Data: 17 d’abril de 2022
Al·leluia! Crist ha ressuscitat. Jesús viu i és al nostre costat. Tal com van fer els primers deixebles, anem a trobar Jesús i anunciem als nostres germans que Crist ha vençut la mort.
Ahir vam celebrar la Vetlla Pascual. Aquesta és la celebració de l’Eucaristia més important de tot l’any, perquè hi commemorem de manera especial el memorial del misteri pasqual de Crist.
La paraula memorial l’associem a la memòria. La memòria és la facultat per mitjà de la qual retenim i recordem fets passats. Gràcies a la memòria, podem fer que el passat es faci present al nostre esperit. Tot i això, el memorial, en sentit bíblic, no és el simple record d’un esdeveniment que ja ha passat. A través del memorial, els esdeveniments es fan presents i els vivim.
Així, per exemple, el poble jueu, cada vegada que celebra la Pasqua, torna a viure que Déu el va alliberar de l’esclavitud. La nit de Pasqua és la nit en què el Senyor va vetllar per treure’ls de la terra d’Egipte (cf. Ex 12,42). Durant el sopar de Pasqua, els jueus fan presents a la seva vida els esdeveniments que es narren al llibre de l’Èxode. Amb això expressen que, de generació en generació, Déu continua estant al seu costat i que vol alliberar-los. El poder alliberador de Déu continua actuant avui.
Els cristians celebrem a cada Eucaristia el memorial de la Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió de Crist. Gràcies al sagrament de l’Eucaristia ens convertim en contemporanis d’aquells esdeveniments que van tenir lloc fa més de dos mil anys. Avui Déu segueix donant-nos la força per respondre a l’odi amb amor, per vèncer el mal, per superar la por de la mort. Déu segueix avui regalant la vida eterna i la futura resurrecció.
Així, quan llegim durant la missa l’episodi de Zaqueu, revivim el que va passar en aquell temps. D’aquesta manera, quan Jesús diu a Zaqueu que vol quedar-se a casa seva (cf. Lc 19,5), podem escoltar la veu del Senyor que truca a la porta del nostre cor i diu aquestes paraules: «Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi» (Ap 3,20).
L’Eucaristia és el sagrament de l’amor, perquè en ella Crist torna a lliurar la seva vida per nosaltres. I ningú no té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics (cf. Jn 15,13). El Ressuscitat es fa present a cada Eucaristia per renovar la nostra vida i convertir-nos en testimonis de la fe i forjadors d’esperança i solidaritat.
Tant de bo que en aquest temps pasqual trobem alguns moments per estar sols amb el Senyor. Ens pot ajudar una bonica recomanació de santa Teresa de Jesús: «Mireu-lo ressuscitat; que només imaginar com va sortir del sepulcre us alegrarà» (Camí de perfecció [V] 26,4).
Benvolguts germans i germanes, alegrem-nos. No tinguem por. Proclamem que la mort ha estat vençuda per l’amor i la vida ressuscitada. Estimem els nostres germans com ell ens estima, donant la vida.
