Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui acabem el cicle de les catequesis sobre el baptisme. Els efectes espirituals d’aquest sagrament, invisibles als ulls però que actuen en el cor de qui s’ha convertit en una nova criatura, queden ben explicats amb el lliurament de la túnica blanca i del ciri encès.
Després del baptisme de regeneració, capaç de recrear l’home segons Déu en la veritable santedat (cf. Ef 4,24), semblava natural, des dels primers segles, revestir els acabats de batejar amb un vestit nou, blanc, a semblança de l’esplendor de la vida aconseguida en Crist i en l’Esperit Sant. El vestit blanc, tot i expressar simbòlicament el que ha succeït amb el sagrament, anuncia la condició dels transfigurats en la glòria divina.
El que significa revestir-se de Crist, ho recorda sant Pau explicant quines són les virtuts que els batejats han de conrear: «Com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. […] Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona» (Col 3,12-14).
Fins i tot el lliurament de la flama ritual del ciri pasqual, recorda l’efecte del baptisme: «Rebeu la llum de Crist», diu el sacerdot. Aquestes paraules recorden que nosaltres no som la llum, sinó que la llum és Jesucrist (Jn 1,9; 12,46), el qual, ressuscitat d’entre els morts, ha vençut les tenebres del mal. Nosaltres estem cridats a rebre la seva resplendor! Així com la flama del ciri pasqual dona llum a cada una de les candeles, així la caritat del Senyor ressuscitat inflama els cors dels batejats, omplint-los de llum i de calor. I per això, des dels primers segles el baptisme s’anomenava també il·luminació i el batejat s’anomenava l’il·luminat .
Perquè aquesta és la vocació cristiana: «caminar sempre com a fills de la llum, perseverant en la fe» (cf. Ritu de la iniciació cristiana dels adults, n. 146; Jn 12,36). Si es tracta dels infants, és feina dels pares, junt amb els padrins i padrines, preocupar-se per alimentar la flama de la gràcia baptismal en els seus fills, ajudant-los a perseverar en la fe (cf. Ritu del Baptisme dels Infants, n. 146). «La instrucció cristiana, a la qual els infants tenen dret, tendirà a anar-los portant a poc a poc al coneixement del pla de Déu en Crist, per tal que un dia ells puguin ratificar la fe en la qual foren batejats » ( ibid ., Introducció, 9).
La presència viva de Crist, que hem de guardar, defensar i fer créixer en nosaltres, és la llum que guia els nostres passos, llum que guia les nostres decisions, flama que escalfa els cors en anar a l’encontre del Senyor, fent-nos capaços d’ajudar els qui fan el camí amb nosaltres fins a la comunió inseparable amb ell. Aquell dia, diu l’Apocalipsi, «la nit ja no existirà, no caldrà la llum dels gresols ni la llum del sol, perquè el Senyor Déu ens il·luminarà i regnarem pels segles dels segles» (cf. 22,5).
La celebració del baptisme acaba amb la pregària del parenostre, pròpia de la comunitat dels fills de Déu. De fet, els infants que han nascut de nou amb el baptisme rebran la plenitud del do de l’Esperit en la confirmació i participaran en l’eucaristia, aprenent el que significa adreçar-se a Déu anomenant-lo Pare .
En acabar aquestes catequesis sobre el baptisme, us repeteixo a cadascun de vosaltres la invitació que he expressat en l’exhortació apostòlica Gaudete et exsultate : «Deixa que la gràcia del teu baptisme fructifiqui en un camí de santedat. Deixa que tot estigui obert a Déu i, per aquest motiu, escull-lo, escull Déu sempre de nou. No et desanimis, perquè tens la força de l’Esperit Sant que ho fa possible, i la santedat, després de tot, és el fruit de l’Esperit Sant en la teva vida (cf. Gal 5,22-23)» (n. 15).
Traducció inicial de www.catalunyareligio.cat, revisada
