Data: 30 de gener de 2022
Quaranta dies després de Nadal, l’Església celebra la festa de la Presentació del Senyor. En aquesta celebració recordem l’episodi en què Maria i Josep van portar Jesús al temple per consagrar-lo al Senyor, tal com ordenava la Llei de Moisès.
A l’Evangeli hi podem llegir que Jesús, Maria i Josep van ser rebuts al temple per l’ancià Simeó, que, mogut per l’Esperit, en veure l’infant Jesús el va prendre en braços i va presentar-lo a tots els pobles com una llum que es revela a les nacions (cf. Lc 2,32).
És per això que l’Església, des de molt antic, ha instituït una festa on se celebra un ritu de benedicció d’unes candeles enceses i es fa una processó. Amb aquest ritu tan senzill expressem que tots som petites espelmes que ens volem unir a Crist i il·luminar els nostres germans. Crist és la llum del món. Aquell que el segueixi no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida (cf. Jn 8,12). Popularment es coneix aquesta festa amb el nom de la Candelera.
En relació amb aquesta celebració, voldria compartir amb vosaltres un episodi de la vida de santa Teresa del Nen Jesús. Santa Teresa explica que, durant una festa, una religiosa va haver d’encendre unes espelmes per a una processó. Tot i això, quan anava a fer-ho va veure que s’havien acabat els llumins. Només hi havia una petita espelma mig apagada que encara conservava una feble espurna a la metxa. La religiosa, amb aquella espelma, va aconseguir encendre’n una altra i, a partir d’aquesta, totes les de la processó. Així passa amb nosaltres, som petites candeles, som llum, perquè portem l’amor de Déu al nostre cor. Podem il·luminar les tenebres del món i ajudar els altres a il·luminar els seus cors.
A la festa de la Presentació del Senyor, l’Església celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. En aquest dia, recordem tots aquells que, com Jesús el dia de la seva consagració, han volgut lliurar la seva vida a Déu i als germans. El seu testimoni és com la petita espelma de què ens parla santa Teresa. La seva presència al nostre món pot semblar insignificant, però està cridada a incendiar el món amb el foc de l’amor.
Aquesta festivitat ens convida a ser com Simeó. L’ancià va ser capaç de veure en aquells pares que portaven el seu fill al temple un signe de la salvació de Déu. Tant de bo que, inspirats per l’Esperit Sant, aprenguem a trobar la presència de Déu en els esdeveniments més senzills de la nostra existència.
Simeó és un home d’esperança. La seva esperança és com un nen. Fràgil i petita, però plena de vida i de futur. Tot i que de vegades ens sentim vulnerables o passem per moments de crisi, sabem que Déu camina amb nosaltres. Ell és la nostra esperança. Actuem amb fidelitat i justícia, i esperem que Déu vingui a trobar-nos (cf. Os 12,7).
Benvolguts germans i germanes, units a Crist, siguem llum, especialment per als més necessitats. Que Maria, estel lluminós, ens ajudi a fonamentar la nostra esperança i a ser capaços de donar-la als altres.
