Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.
Aquest és el Subsidi:
CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA
Esquema fet a partir dels subsidis de la Comissió Nacional de Litúrgia
(de la Conferència Episcopal Italiana)
PASQUA
ASCENSIÓ DEL SENYOR
24 de maig de 2020
Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món
La difícil situació que estem vivint no ens permet a alguns de participar encara en la Celebració eucarística del Diumenge de l’Ascensió del Senyor.
Per això, proposem un esquema per a un moment de celebració per viure en família en comunió amb tota l’Església.
És bo escollir un lloc adequat a la casa per celebrar i pregar junts amb dignitat i recolliment. Quan sigui possible, es pot crear un petit «lloc de pregària» (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2691) o fins i tot només un racó de la casa on posar la Bíblia oberta, la imatge del crucifix, una icona de la Mare de Déu, un ciri o una làmpada encesa.
Cada família pot adaptar aquest esquema segons les seves possibilitats.
La pregària pot ser guiada per la mare (M) o el pare (M). Quan tots estan reunits en un lloc adequat de la casa, qui guia la pregària diu:
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
(M) Beneït sigueu Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist.
(T) Sigueu sempre beneït i lloat!
(M) Amb la vostra gran misericòrdia,
renoveu en nosaltres camins d’eternitat.
(T) Sigueu sempre beneït!
(M) Amb la vostra tendresa,
renoveu en nosaltres una esperança viva,
on ja no hi ha tristesa ni llàgrimes.
(T) Sigueu sempre beneït!
(M) Amb la fidelitat del vostre amor,
quedeu-vos sempre amb nosaltres
i defenseu-nos en el perill.
(T) Sigueu beneït!
(M) « Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». Aquestes paraules de Jesús ens omplen d’esperança que els dona la proximitat de Jesús. Ell nos ens deixa orfes, sinó que roman sempre amb nosaltres fins i tot enmig de la dificultat. La promesa mai no s’esgota: Jesús, des del cel, també demana al Pare per la nostra família i per tots els que pateixen.
(L) Déu, Esperit de vida,
vós sou la força que ens anima en la tristesa.
(T) Tingueu pietat de nosaltres.
(L) Déu, Esperit de veritat,
vós sou la veu que ens guia cap al cel.
(T) Tingueu pietat de nosaltres.
(L) Déu, Esperit enviat des del cel,
vós teniu paraules de vida eterna.
(T) Tingueu pietat de nosaltres.
(M) Oh Déu, que ens heu redimit en Crist, el vostre Fill
portat a la mort pels nostres pecats
i ressuscitat a la vida immortal,
confirmeu-nos amb el vostre Esperit de veritat,
perquè, en la joia que ve vós,
estiguem a punt per respondre a qualsevol
que ens demani la raó de l’esperança que hi ha en nosaltres.
Per Crist, Senyor nostre.
(T) Amén.
LA VOSTRA PARAULA ÉS LLUM PER AL NOSTRE CAMÍ
Del llibre dels Fets dels Apòstols 1,1-11
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»
Paraula de Déu.
(T) Us lloem., Senyor.
Podem meditar la primera lectura d’aquest diumenge amb el comentari que trobem a l’annex.
Després d’uns moments de silenci, proclamen junts la fe de l’Església, dient:
Crec en un Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;
el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant,
nasqué de Maria Verge;
patí sota el poder de Ponç Pilat,
fou crucificat, mort i sepultat;
davallà als inferns,
ressuscità el tercer dia d’entre els morts;
se’n pujà al cel,
seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós;
i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en l’Esperit Sant;
la santa Mare Església catòlica,
la comunió dels sants;
la remissió dels pecats;
la resurrecció de la carn;
la vida perdurable. Amén.
A VÓS ELEVEM LA NOSTRA PREGÀRIA
(M) Déu, Pare nostre, no ens deixa orfes: preguem-li amb la confiança de fills, perquè ens enviï l’Esperit Sant.
(L) Senyor, envieu el vostre Esperit a la vostra Església,
que celebrem ara a casa nostra:
(T) Que estigui a prop dels que pateixen,
i que ens ajudi a ser valents per proclamar l’alegria de l’Evangeli.
(L) Senyor, envieu el vostre Esperit,
que obri els nostres ulls i els nostres cors:
(T) Que posi sempre als nostres llavis
paraules d’agraïment i de lloança.
