Data: 6 d’agost de 2023
Estimats fidels:
Cada cristià és cridat i enviat segons la seva vocació particular (fidels laics, ministres sagrats, fidels religiosos) i els carismes que ha rebut. La missió és única, però les tasques són diverses. Com diu el Concili Vaticà II, “a l’Església hi ha varietat de ministeris, però unitat de missió” (AA, 2).
En particular, els laics tenen una missió fonamental, que és “fer present i activa l’Església en aquells llocs i circumstàncies on ella no pot esdevenir la sal de la terra si no és a través d’ells” (LG 33). Els fidels laics, degut a la seva participació a l’ofici profètic de Crist, estan plenament implicats en la missió de l’Església. En concret, els correspon testificar com la fe cristiana constitueix l’única resposta vàlida als problemes i les expectatives que la vida planteja a cada home i a cada societat. Això serà possible si els fidels laics saben superar ells mateixos la fractura entre l’evangeli i la vida.
Cal deixar de banda una visió clerical de la missió i entendre que tots en som corresponsables, cadascun segons la seva vocació i estat de vida. Els laics han de fer un pas important: passar de ser persones que evangelitzen seguint les directrius dels sacerdots, a persones que prenen la iniciativa i, perquè són conscients del seu baptisme i de la seva responsabilitat, es preocupen ells mateixos per l’anunci de l’Evangeli. Hem de donar pas a una Església en la que tots –sacerdots, religiosos i laics- ens sentim igualment responsables de proclamar Jesucrist. Això se sol anomenar “sinodalitat”, que significa “caminar junts”. A avançar per aquest camí ens està convidant el Sínode que estem celebrant.
L’enviament i la missió és realitza en comunió íntima amb tota l’ Església. El subjecte de la missió és l’Església i ens hi incorporem nosaltres. No s’evangelitza com a “llops solitaris” sinó en comunitat i des de la comunitat. No podem ser “solistes”, sinó que hem estat enviats “de dos en dos”, com a comunitat-Església. Això exigeix un amor exquisit a l’Església. Hem d’estimar apassionadament l’Església, que és la mare que ens ha engendrat a la fe i és la família amb què celebrem, vivim i alimentem aquesta fe. Només pot ser evangelitzador qui estima l’Església i participa de l’única missió.
(De la conferència “De l’enviament de Crist a l’enviament del cristià” pronunciada a Solsona, 12-6-2023)
