Data: 26 d’abril de 2026
Estimats diocesans,
Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. En el seu missatge per a aquest dia, el papa Lleó subratlla que la vocació és el descobriment del do gratuït de Déu, que floreix en el més profund del cor de cadascun de nosaltres. La vocació sorgeix de l’experiència que Déu és Amor i que ha pensat un camí de santedat i servei per a cadascú.
Per poder descobrir aquesta vocació cal construir espais de silenci interior, on es pugui viure el diàleg íntim amb el Senyor i escoltar la seva veu. Per això el Papa demana a tots -parròquies, sacerdots, consagrats, laics- “comprometre’s cada vegada més a crear contextos favorables perquè aquest do pugui ser acollit, alimentat, custodiat i acompanyat per donar fruit abundant. Només si els nostres ambients brillen per la fe viva, la pregària constant i l’acompanyament fraternal, la crida de Déu podrà sorgir i madurar”. Per conèixer el Senyor cal cultivar la interioritat, l’adoració eucarística, la meditació de la Paraula de Déu i la participació en els sagraments.
D’altra banda, la vocació no és quelcom “donat” d’una vegada per totes, sinó un camí que s’ha de recórrer i que necessita alimentar-se en la relació diària amb el Senyor. La vocació és un procés dinàmic que requereix, per madurar-lo, la intimitat amb el Senyor: “Estar amb Jesús, deixar actuar l’Esperit Sant en els cors i en les situacions de la vida i rellegir-ho tot a la llum del do rebut significa créixer en la vocació”.
Cada vocació és un gran do de Déu i, per això, la pregària constitueix el primer i el millor servei que podem prestar a la pastoral de les vocacions. El mateix Senyor ens va demanar amb claredat pregar a l’amo dels sembrats perquè hi enviés més segadors (Mt 9, 38). En els nostres dies sentim amb dolor la manca de vocacions a la nostra Església (al ministeri ordenat, a la vida consagrada, a la vida matrimonial, al servei del Regne enmig del món), cosa que ens hauria de moure a pregar amb més insistència. En totes les nostres pregàries, en la missa, en la litúrgia de les hores, en la pregària personal, hauríem de presentar al Senyor la pobra situació en què es troben les nostres comunitats per falta d’obrers i implorar-li amb fe que no cessi de cridar persones disposades a ser sembradors.
Quan preguem amb sinceritat, ens veiem compromesos a ser també nosaltres promotors de vocacions, a treballar per construir espais de silenci on els joves puguin escoltar la dolça i ferma veu del Crist.
