Data: 25 de febrer de 2024
Ens trobem al cor de la Quaresma. Durant aquestes setmanes que ens acosten a la Pasqua, l’Església ens demana que preguem amb més intensitat. Per preparar la pregària d’aquests dies, ens pot ajudar una anècdota senzilla que em va arribar fa un temps.
Un granger es va adonar que havia perdut un rellotge molt valuós a l’estable on treballava. Després d’haver-lo buscat en va durant un temps, va demanar a un grup de nens que l’ajudessin a trobar-lo. A canvi, els oferiria una bona recompensa.
Els nens van anar entrant a l’estable d’un en un i van buscar el rellotge per tot arreu. Hi van posar tot el seu afany, però, malgrat això, no van aconseguir trobar-lo. Aleshores, un nen que transmetia una gran calma es va oferir per trobar el rellotge del granger. Va entrar a l’estable i, al cap d’uns minuts, en va sortir amb el rellotge a la mà. El granger, sorprès, li va preguntar com l’havia trobat tan ràpid. El nen li va respondre que l’únic que havia fet era asseure’s a terra, en silenci, fins a sentir el tic-tac del rellotge i mirar d’on venia el so.
A la nostra societat no hi ha silenci, vivim envoltats de sons i de molts sorolls. Sovint somiem amb paratges tranquils i relaxants, volem fugir del soroll. No obstant això, de vegades, encara que estiguem en silenci, tenim un soroll interior que ens desassossega: les preocupacions diàries, les tasques urgents o els conflictes personals ens fan perdre la calma. Necessitem el silenci per reflexionar, conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i veure els problemes amb distància.
El silenci ens pot ajudar també a trobar-nos amb Déu. Ens ho diu Jesús al text de l’Evangeli que llegim a l’inici de la Quaresma: «Tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare» (Mt 6,6). Així doncs, busquem algun moment diari per estar tots sols amb Déu, per escoltar la seva veu. Recordem també l’exemple del profeta Elies. Ell buscava Déu amb tot el seu cor i no el va trobar en grans manifestacions, sinó en el murmuri d’una brisa suau (cf. 1Re 19,12).
En aquest sentit, el papa Francesc, a l’Àngelus del 21 de gener passat, va proposar a tota l’Església una preciosa iniciativa per preparar el Jubileu del 2025: l’Any de la pregària. El Papa ens demana que durant aquest any descobrim novament el valor de la pregària a la nostra vida i a la vida de l’Església. En aquest sentit, us animo a meditar la col·lecció de catequesis del papa Francesc sobre la pregària. La podeu trobar a Internet.
Benvolguts germans i germanes, trobem durant aquests dies moments de silenci. Preparem-nos per escoltar el murmuri de Déu. No oblidem el que deia sant Joan Crisòstom: «Que el meu silenci, Senyor, doni lloc a la teva Paraula». Que Maria, mestra de pregària, ens ensenyi a acollir el missatge de Jesús i a meditar-lo al nostre cor.
