Data: 9 de febrer de 2025
Cada mes de febrer, des de 1959, l’ONG catòlica MANS UNIDES realitza la seva CAMPANYA CONTRA LA FAM. Tot el que puguem fer és poc per a interpel·lar-nos sense paternalismes a favor de les poblacions més vulnerables i desfavorides de la terra.
Què significa la fam en el món? Així ho descriu l’escriptor i periodista argentí Martín Caparrós en un estudi publicat el 2015 que va titular La Fam:
“En els seus manuals, (els que publiquen experts buròcrates de països i institucions internacionals) el grau més agut de “la inseguretat alimentària” és “la malnutrició conjuntural aguda”, que podem anomenar, per a entendre’ns, fam. […] Són situacions en les quals no es pot plantar o collir, els camins estan intransitables o ocupats, l’Estat no funciona. Els famolencs es converteixen en refugiats, clients, captaires de l’assistencialisme mundial. S’arrauleixen en camps o als voltants dels centres de distribució d’aliments i esperen que els en donin. No tenen recursos propis, no tenen la menor autonomia: depenen del que facin uns altres. Si aquests altres deixessin de donar-los-en es moririen en pocs dies. De vegades passa. Cada any de diferents formes la fam afecta uns 50 milions de persones. Sembla molt, és molt, no és gens comparada amb, la “malnutrició estructural”. És la normalitat de tants. No se la veu, però sempre és aquí, passa de mares a fills, es manté al llarg de dècades als països més pobres. D’un mode o un altre afecta uns 2.000 milions de persones. El terç de la població mundial. Dels quals 800 milions, la fam en tota la seva esplendor, sofreixen de “desnutrició” .
Aquesta terrible situació es viu de maneres més o menys silenciades en molts llocs de la terra, com va afirmar el papa Francesc amb motiu del dia de la Pau de l’1 de gener. Les elits econòmiques i els líders polítics de la terra, poden, quan tenen voluntat per a això, anar transformant aquestes condicions de vida per a influir en la millora de les condicions de vida de milions d’éssers humans: COMPARTIR les seves riqueses i COMPARTIR el seu poder perquè totes les poblacions tinguin una vida més humana. Així ho hem comprovat quan estats forts i poderosos com Israel o USA, amb la col·laboració d’altres estats, han fet possible una treva de la guerra a Gaza, o quan es mobilitzen per a subministrar aliments, medicines, aigua, el més bàsic a les turmentades poblacions que sofreixen les conseqüències de les guerres o els desastres naturals. Els països i els sectors econòmicament més forts necessiten la nostra col·laboració i crítica per a mantenir-se en uns estàndards ètics justos i acceptables capaços de la solidaritat i sobretot capaces de revisar les causes que provoquen desigualtat i fam entre les poblacions. Necessitem cuidar la consciència crítica que no accepti els principis ni es deixi engalipar pels relats de la cultura del descart. La cultura del descart és una fàbrica de mort; són l’egoisme, l’ambició i la indiferència portades a l’extrem. Per això, a nivell eclesial i social no podem romandre indiferents o endormiscats. Per als cristians, compartir no és una opció, és una obligació. Compartir les nostres riqueses humanes i espirituals. Ens reconeixem fills del mateix Déu i Pare de tots, estimats en Jesús, i per la força de l’Esperit Sant, cridats a mostrar això en actes concrets de fraternitat i pau.
Davant d’una realitat tan desbordant d’inhumanitat correm el risc de sentir-nos, paralitzar-nos o deixar-nos portar pel sentiment d’impotència. És una temptació habitual en el cor i en l’actitud de la majoria. No obstant això, hi ha persones, que des de la fe en Crist, o des de les seves conviccions de fraternitat humana, es neguen a quedar, a caure en la sopor d’una indiferència interessada. Són aquí, i aquí estem. Aquesta és l’actitud. Tots podem fer alguna cosa, en la consciència, l’actitud i l’estil de vida més sobri i generós. Encara que no arribem a transformar “la malnutrició estructural”, podem alleujar, si més no una mica, la “malnutrició conjuntural”. I aquest mateix compartir fratern i solidari, podrà transformar la nostra “malnutrició espiritual” en vida i seguiment de Crist Jesús.
