Benvolguts germans i germanes, bon dia!
El do del temor de Déu, del qual parlem avui, conclou la sèrie dels set dons de l’Esperit Sant. Aquest do no significa tenir por de Déu: sabem bé que Déu és Pare, i que ens estima i vol la nostra salvació, i sempre perdona, sempre, per la qual cosa no hi ha motiu per a tenir-li por. El temor de Déu, en canvi, és el do de l’Esperit que ens recorda com en som, de petits, davant Déu i el seu amor, i que el nostre bé es troba a abandonar-nos amb humilitat, amb respecte i amb confiança a les seves mans. Això és el temor de Déu: l’abandó en la bondat del nostre Pare que ens estima molt.
Quan l’Esperit Sant entra en el nostre cor, ens infon consol i pau, i ens porta a sentir-nos tal com som, és a dir, petits, amb aquesta actitud —tant recomanada per Jesús a l’Evangeli— de qui posa totes les seves preocupacions i expectatives en Déu i se sent embolcallat i sostingut pel seu calor i per la seva protecció, precisament com un nen amb el seu pare. Això fa l’Esperit Sant en el nostre cor: ens fa sentir com nens en braços del nostre pare. En aquest sentit, doncs, comprendrem bé com el temor de Déu adquireix en nosaltres la forma de la docilitat, del reconeixement i de la lloança, omplint el nostre cor d’esperança. Moltes vegades no aconseguim captar el designi de Déu, i ens adonem que no som capaços d’assegurar-nos per nosaltres mateixos la felicitat i la vida eterna. Però és precisament en l’experiència dels nostres límits i de la nostra pobresa on l’Esperit ens conforta i ens fa percebre que l’única cosa important és deixar-nos conduir per Jesús als braços del seu Pare.
Heus aquí per què tenim tanta necessitat d’aquest do de l’Esperit Sant. El temor de Déu ens fa prendre consciència que tot ve de la gràcia i que la nostra força vertadera es troba únicament a seguir el Senyor Jesús i a deixar que el Pare pugui vessar damunt nostre la seva bondat i la seva misericòrdia. Obrir el cor, perquè la bondat i la misericòrdia de Déu vinguin a nosaltres. Això fa l’Esperit Sant amb el do del temor de Déu: obrir els cors. Cor obert a fi que el perdó, la misericòrdia, la bondat, la carícia del Pare vinguin a nosaltres, perquè nosaltres som fills infinitament estimats.
Quan estem envaïts pel temor de Déu, llavors estem predisposats a seguir el Senyor amb humilitat, docilitat i obediència. Això, però, no amb actitud resignada i passiva, fins i tot gemegaire, sinó amb l’estupor i l’alegria d’un fill que es veu servit i estimat pel Pare. El temor de Déu, per tant, no fa de nosaltres cristians tímids, submisos, sinó que genera en nosaltres valentia i força. És un do que fa de nosaltres cristians convençuts, entusiastes, que no romanen sotmesos al Senyor per por, sinó perquè són moguts i conquerits pel seu amor. Ser conquerits per l’amor de Déu. I això és bonic. Deixar-nos conquerir per aquest amor de pare que ens estima molt, que ens estima amb tot el seu cor.
Però atenció, perquè el do de Déu, el do del temor de Déu és també una «alerta» davant la pertinacitat en el pecat. Quan una persona viu en el mal, quan blasfema contra Déu, quan explota els altres, quan els tiranitza, quan viu només pels diners, per a la vanitat, o el poder, o l’orgull, llavors el sant temor de Déu ens posa en alerta: atenció! Amb tot aquest poder, amb tots aquests diners, amb tot el teu orgull, amb tota la teva vanitat, no seràs feliç. Ningú no pot portar amb ell al més enllà ni els diners, ni el poder, ni la vanitat, ni l’orgull. No res! Només podem portar l’amor que Déu Pare ens dóna, les carícies de Déu, acceptades i rebudes per nosaltres amb amor. I podem portar el que hem fet pels altres. Alerta a no posar l’esperança en els diners, en l’orgull, en el poder, en la vanitat, perquè tot això no pot prometre’ns res de bo. Penso, per exemple, en les persones que tenen responsabilitat damunt nostre i es deixen corrompre. Penseu que una persona corrupta serà feliç en el més enllà? No, tot el fruit de la seva corrupció va corrompre el seu cor i serà difícil anar cap al Senyor. Penso en els qui viuen del tràfic de persones i del treball esclau. Us sembla que aquesta gent que trafica amb persones, que explota les persones amb el treball esclau té al cor l’amor de Déu? No, no tenen temor de Déu i no són felices. No en són. Penso en els qui fabriquen armes per a fomentar les guerres; penseu quin ofici és aquest! Estic segur que si faig ara la pregunta: quants de vosaltres sou fabricants d’armes? Ningú, ningú. Aquests fabricants d’armes no vénen a escoltar la Paraula de Déu. Aquests fabriquen la mort, són mercaders de mort i produeixen mercaderia de mort. Que el temor de Déu els faci comprendre que un dia tot acaba i que hauran de retre comptes a Déu.
Benvolguts amics, el Salm 34 ens fa resar així: «El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills. Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels i els allibera» (v. 7-8). Demanem al Senyor la gràcia d’unir la nostra veu a la dels pobres, per acollir el do del temor de Déu i poder reconeixe’ns, juntament amb ells, revestits de la misericòrdia i de l’amor de Déu, que és el nostre Pare. Que així sigui.
* * *
Crida
Demà, 12 de juny, se celebra la Jornada mundial contra l’explotació del treball de menors. Desenes de milions de nens, ho heu escoltat bé? Desenes de milions estan obligats a treballar en condicions degradants, exposats a formes d’esclavitud i d’explotació, així com també a abusos, maltractaments i discriminacions.
Desitjo vivament que la comunitat internacional pugui estendre la protecció social dels menors per eradicar aquesta plaga de l’explotació dels nens. Renovem tots el nostre compromís, en especial les famílies, per a garantir a cada nen i nena la salvaguarda de la seva dignitat i la possibilitat d’un creixement sa. Una infantesa serena permet els nens de mirar amb confiança la vida i el futur. Us convido a tots a pregar a la Mare de Déu, que va tenir l’infant Jesús als seus braços, per aquests nens i nenes que són explotats amb el treball i també amb els abusos. [Déu vos salve, Maria…]