Data: 20 de desembre de 2020
L’essència del Nadal consisteix a celebrar i compartir en família el naixement de Jesús. Lamentablement, ens pot passar que, enlluernats pel consumisme, oblidem aquesta essència.
El Nadal pot esdevenir una cosa molt diferent: una aglomeració confusa de compres i vendes, embolicar i desembolicar regals per satisfer il·lusions efímeres. El Nadal arriba embolcallat d’un soroll constant que ens allunya del silenci interior que tots necessitem per celebrar la vinguda de Crist.
Els pobres, que viuen en la misèria, de vegades al carrer o en habitatges sense condicions, o aquells que estan sols i malalts, poden arribar a viure la llum del Nadal com un malson. Envoltats d’abundància a la qual no poden accedir, se senten encara més pobres i estigmatitzats, senten el fred de l’hivern al cos i al cor.
Jesús també va néixer en la misèria i en la soledat, en un pessebre brut i pudent. Jesús va venir com a Redemptor pobre; es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa (cf. 2Co 8,9). No va ambicionar res, no es va aferrar a cap bé material. Es va fer pobre per amor a tu i a mi, per amor a tots els que ens envolten. Podia haver triat la riquesa o el poder dels homes, però va triar néixer pobre. Va triar la debilitat i la dependència. Va triar els indigents, els indefensos, els empobrits, els abandonats, els malalts, els migrants, els que passen gana, els expulsats de la societat… Jesús sempre va ser amb ells. Jesús ens mostra com Déu sent debilitat per tot aquell que se sent fràgil, pobre, exclòs…
En efecte, el rostre de Déu que Jesús ens revela és el d’un Pare generós que ofereix esperança als que no tenen res. Per això és el Déu dels pobres, perquè ha fet una opció preferencial per ells. Els va convertir en fills predilectes. Déu coneix les seves penes, els pren en les seves mans i els torna el valor, la força i la dignitat. ¡Que bo i necessari és reconèixer les nostres pobreses i fragilitats!
Potser, si recordéssim que els pobres estan fets a imatge i semblança de Déu no patirien el nostre menyspreu ni el de la societat. Per això, Jesús els defensa i es posa al seu costat. I així ens està ajudant a apropar-nos a Déu a través dels pobres.
Fa anys, en moltes llars es compartia el dinar de Nadal amb un pobre. Posar un plat més a les nostres taules nadalenques podria ser un entranyable regal de Nadal que podríem fer i fer-nos, perquè la immensa satisfacció d’oferir i rebre és mútua. Donar la mà i acollir els més necessitats per Nadal i durant tot l’any és, sens dubte, el regal més valuós que podem fer i és també la porta a la vida eterna (cf. Mt 25,31-46).
Benvolguts germans i germanes, us desitjo un sant Nadal en família. Aquest any el viurem en unes complexes circumstàncies com a conseqüència de la pandèmia que ens flagel·la. Enmig del dolor, celebrem el Nadal, revivim el misteri d’un Déu que s’ha fet un de nosaltres per mostrar-nos la seva tendresa i el seu amor. L’autèntic Nadal és i serà sempre font d’esperança.