(L) Senyor, envieu-nos el vostre Esperit:
(T) Que augmenti en nosaltres el desig de participar aviat en l’eucaristia,
memòria d’un amor lliurat per tothom.
(L) Senyor, envieu el vostre Esperit;
que dissipi els brots de violència i encengui la pau a la terra:
(T) Que desaparegui la duresa del nostre cor
i es manifesti en nosaltres la dolçor del vostre rostre.
(M) L’Esperit Sant és el qui avui i sempre ens convida a anomenar Déu com a Pare:
(T) Pare nostre…
(M) Senyor, no ens heu deixat orfes;
que l’Esperit, que habita en els nostres cors,
sigui artífex de comunió
entre els homes i les dones,
ara i sempre, fins a la fi del món.
(T) Amén.
COMUNIÓ ESPIRITUAL EN ESPERA DE REBRE L’EUCARISTIA
Jesús meu, crec que esteu realment present
en el Santíssim Sagrament de l’altar.
Us estimo per damunt de totes les coses
i us desitjo en la meva ànima.
Ja que ara no us puc rebre sacramentalment,
veniu almenys espiritualment al meu cor.
Com a ja vingut, us abraço i m’uneixo a Vós.
No permeteu que em separi mai de Vós. Amén.
INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DE DÉU PARE
(M) Pare sant, vós veieu i teniu cura de totes les criatures: ompliu-nos dels vostres dons.
(T) Amén.
(M) Fill de Déu, vós ens agafeu de la mà: guieu-nos amb la vostra Paraula.
(T) Amén.
(M) Esperit diví, vós sou llum per il·luminar: enceneu en nosaltres la flama del vostre amor.
(T) Amén.
(M) Senyor, beneïu el camí de la nostra família
i infoneu en els nostres cors, avui i sempre,
la llum i l’alegria del vostre amor.
(T) Amén.
Cadascú fa damunt seu el senyal de la creu, mentrestant el pare (o la mare) continua dient.
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
Es pot acabar amb l’antífona mariana del Temps de Pasqua, Regina Coeli.
(M) Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;
(T) perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
(M) ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
(T) Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.
(M) Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.
(T) Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
ANNEX
Per meditar
Dijous passat es complia el dia 40 després de la Pasqua, dia que assenyala el llibre dels Fets dels Apòstols, com el dia final de les aparicions del Senyor ressuscitat. Aquest any (cicle A) tenim l’oportunitat d’escoltar l’acabament de l’Evangeli de sant Mateu amb la promesa de Jesús “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. També, com cada any, llegim l’inici del llibre dels Fets dels Apòstols (primera lectura), on es descriu l’Ascensió de Jesús al cel. La festa de l’Ascensió, que ara celebrem el diumenge VII de Pasqua, ja que dijous passat no era festiu, és una festa que té un cert to agredolç. Agre, perquè marca el final de la presència visible de Jesús ressuscitat en aquest món. Des d’aquell dia els deixebles ja no el tornaren a veure. Però també dolç, ja que contemplem Jesús glorificat, assegut a la dreta del Pare, que ens assegura que malgrat ser al cel, continuarà present entre nosaltres.
És bonic subratllar, en aquest dia, les paraules que trobem en el prefaci propi de la Missa de la festa de l’Ascensió, que diuen així: “Jesús no ha pujat al cel per apartar-se de la nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, els seus membres, tinguéssim confiança de seguir on ens ha precedit el nostre cap i pastor.”
Jesús, coronat de glòria, ha pujat al cel. Però no per apartar-se de la nostra petitesa, sinó per donar-nos esperança. Ha pujat a obrir-nos la porta del cel, perquè també nosaltres hi puguem entrar. Però alerta, no hi entrarem pas només enyorant el cel, que encara no tenim. Recordeu: “Homes de Galilea, perquè us esteu mirant el cel…”. Només hi entrarem, si abans hem sabut trepitjar bé aquesta nostra terra, com Jesús, que la va estimar i l’estima tant, que no l’abandona: Ens envia l’Esperit Sant, estableix l’Església com a continuadora de la seva missió i ens promet “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
Jesús, doncs, es refia de nosaltres i ens omple del seu Esperit Sant. Per això també nosaltres ens sentim joiosos i animats per continuar la missió del nostre cap i pastor. Per arribar també nosaltres, un dia, amb la missió complerta, on ara Crist està assegut a la dreta del Pare.
