Eminència / Excel·lència Reverendíssima:

Recentment, el papa Francesc ha intervingut amb dues Cartes Apostòliques en forma de «Motu Proprio» sobre el tema dels ministeris instituïts. La primera, Spiritus Domini, de 10 de gener de 2021, ha modificat el can. 230 §1 del Codi de Dret Canònic sobre l’accés de les persones de sexe femení al ministeri instituït del Lectorat i de l’Acolitat. La segona, Antiquum ministerium, ha instituït el ministeri del Catequista.

Les intervencions del Sant Pare, alhora que aprofundeixen en la reflexió sobre els ministeris que sant Pau VI havia iniciat amb la Carta Apostòlica en forma de «Motu Proprio» Ministeria quaedam de 15 d’agost de 1972, amb la qual es renovava en l’Església llatina la disciplina relativa a la primera tonsura, els ordes menors i el sotsdiaconat, l’orienten cap al futur.

La publicació del Ritu d’Institució de Catequistes, sobre la base legem credendi lex statuat supplicandi,[1] ofereix una nova oportunitat per a reflexionar sobre la teologia dels ministeris per tal d’arribar a una visió orgànica de les diverses realitats ministerials.

Per tal de respondre, per ara, a la necessitat d’un ritu d’institució, aquesta Editio typica, que forma part del Pontificale Romanum, es publica sense Praenotanda. El 50è aniversari de Ministeria quaedam (1972/2022) podria ser l’ocasió per a la publicació d’una Editio typica altera, acompanyada d’un text de Praenotanda.

Aquesta Editio typica pot ser àmpliament adaptada per part de les Conferències Episcopals, que tenen la tasca de clarificar el perfil i el paper dels Catequistes, d’oferir-los programes adequats de formació, de formar les comunitats perquè entenguin el seu servei.[2] Aquesta adaptació haurà de seguir tot el que ha estat disposat pel Decret General aplicatiu del Motu Proprio Magnum Principium[3] per a obtenir la confirmatio o la recognitio per part de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

Aquesta carta, que acompanya la publicació de l’Editio typica del Ritu d’Institució de Catequistes, vol ser una aportació a la reflexió de les Conferències Episcopals, proposant algunes notes sobre el ministeri del Catequista, els requisits necessaris, la celebració del ritu d’institució.

