Estimats germans i germanes, bon dia!
La catequesi sobre el sagrament del baptisme ens porta a parlar avui del moment del baptisme pròpiament dit acompanyat de la invocació a la Santíssima Trinitat, que és el ritu central que pròpiament «bateja» —és a dir submergeix— en el misteri Pasqual de Crist (cf. Catecisme de l’Església catòlica, 1239). El sentit d’aquest gest fa que sant Pau s’adreci als cristians de Roma, en primer lloc preguntant: «¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort?», i després responent: «Pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist […] va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova» (Rm 6,3-4). El baptisme ens obre la porta a una vida de resurrecció, no a una vida mundana. Una vida segons Jesús.
La pila baptismal és el lloc on es fa Pasqua amb Crist! L’home vell queda enterrat, amb les seves passions enganyoses (cf. Ef 4,22), perquè reneixi una nova criatura; de fet les coses velles han passat i n’han nascut d’altres de noves (cf. 2Co 5,17). En les «Catequesis» atribuïdes a Sant Ciril de Jerusalem s’explica als recentment batejats allò que els ha passat amb l’aigua del baptisme. És bonica aquesta explicació de sant Ciril: «Al mateix moment vau morir i vau néixer, i la mateixa ona de salvació esdevé per a vosaltres sepulcre i mare» (n. 20, Mistagògica 2, 4-6: PG 33, 1079-1082). El renaixement de l’home nou exigeix que sigui fet pols l’home corromput pel pecat. Les imatges de la tomba i de la matriu materna referides a la pila, són de fet prou incisives per expressar la grandiositat del que passa mitjançant els gestos senzills del baptisme. M’agrada citar la inscripció que hi ha a l’antic baptisteri romà del Laterà, on es llegeix, en llatí, aquesta expressió atribuïda al papa Sixte III: «La Mare Església dona a llum virginalment mitjançant l’aigua els fills que concep per l’alè de Déu. Tots els qui heu renascut d’aquesta pila, espereu el regne dels cels.» [1]És bonic: l’Església que fa néixer, l’Església que és úter, és mare nostra a través del baptisme.
Si els nostres pares ens han engendrat a la vida terrena, l’Església ens ha regenerat a la vida eterna en el baptisme. Ens hem convertit en fills en el seu Fill Jesús (cf. Rm 8,15; Gal 4,5-7). També sobre cadascun de nosaltres, renascuts per l’aigua i per l’Esperit Sant, el Pare del cel fa ressonar amb amor infinit la seva veu que diu: «Tu ets el meu fill estimat» (cf. Mt 3,17). Aquesta veu paterna, imperceptible a l’orella però ben audible en el cor de qui creu, ens acompanya durant tota la vida, sense abandonar-nos mai. Durant tota la vida el Pare ens diu: «Tu ets el meu fill estimat, tu ets la meva filla estimada.» Déu ens estima molt, com un Pare, i no ens deixa sols. Això a partir del moment del baptisme. Renascuts fills de Déu, ho som per sempre! El baptisme de fet no es repeteix, perquè imprimeix un segell espiritual indeleble: «Aquesta marca no és esborrada per cap pecat, per bé que el pecat impedeix que el baptisme produeixi fruits de salvació» (CCC, 1272). El segell del baptisme no es perd mai! «Pare, però si una persona es converteix en un bandoler dels més famosos, que mata la gent, que fa injustícies, el segell se’n va?» No. Per vergonya seva, el fill de Déu que és aquell home fa aquestes coses, però el segell no se’n va. I continua sent fill de Déu, que va en contra de Déu, però Déu no renega mai dels seus fills. Heu entès bé això últim? Déu no renega mai dels seus fills. Ho repetim tots junts? «Déu no renega mai dels seus fills.» Una mica més fort, que o sóc sord o no ho he entès: [repeteixen més fort] «Déu no renega mai dels seus fills.» Bé, així està bé.
Incorporats a Crist pel baptisme, els batejats es conformen a ell, «el primer d’una multitud de germans» (Rm 8,29). A través de l’acció de l’Esperit Sant, el baptisme purifica, santifica, justifica, per formar en Crist, de molts, un sol cos (cf. 1Co 6,11; 12,13). Ho expressa la unció crismal, «per tal que, incorporats al seu poble, sigueu sempre membres de Crist sacerdot, profeta i rei» (Ritu del Baptisme dels Infants, Introducció, n. 144). Per tant el sacerdot ungeix amb el crisma sagrat el cap de cada batejat, després d’haver pronunciat aquestes paraules que n’expliquen el significat: «Déu totpoderós […] et consagra amb el crisma de la salvació, per tal que, incorporat/ada al seu poble, siguis sempre membre de Crist sacerdot, profeta i rei, per a la vida eterna» ( ibid ., n. 178).
Germans i germanes, la vocació cristiana és tot això: viure units a Crist en la santa Església, participant de la mateixa consagració per dur a terme la mateixa missió, en aquest món, amb fruits que duren per sempre. Animat per l’únic Esperit, de fet, tot el poble de Déu participa de les funcions de Jesucrist, «Sacerdot, rei i profeta», i exerceix les responsabilitats de missió i servei que se’n deriven (cf. CCC, 783-786). Què significa participar del sacerdoci reial i profètic de Crist? Significa fer d’un mateix una ofrena agradable a Déu (cf. Rm 12,1), donant testimoniatge a través d’una vida de fe i de caritat (cf. Lumen gentium , 12), posant-la al servei dels altres, seguint l’exemple del Senyor Jesús (cf. Mt 20,25-28; Jn 13,13-17). Gràcies.
Traducció inicial de Josep M. Torrents Sauvage per a www.catalunyareligio.cat, revisada
[1] « Virgineo fetu genitrix Ecclesia natos / quos spirante Deo concipit amne parit. / Caelorum regnum sperate hoc fonte renati. »
