Data: 31 de juliol de 2022

Aquesta setmana he tingut ocasió de visitar els campaments que per primera vegada ha organitzat la Delegació de Joventut per adolescents a Tortosa i en els quals han participat prop de 130 nois i noies. I demà dilluns inicio el pelegrinatge a Santiago de Compostel.la amb 330 joves de la diòcesi per participar en la Peregrinació Europea de Joves. Una vegada acabi aquesta peregrinació diumenge vinent, procuraré també jo fer alguns dies de descans. Avui, en aquesta darrera reflexió del curs, us volia parlar precisament sobre el temps de vacances.

És veritat que l’ésser humà necessita fer un temps de parada i de descans. No podem oblidar el que ens diu la Sagrada Escriptura en el llibre del Gènesi: “El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet.  Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora” (Gn, 2,2-3).

La vida frenètica i potser atabalada que massa sovint portem aconsella, quasi com una necessitat, fer una aturada per refer forces. És un temps per cultivar les relacions personals, per dedicar més temps a la família, per llegir allò que durant el curs no ha estat possible de fer, i també un temps per reflexionar i pregar més, si és possible.

Si les vacances són un temps per refer forces, hem de ser conscients de quines forces volem refer, i necessitem refer, de què  cal cuidar en cadascú de nosaltres per viure més com a fills de Déu i germans els uns dels altres.

Per molta gent les vacances són un temps propici per retrobar-se tota la família, per passar més estones junts i parlar sobre moltes coses que durant el curs resulta complicat de fer pel ritme que cadascú porta. Un temps per aprofundir en la relació entre pares i fills, i també amb els avis, per fer més coses junts i passar temps junts, estrenyent encara més els llaços familiars. També és un temps per conrear l’amistat amb altres famílies i amics, amb els que durant el curs amb prou feines ens hem pogut trobar.

Però també ha de ser un temps per dedicar, a més de la  família, a la relació amb un mateix i amb Déu. Per fer alguns dies de recés o d’exercicis espirituals en un monestir o en una casa d’espiritualitat. O fins i tot enmig de la família dedicant-hi algun dia a la contemplació de l’obra de la creació. Massa sovint durant l’any tenim present Déu però no com Ell es mereix i, també,  com necessitem nosaltres per la nostra vida cristiana. Ens pot ajudar rellegir l’evangeli o algun altre llibre de profit espiritual que oxigeni els nostres pulmons amb l’alè diví.

D’altres encara dedicaran temps al compromís solidari, a fer algun tipus de voluntariat, aquí o en el tercer món, amb gent necessitada que ben segur els omplirà interiorment i els ajudarà a viure que la solidaritat ens ajuda a sentir-nos germans i fills de Déu, o a participar en alguna tanda de colònies o campaments, que també se’n fan durant el mes d’agost.

Sigui com sigui, tenim moltes oportunitats per refer forces i reforçar els vincles familiars, d’amistat i de compromís amb els altres i especialment amb Déu. Aprofitem doncs, en la mesura que puguem, aquestes oportunitats que se’ns donen i ens retrobarem tots plegats en el mes de setembre en un nou curs a la nostra diòcesi, a cada parròquia, en cada grup, moviment o institució diocesana. Que gaudiu tots d’un bon d’estiu!