I. El ministeri del Catequista

  1. El ministeri del catequista és un «servei estable que es presta a l’Església local segons les necessitats pastorals identificades per l’Ordinari del lloc, però realitzat de manera laical com ho exigeix la naturalesa mateixa del ministeri»[4]: aquest es presenta ampli i diferenciat.
  2. Sobretot, cal subratllar que es tracta d’un ministeri laical que té com a fonament la condició comuna de ser batejats i el sacerdoci real rebut en el Sagrament del Baptisme, i és essencialment diferent del ministeri ordenat rebut en el Sagrament de l’Orde.[5]
  3. L’«estabilitat» del ministeri de Catequista és anàloga a la dels altres ministeris instituïts. Definir aquest ministeri com a estable, a més d’expressar el fet que està «establement» present en l’Església, significa també afirmar que els laics que tenen l’edat i els dots determinats per decret de la Conferència Episcopal, poden ser admesos establement (com els Lectors i els Acòlits)[6] en el ministeri del Catequista: això té lloc a través del ritu d’institució que, per tant, no pot ser repetit. No obstant això, l’exercici del ministeri pot i ha de ser regulat per les Conferències Episcopals, segons les exigències pastorals, pel que fa a la durada, el contingut i les modalitats.[7]
  4. Els catequistes, en virtut del Baptisme, estan cridats a ser corresponsables en l’Església local per a l’anunci i la transmissió de la fe, exercint aquesta funció en col·laboració amb els ministres ordenats i sota la seva guia. «Catequitzar és, en certa manera, dur algú a escrutar aquest Misteri en tota la seva dimensió […] Es tracta, per tant, de descobrir en la Persona de Crist el designi etern de Déu que es realitza en Ell. Es tracta de procurar comprendre el significat dels gestos i de les paraules de Crist, els signes realitzats per Ell mateix, ja que contenen i manifesten alhora el seu Misteri. En aquest sentit, la finalitat definitiva de la catequesi és posar a algú no només en contacte sinó en comunió, en intimitat amb Jesucrist: només Ell pot conduir-nos a l’amor del Pare en l’Esperit i fer-nos partícips de la vida de la Santíssima Trinitat».[8]
  5. Aquesta finalitat comprèn diversos aspectes i la seva consecució s’expressa de múltiples maneres, definides per les exigències de les comunitats i pel discerniment dels Bisbes. Per això, per evitar malentesos, és necessari tenir present que el terme «catequista» indica realitats diferents en relació amb el context eclesial en el qual se’n fa ús. Els Catequistes en els territoris de missió són diferents als que treballen en les Esglésies d’antiga tradició. A més, les diverses experiències eclesials determinen també característiques i maneres d’actuació molt diferents, fins al punt que és difícil fer una descripció unitària i sintètica.[9]
  6. En la gran varietat de formes, es poden distingir – no de manera rígida –dues tipologiesprincipals de les modalitats de ser Catequistes. Alguns tenen la tasca específica de la catequesi; altres, la tasca més àmplia d’una participació en les diferents formes d’apostolat, en col·laboració amb els ministres ordenats i obedients a ells. La concreció de la realitat eclesial (Esglésies d’antiga tradició; Esglésies joves; amplitud del territori; número de ministres ordenats; organització pastoral…) determina l’afirmació d’una tipologia o una altra.[10]
  7. És oportú assenyalar que, com que aquest ministeri té «un fort valor vocacional que requereix el degut discerniment per part del Bisbe»[11] i com que el seu contingut és definit per cadascuna de les Conferències Episcopals (òbviament d’acord amb el que s’ha expressat a l’Antiquum ministerium), no tots els que són anomenats «catequistes», realitzant un servei de catequesi o de col·laboració pastoral, han de ser instituïts.
  8. Preferiblement no haurien de ser instituïts com a Catequistes:
  • ­ aquells que ja han iniciat el camí cap a l’Orde sagrat i, en particular, han estat admesos com a candidats al diaconat i al presbiterat: com ja s’ha recordat, el ministeri del Catequista és un ministeri laical i és essencialment diferent del ministeri ordenat que es rep amb el Sagrament de l’Orde;[12]
  • ­ els religiosos i religioses (independentment de la seva pertinença a Instituts que tenen com a carisma la catequesi), tret que siguin referents d’una comunitat parroquial o coordinadors de l’activitat catequètica. Cal recordar que, en absència de ministres instituïts, poden –com tots els batejats– exercir «de fet» els ministeris, precisament en virtut del Baptisme, que és també fonament de la seva professió religiosa;
  • ­ aquells que duen a terme un servei dirigit exclusivament als membres d’un moviment eclesial: aquesta funció, igualment valuosa, és confiada, de fet, pels responsables de cada moviment eclesial i no, com en el cas del ministeri del Catequista, pel Bisbe diocesà després del seu discerniment respecte a les necessitats pastorals.
  • ­ aquells que ensenyen religió catòlica a les escoles, llevat que també exerceixin altres tasques eclesials al servei de la parròquia o la diòcesi.
  1. Una reflexió atenta –que certament podrà ser aprofundida reconsiderant tots els ministeris instituïts en el seu conjunt i de manera harmònica– mereix el cas dels qui acompanyen el camí d’iniciació d’infants, joves i adults. No sembla oportú que tots siguin instituïts Catequistes: com ja s’ha dit, aquest ministeri té «un fort valor vocacional que requereix el degut discerniment per part del Bisbe».[13] Per contra, és absolutament convenient que tots ells rebin, a l’inici de cada any catequètic, un mandat eclesial públic amb el qual se’ls confia aquesta indispensable funció.[14]

No s’exclou que alguns dels que segueixen la iniciació, després d’un oportú discerniment, puguin ser instituïts com a ministres. No obstant això, és necessari preguntar-se, per raó del contingut específic de cada ministeri, quin ha de ser el més adequat entre el de Lector i el de Catequista.

