Data: 11 d’octubre de 2026
Benvolguts germans i germanes:
El passat 3 d’octubre vam celebrar la trobada dels Consells Pastorals Parroquials i del Consell Pastoral Diocesà. Va ser una jornada de germanor, de pregària i d’escolta; una oportunitat per posar en comú la vida de les nostres comunitats, compartir inquietuds i esperances i discernir junts alguns dels reptes que tenim al davant.
Dono gràcies a Déu per aquesta trobada i per tantes persones que ofereixen generosament el seu temps i els seus dons al servei de l’Església. Ara, l’escolta i el discerniment ens han de portar al compromís. La realitat de les nostres parròquies és diversa: hi ha Consells pastorals que ja són espais de comunió i corresponsabilitat, d’altres que necessiten ser revitalitzats i comunitats on encara no existeixen. Que aquesta realitat ens interpel·li i ens impulsi a continuar avançant.
Tenim, per tant, deures per fer com a Església diocesana. Allà on els Consells ja existeixen, hem d’ajudar-los a créixer perquè no siguin només llocs d’informació o de coordinació d’activitats. Han de ser espais on puguem mirar junts la realitat, escoltar-nos, pregar, discernir i cercar camins concrets per a l’evangelització. Estan cridats a ser veritables instruments de comunió i de missió, on aprenguem a caminar, pensar i projectar junts.
I allà on encara no existeixen, hem de treballar perquè puguin néixer. Espero que la trobada del passat 3 d’octubre sigui també un impuls perquè, durant aquest curs, puguem anar constituint nous Consells Pastorals Parroquials en aquelles comunitats que encara no en tenen. No es tracta de crear una estructura més, sinó d’obrir espais reals de participació, escolta i discerniment al servei de la missió.
Aquest camí l’hem de fer junts. Preveres, diaques, laics i vida consagrada, des de vocacions i responsabilitats diferents, estem cridats a posar els dons rebuts al servei d’una mateixa missió. Necessitem pastors disposats a escoltar i deixar-se aconsellar; laics que assumeixin amb decisió la responsabilitat que neix del Baptisme; i la riquesa dels diferents carismes de la vida consagrada. Tots som necessaris. El do del consell demana tant la capacitat d’aconsellar com la docilitat de l’escolta fraterna.
Per això, després de la trobada, ens queda una pregunta molt concreta: quin pas podem donar ara a cada parròquia? Si no tenim Consell Pastoral, què podem fer per constituir-lo? Si en tenim, què hem de renovar perquè sigui cada vegada més un espai real d’escolta, discerniment i impuls missioner?
Que la trobada del 3 d’octubre no sigui, doncs, un punt d’arribada, sinó un nou punt de partida. Que allò que hem escoltat i discernit junts es converteixi ara en compromís, en passos concrets i en vida per a les nostres comunitats.
Tenim camí per recórrer i feina per fer. Fem-la junts, amb la mirada posada en Jesús i deixant-nos guiar per l’Esperit.
