Data: 8 de maig de 2022
Aquest diumenge l´Església celebra la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives. Avui la comunitat cristiana està cridada a pregar perquè l’Església creixi. L’Església necessita persones compromeses amb l’evangeli, tant a la nostra diòcesi com als territoris de missió.
El lema triat per a aquest any és: «Deixa la teva petjada, sigues testimoni». A propòsit d’aquest lema, voldria compartir amb vosaltres un conte preciós.
Una nit, un jove va somiar que anava caminant per la platja al costat de Déu. Els seus passos deixaven a la sorra dues fileres de petjades. Cada petjada representava un dia de la seva vida. El jove es va girar i, quan va observar que les dues fileres d’empremtes s’estenien al llarg de la platja, va donar gràcies a Déu. Déu havia caminat sempre al seu costat durant tota la vida.
Era feliç, però, mentre observava les dues fileres de petjades, alguna cosa va passar. El jove va observar que en una part del camí només hi havia una filera de petjades. En aquell moment, va recordar un moment difícil de la seva vida en què va sentir que Déu l’havia abandonat. El jove, una mica trist, va preguntar a Déu per què no estava al seu costat quan més ho necessitava. Aleshores, Déu el va mirar amb amor i li va dir: «Aquestes petjades no són les teves, sinó les meves. En aquell moment tan dur de la teva vida, jo et portava als meus braços».
Aquesta història ens recorda que hem vingut a aquest món per caminar al costat del Senyor. Ell ens convida a portar la Bona Nova a totes les persones que trobem al llarg del camí, especialment a aquells que la vida ha deixat a la cuneta. Déu compta amb tots nosaltres, laics, sacerdots i membres de la vida consagrada, i vol que deixem la petjada del seu amor al cor de cadascun dels nostres germans. Siguem testimonis joiosos del Regne de Déu fins als confins de la terra (cf. Ac 1,8).
Tal com llegim en aquesta història, Déu no ens deixa mai sols. Sempre ens acompanya en la nostra missió. No és casual que aquesta Jornada coincideixi amb la festivitat del Bon Pastor. Al passatge de l’Evangeli que hem llegit avui, Jesús ens diu que som membres del seu ramat. Res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu (cf. Rom 8,39).
La vocació és sempre una resposta a l’amor de Déu. «Déu ens ha estimat primer» (1Jn 4,19). La nostra vocació fonamental és estimar i fer el bé a tothom. Així ho va intuir santa Teresa de Lisieux, quan va descobrir, després d’anys de reflexió, quin podria ser el seu lloc a l’Església: «En el cor de l’Església, que es la meva mare, jo seré l’amor […] l’amor conté totes les vocacions» (Manuscrits autobiographiques, Lisieux 1957, p. 227).
Benvolguts germans i germanes, tal com ens diu la presentació de la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i de la Jornada de Vocacions Natives «la vida cristiana és una vida vocacional, on cadascú ha de ser capaç d’enfrontar-se amb ell mateix i prendre decisions fonamentals, profundes, que omplin el cor i l’ànima, que deixin petjada i ens facin testimonis d’un amor més gran». No oblidem que comptem amb l’ajuda del Senyor. Abandonem-nos a les seves mans!