En efecte, el ritu d’institució de Lectors afirma que la seva tasca és educar en la fe els infants i els adults i guiar-los perquè rebin dignament els Sagraments.[15] Considerant una antiga tradició que cada ministeri estigui directament vinculat a un ofici particular en la celebració litúrgica, és certament evident que la proclamació de la Paraula en l’assemblea expressa bé el servei de qui acompanya el camí de la iniciació: aquells que reben la instrucció catequètica veurien en el Lector, que es fa veu de la Paraula, l’expressió litúrgica del servei que els presta.

Si, per contra, als que segueixen la iniciació se’ls confia –sota la moderació dels ministres ordenats– una tasca de formació o una responsabilitat per a coordinar tota l’activitat catequètica, aleshores sembla més oportú que siguin instituïts com a Catequistes.

En conclusió, no tots els que preparen als infants, als joves i als adults per a la iniciació han de ser instituïts Catequistes: el discerniment del Bisbe pot cridar-ne alguns, segons les capacitats i exigències pastorals, al ministeri de Lector o de Catequista.

  1. Per tot el que s’ha afirmat, els candidats al ministeri instituït de Catequista –havent de tenir una madura experiència prèvia de catequesi–[16] poden, per tant, ser elegits entre aquells que realitzen de manera més específica el servei de l’anunci: estan cridats a trobar maneres eficaces i coherents per al primer anunci, per després acompanyar a tots els que l’han rebut en l’etapa pròpiament iniciàtica.

La seva participació activa en els ritus d’iniciació cristiana dels adults expressa la importància del seu ministeri.[17] En la fase del precatecumenat els Catequistes col·laboren amb els Pastors, els Padrins i els Diaques per a trobar les maneres més coherents del primer anunci de l’Evangeli, sensibilitzant a la fe i a la conversió; ajuden a discernir els signes externs de les disposicions dels qui pretenen ser admesos al catecumenat.[18] En aquesta fase duen a terme una adequada catequesi adaptada a l’any litúrgic i basada en les celebracions de la Paraula de Déu, a partir de la qual són capaços de dur «els catecúmens no només al convenient coneixement dels dogmes i dels preceptes, sinó també a l’íntim coneixement del misteri de la salvació».[19] Als «catequistes que realment siguin dignes i estiguin ben preparats» el Bisbe els confia la celebració dels exorcismes menors.[20]

Un cop inserits ja els catecúmens en els Sagraments de la iniciació cristiana, els Catequistes romanen en la comunitat com a testimonis de la fe, mestres i mistagogs, acompanyadors i pedagogs disponibles per afavorir, en tot allò possible, la vida dels fidels, per tal que visquin conformes al baptisme rebut.[21] També estan cridats a descobrir maneres noves i audaces d’anunciar l’Evangeli que permetin suscitar i despertar la fe en el cor dels qui ja no en senten necessitat.[22]

