Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.
Aquest és el Subsidi:
CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA
Esquema fet a partir del subsidi de la Comissió Nacional de Litúrgia
(de la Conferència Episcopal Italiana)
PASQUA
QUART DIUMENGE
3 de maig de 2020
Jo soc la porta de les ovelles
La difícil situació que estem vivint no ens permet participar en la Celebració eucarística del quart Diumenge de Pasqua.
Per això, proposem un esquema per a un moment de celebració per viure en família en comunió amb tota l’Església.
És bo escollir un lloc adequat a la casa per celebrar i pregar junts amb dignitat i recolliment. Quan sigui possible, es pot crear un petit «lloc de pregària» (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2691) o fins i tot només un racó de la casa on posar la Bíblia oberta, la imatge del crucifix, una icona de la Mare de Déu, un ciri o una làmpada encesa.
Cada família pot adaptar aquest esquema segons les seves possibilitats.
Aquest diumenge, en què s’escau la jornada mundial de pregària per les vocacions, podem pregar en la família per la vocació dels nostres fills.
La pregària pot ser guiada per la mare (M) o el pare (M). Quan tots estan reunits en un lloc adequat de la casa, qui guia la pregària diu:
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
(M) Beneïm el Pare
que ha fet retornar d’entre els morts
el bon pastor de les ovelles: Jesús, el Fill estimat.
Ell és la porta que ens obre a la salvació
i el pastor que ens assenyala el camí.
(T) Sigui beneït pels segles dels segles.
(M) En aquest quart diumenge de Pasqua, Jesús se’ns presenta com «el pastor» de la vida: només entra en la nostra història després d’haver trucat a la porta del cor, crida cada un pel seu nom, no condueix a recintes asfixiants, sinó que obre espais de llibertat.
Jesús també se’ns revela com la «porta», no com a paret o barrera que bloqueja i dificulta el camí, sinó com a sendera que ens fa entrar a prop del Pare, l’única casa on es troba la vida en abundància.
Fins i tot avui, enmig de moltes veus de lladres i bandolers, ressona la seva veu, que ens guia amb seguretat pel bon camí.
(M) Preguem amb el Salm 22 (21).
El bon pastor ens anima i ens fa trobar la pau. Si Ell ens guia ens sentirem més segurs.
(L1) El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs
per l’amor del seu nom.
(L2) Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta.
(L1) Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
(L2) Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
(M) Pare,
en Jesús ens heu tornat a obrir la porta de la salvació:
Doneu-nos la saviesa de l’Esperit,
perquè entre els paranys del món
sapiguem reconèixer la veu de Crist, bon pastor,
que ens dona l’abundància de la vida.
Ell, que viu i regna amb vós, i és Déu, pels segles dels segles.
(T) Amén.
LA VOSTRA PARAULA ÉS LLUM PER AL NOSTRE CAMÍ
Es pot aclamar la Paraula amb el cant de l’Al·leluia, seguint una melodia coneguda.
De l’evangeli segons sant Joan 10,1-10
En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys».
Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir.
Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».
Paraula del Senyor.
(T) Glòria a vós, oh Crist.
Podem meditar el passatge evangèlic d’aquest diumenge amb el comentari que trobem a l’annex.
Després d’uns moments de silenci, proclamen junts la fe de l’Església, dient:
Crec en un Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;
el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant,
nasqué de Maria Verge;
patí sota el poder de Ponç Pilat,
fou crucificat, mort i sepultat;
davallà als inferns,
ressuscità el tercer dia d’entre els morts;
se’n pujà al cel,
seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós;
i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en l’Esperit Sant;
la santa Mare Església catòlica,
la comunió dels sants;
la remissió dels pecats;
la resurrecció de la carn;
la vida perdurable. Amén.
A VÓS ELEVEM LA NOSTRA PREGÀRIA
(M) El Senyor Jesús és l’únic pastor: en la certesa que ningú ni res no ens pot arrencar de les seves mans, ens hi adrecem amb confiança.
(L) Senyor Jesús, pastor dels pastors, vos ens heu donat
els vostres ministres, el Papa, els bisbes i els sacerdots:
(T) Feu que confessin amb paraules i amb obres
que només vós sou el veritable pastor, que entra per la porta del cor.
(L) Senyor Jesús, bon pastor, vós ens coneixeu un per un:
(T) Feu que, entre les mil veus que omplen els nostres cors,
sovint confosos, reconeguem la vostra veu.
(L) Senyor Jesús, bon pastor, vós veieu com els nostres dies són ennuvolats i emboirats:
(T) Aplegueu-nos malgrat les nostres dispersions
i les nostres divisions, i concediu-nos dies de pau.
(L) Senyor Jesús, bon pastor, vós no ens poseu en perill,
sinó que ens acompanyeu amb bondat i fidelitat:
(T) Feu que entre els joves d’avui n’hi hagi que es deixin fascinar per la vostra invitació
a ser un senyal del vostre amor enmig de les persones.
(L) Senyor Jesús, bon pastor, que teniu cura de tots nosaltres,
però no ens ofegueu en els nostres tancaments:
(T) Feu de l’Església un lloc obert i acollidor, lliure i alliberador.
