Data: 30 d’agost de 2020
Arriba el final de la calor intensa i comencen dies en què el temps va refrescant; és un alleujament, un respir que s’agraeix sobretot a les grans ciutats. Aquest canvi meteorològic també marca el final de les vacances, unes vacances que aquest any, marcat per una crisi sanitària, econòmica i social, hem viscut de manera diferent de l’habitual. Davant d’aquesta nova etapa, hi ha gent que se sent trista amb la nostàlgia que les vacances i l’estiu s’acaben.
Hi ha una tendència a aferrar-nos a tot allò que ja tenim: objectes, rutines, situacions o experiències. Lamentablement, en l’existència terrenal res no dura per sempre, ni tan sols la pròpia vida. Si aprenem a veure amb més naturalitat el fet que tot té un principi i un final, potser aconseguirem gaudir més del que ens envolta i no sentirem tanta enyorança quan s’acabi. S’acosta el final de l’estiu, però també comença una nova etapa plena d’oportunitats.
És sensat i emocionalment saludable saber posar fi a les coses o a les etapes de la vida. Fantasiejar amb l’esperança de l’eternitat terrenal pot produir-nos moltes decepcions. L’única cosa que realment vivim és l’aquí i l’ara, el moment present. Sí, i el present, curiosament, té nom de regal. I ho és. La vida és l’extraordinari regal que ens dona Déu, un present fet amb infinit amor perquè puguem gaudir-lo. La forma en què visquem la vida és el regal que li fem a Déu. Si sabem aprofitar-la és un tresor meravellós.
Acceptem la vida tal com és. Té un inici, un final, un comiat… Gaudim de cada etapa. Que bonic és fer de cada dia una nova història! És la màgia de la pàgina en blanc, és la il·lusió del primer dia… Tot està per escriure. Una història en què l’amor és el principi de tot, la raó de tot i el fi de tot. Una nova oportunitat per viure amb intensitat i aprofitar cada segon per estimar els que ens envolten. I, per descomptat, també és una oportunitat per acostar-nos més a Déu. Preguntem-nos si el que estem fent avui ens porta pel camí de la Veritat.
Escrivim la nostra història. No té importància que en el llibre de la vida hi hagi capítols tristos. Recordem que Déu ens acompanya en tot moment i que ens espera al final amb els braços oberts. Déu duu els nostres noms segellats al cor i gravats als palmells de les mans (cf. Is 49,16).
Benvolguts germans i germanes, caminem cap a un final tan gran que no ens el podem ni imaginar. El final de la història d’amor més apassionada que mai s’ha explicat. Un final en què viurem en un estat de felicitat suprema i definitiva al voltant de Jesús, de la Mare de Déu, dels àngels i dels sants. Un final que serà el principi de la vida eterna.
