Data: 27 de setembre de 2026
El perdó no és només important per a cada persona, sinó que és clau per a la renovació d’una societat. Els cristians podem mostrar a la societat el camí del perdó, que fa possible interrompre l’espiral d’odi i venjança, i donar pas a una nova manera de relacionar-se amb els altres.
És un desafiament molt gran, però la veritable pau només és possible si es difon la cultura del perdó i la reconciliació. El bisbe anglicà Desmond Tutu, que va lluitar contra l’apartheid a Sud-àfrica, va sintetitzar aquest camí en un eslògan: “no hi ha futur sense perdó” (No future without forgiveness). Certament, és un camí poc freqüentat, però possible: “es tracta d’un recorregut llarg i difícil, però no impossible”, recorda el Compendi de Doctrina Social (n. 517).
La cultura del perdó s’ha d’estendre a tots els nivells de la societat. Assistim a una gran crispació en el món de la política. Molts polítics menteixen sense escrúpols i, emparant-se en la defensa d’alguns valors, sembren desconfiança. Amb freqüència s’utilitza el mecanisme polític d’exasperar, exacerbar i polaritzar, recorrent a l’estratègia de ridiculitzar a l’altre (cf. FT 15). En el món de la política sembla que confessar haver actuat malament és una debilitat. Ningú es penedeix de res i, per descomptat, ningú demana perdó, encara que amb lleis i mesures injustes s’hagi causat mal a moltes persones o s’hagi deixat de protegir els més vulnerables.
També en l’àmbit de les xarxes socials descobrim una gran agressivitat. L’anonimat que proporciona la moderna tecnologia afavoreix els insults i les desqualificacions. D’aquesta agressivitat no n’estan exempts alguns mitjans catòlics, que promouen la calúmnia i la difamació contra els que no pensen com ells. Se simplifica la realitat i es deformen els missatges per incitar els ànims i provocar reaccions viscerals. Tampoc en aquest món ningú no reconeix els seus excessos ni demana perdó. Però sense això és impossible establir relacions autèntiques, que són la base d’una societat lliure i justa.
Tanmateix és essencial integrar el perdó en la convivència amb els altres i en la vida de les nostres famílies. Amb freqüència repetia el papa Francesc que hi ha tres paraules clau per a una sana vida familiar: “permís”, “gràcies” i “perdó”. Encara que aquesta última sigui difícil de pronunciar, sempre cal repetir-la, reconeixent les equivocacions i demanant disculpes.
Hem d’apostar, doncs, per una cultura de la reconciliació i el perdó, en què no sigui estrany reconèixer els propis excessos i errors i demanar perdó als altres. A través de la reconciliació, les persones poden superar l’odi, la violència i les divisions, cosa que obre el camí per a una nova manera de conviure basada en la solidaritat i el respecte mutu.
(Cf. “El perdó, una necessitat del nostre món”)
