Data: 18 d’octubre de 2026
Estimats amics i amigues:
Un en Crist, units en la missió. En el centre d’aquest lema s’amaga un esdeveniment únic, capaç de donar sentit a tota vocació en redescobrir la centralitat de Crist en les nostres vides: els cent anys del Domund. En les profunditats d’aquest gran dia, quan l’Església universal prega pels missioners i col·labora més intensament amb les missions, el papa Lleó XIV ens exhorta a «continuar amb alegria i zel en l’Esperit Sant el camí missioner», que «requereix cors unificats en Crist, comunitats reconciliades i, en tots, disponibilitat per a col·laborar amb generositat i confiança».
Avui tenim davant dels nostres ulls un repte apassionant: quant d’amor estem donant als altres? Perquè la missió comença quan deixem de preguntar-nos quant rebem per descobrir quant som capaços d’entregar. Som deixebles missioners enviats pels camins del món per portar Crist, però també per aturar-nos davant de qui sofreix, acompanyar les seves solituds, socórrer les seves torbacions, vetllar els seus cansaments i, d’alguna manera, recollir les llàgrimes del món.
Hi ha mancances que no trobem solament a les voreres, als hospitals, a les residències, als poblats sense aigua ni llum o sota algun pont abandonat. Són presents a les nostres parròquies, al cor de les nostres comunitats, on algú arriba buscant una paraula que li retorni l’esperança, l’alegria i la fe. Això és ser missió i fer missió: no es tracta solament de portar un missatge, sinó d’aprendre a reconèixer aquest dolor i acostar-nos-hi amb la tendresa de Déu.
El papa Lleó XIV afirma que «si la unitat és la condició de la missió, l’amor és la seva essència». Així mateix, ens recorda en aquesta jornada que «la Bona Nova que som enviats a anunciar al món és l’Evangeli de l’amor fidel de Déu, encarnat en el rostre i en la vida de Jesucrist». L’Evangeli només es fa creïble quan l’amor deixa de ser una simple paraula per esdevenir presència, vida i lliurament: quan algú es troba amb nosaltres i sent, encara que sigui per un instant, que Déu no s’ha oblidat d’ell.
En aquest centenari del Domund, necessitem tornar a mirar les nostres parròquies amb els ulls de Crist i preguntar-nos si hi ha lloc per a qui arriba cansat o aclaparat, per a qui dubta, per a qui s’ha allunyat, per a qui encara no sap com anomenar la seva fe i anhela el repòs del Senyor (cf. Mt 11,28-30). Siguem una comunitat missionera on els qui s’hi acostin puguin experimentar en nosaltres el rostre d’Aquell que ens ha estimat primer. Només un cor unit en el Pare pot convertir-se en instrument de comunió, i només qui es deixa habitar per l’Amor pot portar-lo fins a les ferides del món, allí on un cor que sent espera unes mans que sàpiguen consolar.
