Data: 24 de desembre de 2023
L’any 1223, Francesc d’Assís, retornant de Roma, on hagué de lliurar diverses «batalles» per l’aprovació de la regla de l’orde religiós que havia nascut entorn d’ell, va fer el primer pessebre de la història. Malgrat les dificultats i els desencisos que va tenir en els tràmits curials,
Francesc es mantingué sempre en l’actitud pròpia del bon cristià: l’obediència. Aquesta mateixa virtut li feu demanar al sant pare Honori III el permís per a celebrar la Nit de Nadal amb un esclat especial i segons les seves idees personals; permís que li fou atorgat, potser en compensació per les negatives que havia rebut en les gestions per a l’aprovació de la regla.
El lloc que el sant d’Assís va escollir fou la població de Greccio (a l’alt Laci italià), on un senyor del lloc li donà una muntanya coberta de boix. Prop de la muralla de la vila, Francesc havia fundat un petit eremitori, utilitzant com a habitacle una de les grutes que oferia la natura. Aquesta fou transformada en capella, on va demanar que s’instal·lés una menjadora generosament proveïda de palla. Van seguir el bou i l’ase, testimonis exigits per la tradició. A mitjanit les torxes es van encendre i la gent de l’entorn venia de totes bandes entremig dels arbres, amb el brandó a les mans, de tal manera que les senderes de la muntanya palpitaven com rierols de llum. Un prevere havia vingut per dir la missa, que fou celebrada sobre la menjadora esdevinguda bressol, el «pessebre» per a nosaltres. Fou Francesc, revestit de la dalmàtica de diaca, qui va llegir l’evangeli de la Nativitat de nostre Senyor Jesucrist.
La multitud, meravellada per la redescoberta del gran misteri, seguia amb atenció els detalls més petits de la cerimònia i molts van creure que veien sant Francesc tenint als seus braços l’Infant envoltat de raigs de llum. No sabem si foren els ulls o els cors els qui van tenir aquella visió. Però el que sí que és cert és que solament es pot viure de veritat el Nadal amb una mirada d’infant i amb un cor de pobre. Aquella nit va ser d’una dolçor excepcional, difícil d’oblidar. Els cants de joia i els llums s’estengueren per tot aquell bosc. Així fou aquella missa de mitjanit, amb el primer pessebre de la història, plena de la pietat, amarada de simplicitat i bellesa, que sols un Francesc d’Assís podia fer realitat. Que, vuit cents anys després, també tots nosaltres, entorn del nostre pessebre, puguem experimentar la gràcia divina que en aquest Nadal es vol vessar en els nostres cors!
