Estimats germans i germanes, bon dia!
A partir de l’episodi de la lapidació d’Esteve, apareix una figura que, al costat de la de Pere, és la més present i incisiva en els Fets dels Apòstols: la «d’un jove, anomenat Saule» (Ac 7,58). Es descriu a l’inici com un que aprova la mort d’Esteve i vol destruir l’Església (cf. Ac 8,3); però després es convertirà en l’instrument escollit per Déu per proclamar l’Evangeli a les nacions (cf. Ac 9,15; 22,21; 26,17).
Amb l’autorització del summe sacerdot, Saule persegueix els cristians i els captura. Vosaltres, que veniu d’alguns pobles que han estat perseguits per les dictadures, vosaltres enteneu bé què significa caçar persones i capturar-les. Saule ho feia així. I això ho fa pensant a servir la Llei del Senyor. Lluc diu que Saule ‘respirava’ «amenaces i mort contra els deixebles del Senyor» (Ac 9,1): en ell hi ha un alè que vol la mort, no la vida.
El jove Saule és presentat com un intransigent, és a dir, un que manifesta intolerància envers el qui pensa diferent d’ell, absolutitza la pròpia identitat política o religiosa i redueix l’altre a un enemic potencial que cal combatre. Un ideòleg. En la persona de Saule la religió s’havia transformat en ideologia: ideologia religiosa, ideologia social, ideologia política. Només després d’haver estat transformat per Crist, aleshores ensenyarà que la batalla real no és «contra realitats humanes, sinó contra […] els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes» (Ef 6,12). Ensenyarà que no s’ha de combatre la gent, sinó el mal que inspira les seves accions.
La condició furiosa —perquè Saule era furiós— conflictiva de Saule ens invita a cadascú a preguntar-nos: com visc la meva vida de fe? Vaig a l’encontre dels altres o bé estic en contra dels altres? Pertanyo a l’Església universal (bons i dolents, tots) o bé tinc una ideologia selectiva? Adoro Déu o estimo les formulacions dogmàtiques? Com és la meva vida religiosa? La fe en Déu que professo em fa amable o bé hostil envers aquells que són diferents de mi?
Lluc explica que, mentre Saule té la intenció de destruir la comunitat cristiana, el Senyor es fa present en el seu camí per tocar-li el cor i convertir-lo a ell. És el mètode del Senyor: toca el cor. El Ressuscitat pren la iniciativa i es manifesta a Saule en el camí de Damasc, un esdeveniment que és narrat tres vegades en el Llibre dels Fets (cf. Ac 9,3-19; 22,3-21; 26,4-23). A través del binomi «llum» i «veu», típic de les teofanies, el Ressuscitat s’apareix a Saule i li demana que li expliqui la raó de la seva fúria fratricida: «Saule, Saule, per què em persegueixes?» (Ac 9,4). Aquí el Ressuscitat manifesta el seu ser una sola cosa amb els qui creuen en ell: colpejar un membre de l’Església és colpejar Crist mateix! Fins i tot aquells que són ideòlegs perquè volen la «puresa» —entre cometes— de l’Església, colpegen el Crist.
La veu de Jesús diu a Saule: « Aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer» (Ac 9,6). Un cop dret, però, Saule no veu res, s’ha tornat cec, i d’home fort, autoritari i independent es torna feble, necessitat i dependent dels altres, perquè no hi veu. La llum de Crist l’ha enlluernat i l’ha deixat cec: «Apareix així externament el que era la seva realitat interior, la seva ceguesa davant la veritat, la llum que és Crist» (Benet XVI, Audiència general, 3 de setembre de 2008).
D’aquest «cos a cos» entre Saule i el Ressuscitat en surt una transformació que mostra la «pasqua personal» de Saule, el seu pas de la mort a la vida: el que abans era glòria es converteix en «escòria» que s’ha de rebutjar per comprar el veritable guany que és Crist i la vida en ell (cf. Fl 3,7-8).
Pau rep el baptisme. El baptisme marca així en Saule, com en cadascun de nosaltres, l’inici d’una vida nova, i s’acompanya d’una nova mirada sobre Déu, sobre ell mateix i sobre els altres, que de ser enemics es converteixen ja en germans en Crist.
Demanem al Pare que també ens permeti experimentar a nosaltres, com a Saule, l’impacte del seu amor, que és l’únic que pot fer que un cor de pedra es converteixi en un cor de carn (cf. Ez 11,15), capaç d’acollir en ell «els mateixos sentiments que tingué Jesucrist» (Fl 2,5).
Traducció inicial de Josep M. Torrent Sauvage per al web www.catalunyareligio.cat, revisada
