Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui retorno altra vegada a l´afirmació «Crec en la resurrecció de la carn». Es tracta d´una veritat gens senzilla ni òbvia, perquè, vivint immersos en aquest món, no és fàcil comprendre les realitats futures. Però l´Evangeli ens il·lumina: la nostra resurrecció està estretament relacionada amb la resurrecció de Jesús. El fet que ell ressuscités és la prova que hi ha la resurrecció dels morts. Voldria, doncs, presentar alguns aspectes referits a la relació entre la resurrecció de Crist i la nostra resurrecció. Ell va ressuscitar, i perquè ell va ressuscitar també nosaltres ressuscitarem.
En primer lloc, la Sagrada Escriptura mateixa conté un camí cap a la fe plena en la resurrecció dels morts. Aquesta s´expressa com a fe en Déu creador de tot l´home -ànima i cos- i com a fe en Déu alliberador, el Déu fidel a l´aliança amb el seu poble. El profeta Ezequiel, en una visió, contempla els sepulcres dels deportats que es tornen a obrir i els ossos secs que tornen a viure gràcies a la infusió d´un esperit vivificant. Aquesta visió expressa l´esperança en la futura «resurrecció d´Israel», és a dir, en el renaixement del poble derrotat i humiliat (cf. Ez 37,1-14).
Jesús, al Nou Testament, condueix aquesta revelació cap a la seva realització, vincula la fe en la resurrecció a la seva persona i diu: «Jo sóc la resurrecció i la vida» (Jn 11,25). Efectivament, el Senyor Jesús serà qui ressuscitarà el darrer dia els qui hagin cregut en ell. Jesús va venir entre nosaltres, es va fer home com nosaltres en tot, menys en el pecat; d´aquesta manera ens va prendre amb ell en el seu camí de retorn al Pare. Ell, el Verb encarnat, mort per nosaltres i ressuscitat, dóna als seus deixebles l´Esperit Sant com a anticipació de la comunió plena en el seu Regne gloriós, que esperem vetllant. Aquesta espera és la font i la raó de la nostra esperança: una esperança que, si es conrea i es custodia -la nostra esperança, si nosaltres la conreem i la custodiem- es converteix en llum per a il·luminar la nostra història personal i també la història comunitària. Recordem-ho sempre: som deixebles d´aquell que va venir, que ve cada dia i que vindrà al final. Si aconseguíssim tenir més present aquesta realitat, estaríem menys cansats de la quotidianitat, menys presoners de les coses efímeres i més disposats a caminar amb cor misericordiós pel camí de la salvació.
Un altre aspecte: què significa ressuscitar? La resurrecció de tots nosaltres tindrà lloc l´últim dia, al final del món, per obra de l´omnipotència de Déu, el qual restituirà la vida en el nostre cos reunint-la amb l´ànima, en virtut de la resurrecció de Jesús. Aquesta és l´explicació fonamental: perquè Jesús va ressuscitar, nosaltres ressuscitarem; nosaltres tenim l´esperança en la resurrecció perquè ell ens va obrir la porta a aquesta resurrecció. I aquesta transformació, aquesta transfiguració del nostre cos es prepara en aquesta vida per la relació amb Jesús en els sagraments, especialment en l´Eucaristia. Nosaltres, que en aquesta vida ens hem alimentat amb el seu cos i amb la seva sang, ressuscitarem com ell, amb ell i per mitjà d´ell. Com Jesús va ressuscitar amb el seu propi cos, però no va tornar a una vida terrenal, així nosaltres ressuscitarem amb els nostres cossos que seran transfigurats en cossos gloriosos. Això no és una mentida! És veritat. Nosaltres creiem que Jesús va ressuscitar, que Jesús és viu en aquest moment. Però vosaltres creieu que Jesús és viu? I si Jesús és viu, penseu que ens deixarà morir i no ens ressuscitarà? No! Ell ens espera, i perquè ell va ressuscitar, la força de la seva resurrecció ens ressuscitarà a tots nosaltres.
Un darrer element: ja en aquesta vida tenim en nosaltres una participació en la resurrecció de Crist. Si és veritat que Jesús ens ressuscitarà al final dels temps, també és veritat que, en cert sentit, amb ell ja hem ressuscitat. La vida eterna comença ja en aquest moment, comença durant tota la vida, que està orientada cap a aquest moment de la resurrecció final. I ja estem ressuscitats, efectivament, mitjançant el baptisme estem integrats en la mort i resurrecció de Crist i participem en la vida nova, que és la seva vida. Per tant, en l´espera del darrer dia, tenim en nosaltres mateixos una llavor de resurrecció, com a anticipació de la resurrecció plena que rebrem en herència. Per això també el cos de cadascun de nosaltres és ressonància d´eternitat. Per tant, sempre s´ha de respectar; i, sobretot, s´ha de respectar i estimar la vida dels qui pateixen, perquè sentin la proximitat del regne de Déu, de la condició de vida eterna vers la qual caminem. Aquest pensament ens dóna esperança: estem en camí cap a la resurrecció. Veure Jesús, trobar Jesús: aquesta és la nostra alegria! Estarem tots junts -no aquí a la plaça, en un altre lloc- però joiosos amb Jesús. Aquest és el nostre destí!
Crida
Vull ara invitar-vos a tots a pregar per la monges del monestir grecoortodox de Santa Tecla a Ma´lula (Síria), que fa dos dies van ser segrestades per la força d´homes armats. Preguem per aquestes monges, per aquestes germanes, i per totes les persones segrestades a causa del conflicte en curs. Continuem pregant i treballant plegats per la pau. Resem a la Mare de Déu. (Avemaria…)
