Data: 6 de novembre de 2022
Estimats germans:
Amb el terme “primer anunci” es fa referència a la proclamació del nucli de la fe cristiana, adreçada tant a qui està allunyat de la fe com als mateixos creients. Per parlar d’aquest primer anunci, de vegades es fa servir la paraula grega “kerigma”, que significa “pregó” o “proclamació” i que trobem als evangelis sinòptics i a sant Pau. El papa Francesc ha insistit molt que el primer anunci o kerigma ha d’ocupar el centre de tota l’acció evangelitzadora i ha subratllat que sempre ha de ser el primer, no només perquè és el que s’escolta en primer lloc, sinó perquè és l’anunci principal, que mai pot ser abandonat. “No hi ha res més sòlid, més profund, més segur, més dens i més savi que aquest anunci” (EG 165).
El nucli del kerigma o primer anunci és la proclamació de Jesucrist, que el papa Francesc resumeix amb aquestes paraules: “Jesucrist t’estima, va donar la seva vida per salvar-te, i ara viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te” (EG 164). A l’Exhortació “Christus vivit ”, dirigida especialment als joves, parla de “tres grans veritats que tots necessitem escoltar sempre, una vegada i una altra”: Déu t’estima, Crist et salva, Ell viu! (ChV 111).
Aquesta veritat ha de ser anunciada com una bona notícia per a l’home i com una crida. L’anunci de Jesucrist sempre ha de ser provocador, és a dir, ha d’interpel·lar qui l’escolta i convidar-lo a donar una resposta. L’objectiu de l’anunci no és incrementar els coneixements de ningú, sinó convidar a la trobada personal amb Jesucrist, que és viu, i a descobrir la salvació que Ell ofereix.
El primer anunci s’adreça a qui no creu o s’ha allunyat de la fe, per convidar-lo a la trobada amb el Ressuscitat i proposar-li viure l’alegria de la fe, però també s’adreça al creient, que necessita alimentar la vida en la relació amb Crist. A uns i altres cal repetir: “Crist viu, deixa’t trobar per Ell, deixa’t salvar per Ell” (ChV 124-129).
A l’Exhortació “Evangelii Gaudium” el Papa ens dona algunes pistes de com cal fer aquest “primer anunci”. Podem resumir-les així: “que expressi l’amor salvífic de Déu previ a l’obligació moral i religiosa, que no imposi la veritat i que apel·li a la llibertat, que posseeixi unes notes d’alegria, estímul, vitalitat, i una integralitat harmoniosa que no redueixi la predicació a unes poques doctrines de vegades més filosòfiques que evangèliques” (EG 165).
Cada membre de l´Església és responsable d´anunciar Crist. No podem postergar el compromís de fer aquest primer anunci en diàleg amb les persones del nostre entorn, a les nostres famílies, a les catequesis, a l’escola i en tot moment. Perquè “és l’anunci principal, aquell que sempre cal tornar a escoltar de diverses maneres i aquell que sempre cal tornar a anunciar de totes maneres al llarg de la catequesi, en totes les seves etapes i moments” (EG 164).
