Dijous dia 9 de març, va tenir lloc al Centre Tarraconense El Seminari, a Tarragona, l’acte de presentació de l’agenda d’activitats que Catalonia Sacra, el projecte de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) per a la promoció del patrimoni religiós, organitzarà al llarg d’aquest any a diferents espais de les deu diòcesis amb seu a Catalunya.
Prèviament a l’acte de presentació, va tenir lloc una visita guiada a la capella de Santa Tecla la Vella, que recentment ha estat rehabilitada i reoberta al públic. Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà de Tarragona, va explicar la història d’aquest espai i el seu encaix en el conjunt patrimonial del Museu, on es pot seguir una seqüència cronològica de gairebé dos mil anys d’història.
Més d’una quarantena d’activitats per descobrir el patrimoni de l’Església
Durant l’acte de presentació, celebrat al claustre de sant Pau del Seminari Pontifici de Tarragona, la delegada per al patrimoni cultural de l’arquebisbat de Tarragona, Roser Martín, va destacar la importància de l’espai, «que lliga de manera superba el passat, el present i el futur de la missió de l’Església i el perquè del seu patrimoni». En aquest sentit, va parlar del claustre com a «espai que acull, rep i permet el vincle en aquesta relació cronològica, així com el paper de l’Església com a assemblea».
Martín va constatar que «Catalonia Sacra té com a objectiu difondre el patrimoni de l’Església en aquest, cada vegada més complicat, segle XXI, com ja va haver de fer Pau de Tars».
Per la seva part, Dani Font, coordinador de Catalonia Sacra, va recordar que «en cada església que visitem podem veure la comunitat que batega al seu voltant». Sobre les principals novetats d’aquest any, Font va parlar de la renovació del web de Catalonia Sacra, on «les activitats tindran un protagonisme central», i del desplegament de la xarxa d’esglésies amb tres objectius clars: «Afegir més esglésies, ser més útils i trobar la manera de fer-hi participar els grans edificis».
Magda Massó: «Necessitem una visió global del patrimoni»
La presentació de l’agenda de Catalonia Sacra va comptar, també, amb la participació de la historiadora i gestora cultural Magda Massó. Durant el seu discurs va agrair a la Conferència Episcopal Tarraconense i als delegats per al patrimoni dels diferents bisbats l’impuls en la creació, el 2012, de Catalonia Sacra, un projecte que va qualificar de «necessari i engrescador».
«Durant anys hem viscut instal·lats a la zona de confort que ens va deixar la restauració […] i s’ha viscut en un context de passivitat que ha generat retrocessos», va afirmar. Va reconèixer, però, que ara «aquest temps s’està superant i el nostre patrimoni va entrant en un horitzó diferent, amb una estreta relació en el seu entorn social».
Massó va reclamar tenir «una visió global del patrimoni» per assolir tres requisits essencials: «Tenir el patrimoni obert i accessible a tothom, escoltar què vol la gent del patrimoni i considerar el patrimoni com a benestar, com a recurs que ens ajuda a ser feliços, a socialitzar i a compartir».
Bisbe Salvador Giménez: «Gràcies per tot el que feu»
El bisbe Salvador Giménez, president del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre de la Conferència Episcopal Tarraconense, va concloure l’acte amb unes paraules d’agraïment en nom de tots els bisbes de la CET i, especialment, de l’arquebisbe Joan, que per la seva convalescència no va poder assistir a la presentació.
«La vostra feina ens dona noves energies perquè Catalonia Sacra sigui interessant per a totes les comunitats cristianes amb el seu treball que beneficia l’Església i tota la nostra societat del segle XXI», va afirmar. En aquest sentit, va destacar que «es fa visible la labor callada i entusiasta de tantes persones que dia a dia posen el seu saber al servei de conservar i mostrar el llegat material i espiritual confeccionat per moltes generacions».
El bisbe Giménez va recordar que l’Església catòlica «ha tingut sempre com a finalitat la transmissió de l’amor de Déu al món, que es fa com definitiu amb el seu Fill Jesucrist». Així, «el nostre món no es pot entendre sense l’arrel cristiana i cada comunitat fa el possible perquè això no s’oblidi», va apuntar. Finalment, va expressar que el patrimoni «requereix estima, recuperació i manifestació pública, perquè fa visible la meravella de l’art que apropa la presència de Déu», i va convidar a posar-ho «al servei de la nostra societat per contribuir a la construcció d’un món més just i més solidari».
La historiadora de l’art Montserrat Macià va ser l’encarregada de presentar el conjunt d’activitats que es duran a terme arreu dels bisbats amb seu a Catalunya.
Un itinerari guiat per conèixer el patrimoni sacre de Reus obre aquest dissabte, 11 de març, els actes de l’agenda cultural de Catalonia Sacra de 2023. Des d’ara fins al novembre s’oferiran més d’una quarantena d’activitats en 15 comarques de Catalunya i una del País Valencià. Aquest festival itinerant, plenament consolidat, dona a conèixer la diversitat, la riquesa i els valors del patrimoni cultural de l’Església. L’onzena edició inclou activitats des de Saurí (Pallars Sobirà) fins a Morella (els Ports) amb propostes que van des de l’art medieval fins a l’art del segle XXI. Els punts on es fixa el focus també són molt diversos: des de grans conjunts molt coneguts com la Seu Vella de Lleida fins a projectes que mai s’han arribat a executar, com és el cas de les torres que va projectar Gaudí per a l’església de la Colònia Güell.
La programació d’aquest 2023 dona a conèixer aspectes tan diferents com la portalada barroca de Sant Martí de Maldà (Urgell) o el claustre gòtic de la Catedral de Vic (Osona), ambdós monuments recentment restaurats, la indumentària religiosa i la seva simbologia —que mereixeran una jornada de formació que es farà a Reus (Baix Camp)— o explicar les pintures que Josep Serrasanta a l’església de Santa Maria de Castelldefels (Baix Llobregat) a la mainada en una activitat pensada per a tota la família. A més de la visita a esglésies, catedrals, ermites… la programació inclou suggeriments de visita i participació en esdeveniments de Patrimoni Immaterial, on es donen a conèixer alguns dels actes rellevants d’arrel religiosa on el patrimoni cultural té una presència important.
A l’agenda 2023 se li afegiran una vintena d’activitats que, en col·laboració amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, s’organitzen el 13, 14 i 15 d’octubre per celebrar les Jornades Europees del Patrimoni (JEP). Aquestes activitats que es detallaran després de l’estiu les impulsa la Xarxa d’Esglésies de Catalonia Sacra, equipaments d’alt valor patrimonial que disposen de serveis de gestió turística i cultural i que treballen coordinadament.