  1. L’àmbit de l’anunci i de l’ensenyament, però, descriu només una part de l’activitat dels Catequistes instituïts: de fet, estan cridats a col·laborar amb els ministres ordenats en les diverses formes d’apostolat, exercint, sota la guia dels pastors, múltiples funcions. Volent oferir un elenc –encara que no exhaustiu– es pot assenyalar: la guia de la pregària comunitària, especialment de la litúrgia dominical en absència del prevere o diaca; l’assistència als malalts; la guia de les celebracions de les exèquies; la formació i la guia a altres Catequistes; la coordinació de les iniciatives pastorals; la promoció humana segons la doctrina social de l’Església; l’ajuda als pobres; el foment de les relacions entre la comunitat i els ministres ordenats.
  2. Aquesta amplitud i varietat de funcions no ha de sorprendre: l’exercici d’aquest ministeri laical expressa plenament les conseqüències de l’ésser batejat i, en la situació particular de la presència inestable de ministres ordenats, és participació en la seva acció pastoral. Això és el que afirma el Codi de Dret Canònic[23] quan preveu la possibilitat d’encomanar a una persona que no té el caràcter sacerdotal una participació en l’exercici de la cura pastoral d’una parròquia, sempre sota la moderació d’un prevere. És necessari, per tant, formar la comunitat perquè no vegi en el Catequista un substitut del prevere o del diaca, sinó un fidel laic que viu el seu baptisme en fecunda col·laboració i corresponsabilitat amb els ministres ordenats, per tal que la seva atenció pastoral arribi a tothom.[24]
  3. Per tant, és tasca de les Conferències Episcopals clarificar el perfil, el paper i les formes més coherents per a l’exercici del ministeri dels Catequistes en el territori de la seva competència, en línia amb tot el que s’ha indicat al Motu Proprio Antiquum ministerium. A més, han de ser definits programes de formació adequats per als candidats.[25] Finalment, cal que es procuri també preparar les comunitats perquè en comprenguin el significat.        II. Requisits
  4. És tasca del Bisbe diocesà discernir sobre la crida al ministeri de Catequista valorant les necessitats de la comunitat i les capacitats dels candidats.[26] Poden ser admesos com a candidats homes i dones que hagin rebut els Sagraments de la iniciació cristiana i hagin presentat lliurement al Bisbe diocesà una petició escrita i firmada.
  5. Al descriure els requisits, el Motu Proprio s’expressa així: «És convenient que al ministeri instituït de Catequista siguin cridats homes i dones de profunda fe i maduresa humana, que participin activament en la vida de la comunitat cristiana, que puguin ser acollidors, generosos i visquin en comunió fraterna, que rebin la deguda formació bíblica, teològica, pastoral i pedagògica per a ser comunicadors atents de la veritat de la fe, i que hagin adquirit ja una experiència prèvia de catequesi. Es requereix que siguin fidels col·laboradors dels preveres i els diaques, disposats a exercir el ministeri on sigui necessari, i animats per un veritable entusiasme apostòlic».[27]

III. Celebració

  1. El ministeri de Catequista és conferit pel Bisbe diocesà, o per un prevere delegat per ell, mitjançant el ritu litúrgic De Institutione Catechistarum promulgat per la Seu Apostòlica.
  2. El ministeri pot ser conferit durant la Missa o durant una celebració de la Paraula de Déu.
  3. L’estructura del ritu preveu, després de la litúrgia de la Paraula, una exhortació (aquest text es presta bé a ser adaptat per part de les Conferències Episcopals respecte a la forma com vulguin especificar el paper dels Catequistes); una invitació a la pregària; un text de benedicció; l’entrega del crucifix.

* * *

Per a concloure, voldria fer ressonar les paraules –encara profètiques– de sant Pau VI en l’Exhortació Apostòlica Evangelii Nuntiandi:

«No sense experimentar íntimament un gran goig, veiem com una legió de Pastors, religiosos i seglars, enamorats de la seva missió evangelitzadora, cerquen formes cada vegada més adaptades d’anunciar eficaçment l’Evangeli, i encoratgem l’obertura que, en aquesta línia i amb aquest afany, l’Església està duent a terme avui dia. Obertura a la reflexió en primer lloc, després als ministeris eclesials capaços de rejovenir i de reforçar el seu propi dinamisme evangelitzador. És cert que al costat dels ministeris amb orde sagrat, en virtut dels quals alguns són elevats al rang de Pastors i es consagren de manera particular al servei de la comunitat, l’Església reconeix un lloc a ministeris sense orde sagrat, però que són aptes a assegurar un servei especial a l’Església».[28]

Confiem a Maria, Mare de l’Església, el nostre servei per a la construcció del Regne.

A la Seu de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, a 3 de desembre de 2021, memòria de sant Francesc Xavier, prevere.