(L) Senyor Jesús, bon pastor, vós camineu davant el ramat i li indiqueu el camí
(T) Feu que seguim, sense perdre’ns, el rastre del vostre Evangeli.
(M) Jesús diu: «Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi,
se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges».
Invoquem el Pare perquè vingui el seu Regne d’amor i doni el pa de cada dia als pobres del món.
(T) Pare nostre…
COMUNIÓ ESPIRITUAL EN ESPERA DE REBRE L’EUCARISTIA
Jesús meu, crec que esteu realment present
en el Santíssim Sagrament de l’altar.
Us estimo per damunt de totes les coses
i us desitjo en la meva ànima.
Ja que ara no us puc rebre sacramentalment,
veniu almenys espiritualment al meu cor.
Com a ja vingut, us abraço i m’uneixo a Vós.
No permeteu que em separi mai de Vós. Amén.
INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DE DÉU PARE
Si hi ha fills petits i joves, els pares preguen per la seva vocació.
(Pare i mare) Déu Pare bo
en el vostre Fill Jesús,
nascut de la Verge Maria,
ens heu donat a nosaltres, pares,
la joiosa certesa
que els nostres fills
estan sota la vostra mirada bondadosa.
Amb el baptisme
els vam confiar
a l’abraçada del vostre amor;
igualment us confiem, plens d’esperança, la seva vida,
oberta a l’alegria,
capaç de portar el pes del sofriment,
a punt per estimar.
Us demanem que els acompanyeu
amb la vostra benedicció paternal
en el camí de la seva vida.
Assistiu-los amb la vostra gràcia
perquè, guiats per vós,
assaboreixin la saviesa de viure
i trobin la felicitat en la paraula de l’Evangeli.
Feu que trobin a casa nostra
el lloc per obrir-se lliurement
als projectes que guardeu en el vostre cor:
doneu-los la força de créixer
segons la vocació d’amor a la qual els crideu.
(T) Beneïu, Senyor, la nostra família,
renoveu l’alegria d’estar junts
i el coratge de testimoniar la vostra resurrecció.
En nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
Amén.
——————————————————————————————————————————————————-
Si no hi ha fills petits ni joves, s’invoca la benedicció del Pare de la manera següent:
(M) Senyor, beneïu la nostra família: (els noms de la mare, el pare, els fills i altres persones presents)
i beneïu totes les famílies,
especialment aquelles que necessiten serenitat i consol.
Recordeu-vos de (els noms d’alguns familiars o amics que es volen recordar en particular)
i guardeu tots els homes i les dones en el vostre amor.
——————————————————————————————————————————————————-
Cadascú fa damunt seu el senyal de la creu, mentrestant el pare (o la mare) continua dient.
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
Es pot acabar amb l’antífona mariana del Temps de Pasqua, Regina Coeli.
(M) Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;
(T) perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
(M) ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
(T) Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.
(M) Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.
(T) Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
ANNEX
Per meditar
Jesús es presenta en la nostra vida com el veritable pastor, en contrast amb aquells que se’ns acosten per interès. A diferència dels qui són estranys al nostre bé, «entra per la porta», no és impetuós ni invasiu, abans d’entrar truca allà on es pot respondre en la llibertat.
Quan crida, es fa reconèixer pel «to de la veu», no amb discursos cridaners que s’imposen per la seva prepotència, sinó amb un to que convenç i sedueix per la seva «musicalitat», perquè només exigeix harmonitzar-se amb la nostra veu.
Quan convida, no és per portar-nos a recintes tancats, sinó a espais oberts.
Quan mana, camina davant nostre, ens precedeix per deixar les seves petjades en el camí.
En alguns moments, Jesús mateix esdevé «porta», mai paret o barrera, sinó camí d’accés al Pare, a Aquell que no mata la vida, sinó que la dona en abundància.
Aleshores, descobrim la veritat de les paraules encoratjadores del Salm que acabem de pregar. El primer que va entonar aquest Salm va experimentar la set i el cansament, però també va descobrir que Déu, com a bon pastor, no el deixava sol, sinó que feia que descansés en prats d’herba fresca, vora un torrent d’on brolla l’aigua. Potser, també va travessar barrancs tenebrosos i moments de dispersió, però el Déu-pastor li va fer sentir la seva proximitat i la seva vara de pastor, aquest bastó per a tota dificultat, va tornar a trobar i retornar a casa l’home o la dona que s’havia perdut.
Fins i tot en les relacions difícils, quan un se sent envoltat de mirades d’enemistat, el bon pastor ens acull sota la seva tenda, un lloc on l’enemistat no hi pot entrar, perquè ningú no li ha deixat un lloc. I quan és el moment de reprendre el camí, es tindran com a companys de viatge el menjar de la bondat i la beguda de la fidelitat d’aquell que ens ha acollit.
Si acollim el Senyor com l’únic pastor en les nostres vides, ja no serem aixafats pel mal. Quan Ell està amb nosaltres, no ens pot mancar res, ens sentirem protegits, perquè el Senyor és un guia segur que ens porta sense dominar-nos, ens protegeix sense oprimir-nos, ens dona seguretat sense treure’ns la llibertat.
