de manera nova: és el Crucificat, però el seu cos és gloriós; no ha tornat a la vida terrenal, però sí en una condició nova. Al començament no el reconeixen, i només a través de les seves paraules i dels seus gestos se´ls obren els ulls: l´encontre amb el Ressuscitat transforma, dóna una nova força a la fe, un fonament indestructible. Fins i tot per a nosaltres hi ha tans signes en què el Ressuscitat es dóna a conèixer: la sagrada Escriptura, l´eucaristia, els altres sagraments, la caritat, els gestos d´amor que porten un raig del Ressuscitat. Deixem-nos il·luminar per la resurrecció de Crist, deixem-nos transformar per la seva força, perquè fins i tot a través nostre en el món els signes de mort deixen lloc als signes de vida.
Veig que hi ha molts joves a la plaça. A vosaltres us dic: difoneu aquesta certesa: el Senyor és viu i camina al nostre costat. Aquesta és la vostra missió! Comuniqueu aquesta esperança. Estigueu lligats a aquesta esperança. Vosaltres, testimonis de Jesús, doneu testimoniatge que Jesús és viu i això us donarà esperança, donarà esperança a aquest món envellit per les guerres, pels mals, pel pecat. Endavant joves!