✠Arthur Roche

Prefecte

 

_________________________________________________________________________________________________

[1] Cf. Indiculus, cap. 8:Denzn. 246 [ex n. 139]. Cf. també Pròsper d’Aquitània, De vocatione omnium gentium, 1,12: CSEL 97, 104.

[2] Cf. Francesc, Antiquum ministerium,n. 9.

[3] Cf. Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, Postquam Summus Pontifex. Decret per aplicar les disposicions del can. 838 del Codi de Dret Canònic (22 d’octubre de 2021).

[4] Francesc, Antiquum ministerium, n. 8.

[5] Cf. Francesc, Spiritus Domini, s.n.

[6] Cf. Codex Iuris Canonici, can. 230 §1: «Els laics que tinguin l’edat i condicions determinades per decret de la Conferència Episcopal, poden ser cridats per al ministeri estable de lector i acòlit, mitjançant el ritu litúrgic prescrit; no obstant això, la col·lació d’aquests ministeris no els dona dret a ser sustentats o remunerats per l’Església».

[7] Francesc, Antiquum ministerium, n. 9.

[8] Cf. Joan Pau II, Exhortació apostòlica Catechesi tradendae (16 d’octubre de 1979), n. 5, a: AAS 71 (1979) 1277-1340.

[9] Cf. Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, Guia per als catequistes (3 de desembre de 1993), n. 4.

[10] Cf. ibidem.

[11] Francesc, Antiquum ministerium, n. 8.

[12] Cf. Francesc, Spiritus Domini, s.n.

[13] Francesc, Antiquum ministerium, n. 8.

[14] Cf. Rituale Romanum,De Benedictionibus, editio typica1984,nn. 361-377.

[15] Cf. Pontificale Romanum, De institutione Lectorum et Acholitorum,n. 4: «Lectores seu verbi Dei relatores effecti, adiutorium huic muneri praestabitis, et proinde peculiare officium in populo Dei suscipietis, et servitio fidei, quae in verbo Dei radicatur, deputabimini. Verbum enim Dei in coetu liturgico proferetis, pueros et adultos in fide et ad Sacramenta digne recipienda instituetis, nuntiumquesalutis hominibus, qui adhuc illud ignorant, annuntiabitis. Hac via et vestro auxilio, homines ad cognitionem Dei Patris Filiique eius, Iesu Christi, quem ipse misit, pervenire poterunt et vitam assequi aeternam».

[16] Cf. Francesc, Antiquum ministerium, n. 8.

[17] Cf. Rituale Romanum,Ordo initiationis christianæ adultorum.Prænotanda, editio typica 1972, n. 48.

[18] Cf.ibidem,nn. 11.16.

[19] Cf. ibidem, n.19 §1.

[20] Cf. ibidem, n. 44.

[21] Cf. Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, Directori per a la catequesi, n. 113.

[22] Cf. ibidem, n. 41.

[23] Codex Iuris Canonici, can. 517 §2.«Si, per escassetat de preveres, el Bisbe diocesà considera que s’ha d’encomanar una participació en l’exercici de la cura pastoral de la parròquia a un diaca o a una altra persona que no té el caràcter sacerdotal, o a una comunitat, designarà a un prevere que, dotat de les potestats pròpies del rector, dirigeixi l’activitat pastoral».

[24] Cf. Joan Pau II, Exhortació apostòlica postsinodal Christifideles laici (30 de desembre 1988), n. 15; Benet XVI, Discurs d’obertura del congrés pastoral de la Diòcesi de Roma amb el tema: “Pertinença eclesial i corresponsabilitat pastoral” (26 de maig de 2009); Francesc, Discurs a l’Acció Catòlica Italiana (3 de maig de 2014).

[25] Francesc, Antiquum ministerium, n. 9.

[26] Cf. ibidem, n. 8.

[27] Ibidem.

[28] Pau VI, Exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi (8 de desembre de 1975),n. 73, a: AAS 68 (1976) 72-73.