Data: 4 de juliol de 2021
La reflexió sobre la vida en l’Esperit que s’ha anat configurant al llarg de la història en la tradició cristiana, no es limita als set dons que hem explicat les últimes setmanes, sinó que s’ha enriquit també aprofundint sobre el que sant Pau denomina el «fruit» de l’Esperit Sant. No estem davant dos temes que no tenen cap relació entre ells: la teologia dels dons expressa la transformació interior que la Gràcia de Déu realitza en el creient per a configurar-lo amb Crist. Els fruits de l’Esperit, en canvi, són la manifestació externa d’aquesta transformació. Un gran teòleg del segle passat ho va expressar amb aquestes paraules: «la imatge està presa de la vida vegetal. Els fruits és el que es recull al final de les branques, provinents d’una saba vigorosa, i amb els quals ens delectem, és el que recol·lectem d’un camp sembrat i cultivat».
Aquesta temàtica té el seu origen en la carta als Gàlates, on sant Pau enumera una sèrie d’actituds que constitueixen la manifestació perceptible d’una existència conduïda per l’Esperit: «El fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix» (Ga 5,22-23). En altres cartes, encara que no empre l’expressió «fruit de l’Esperit», trobem llistes d’actituds que són també signe de l’acció interior de la Gràcia en el creient i que, per tant, es refereixen a la mateixa realitat: «els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat» (Ef 5,9); «Tu, home de Déu… busca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa» (1Tim 6,11); «El Regne de Déu és justícia, pau i el goig en l’Esperit Sant» (Rm 14,17; cf. 15,13); «constants en l’honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, la presència de l’Esperit Sant, l’amor no fingit; la veritat que anunciem i el poder de Déu» (2Co 6,6-7).
En el Sermó de la Muntanya, el Senyor ens va donar un criteri per a examinar-nos a nosaltres mateixos i discernir si som deixebles seus de veritat: «Pels seus fruits els coneixereu… tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits roïns, ni un arbre danyat donar fruits bons… Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu» (Mt 7,16-20). Els fruits als quals es refereix no són el ràpid èxit pastoral, ni una posició privilegiada dels cristians en el món, sinó aquestes actituds que són expressió d’una autèntica vida cristiana, que pot aportar quelcom nou al nostre món.
Encara que originalment la carta als Gàlates empra l’expressió «el fruit de l’Esperit» (en singular), en moltes traduccions i en obres d’espiritualitat es parla de «els fruits de l’Esperit». Les dues expressions tenen quelcom de vertader: si parlem dels fruits de l’Esperit estem indicant que la vida cristiana no es redueix a una única actitud, sinó que és un conjunt de disposicions interiors que engloben totes les dimensions de l’existència. En expressar-ho en singular estem dient que totes elles provenen d’una mateixa font (l’Esperit Sant) i que estan tan interconnectades que no poden donar-se unes sense les altres: no hi ha amor autèntic, per exemple, si no es viu amb alegria o si no és pacient o bondadós.
