Data: 19 de novembre de 2023

Benvolguts germans,

La primera part de la Síntesi dels treballs del Sínode dels Bisbes porta per títol “El rostre d’una Església sinodal”. Allí s’explica què és la sinodalitat: caminar junts tots els cristians en comunió amb Crist cap al Regne i units a tota la humanitat. Un fruit de la vivència de la sinodalitat és el creixement de la consciència de ser poble de Déu, on tothom és portador de la dignitat rebuda pel baptisme i on tothom se sent corresponsable de la missió d’anunciar l’Evangeli, cadascú des de la seva pròpia vocació i amb els carismes que ha rebut. Tots els batejats hem rebut la unció de l’Esperit Sant i, per això, tots tenim com un instint orientat vers la veritat de l’Evangeli, que tècnicament s’anomena “sensus fidei” (sentit de la fe), amb el qual es reconeix allò que és conforme a la veritat de la fe.

Una Església sinodal és una Església que escolta, que és casa oberta que acull, que és propera a les persones i acompanya tothom, inclosos aquells que, per qualsevol raó, s’han sentit ferits per l’Església. El model és Jesús, que acull amb singularitat cada persona, sense deixar-se portar per prejudicis ni etiquetes. La sinodalitat és, sobretot, una actitud, un tarannà. El gran repte que tenim és que aquesta manera de ser vagi penetrant tota la nostra acció pastoral i arribi a tots, tant als ministres ordenats com al conjunt dels fidels.

Ara bé, perquè tot això no sigui només una renovació externa sinó que assoleixi el nucli de l’Església, cal reafirmar que en aquest procés la primacia la té la gràcia de Déu. La comunió entre nosaltres i l’impuls a la missió no són fruit dels nostres esforços, sinó obra de l’Esperit Sant, que actua en nosaltres. A més, la perspectiva espiritual –la mirada de la fe- ens permet reconèixer en la trobada amb els altres una forma autèntica de trobada amb Déu. Davant l’altre, sempre ens hem de treure les sandàlies, perquè cada ésser humà és com terra sagrada.

Creiem que una Església sinodal serà també una llum que brillarà en el nostre món, tan propens a l’individualisme, al populisme que divideix i a una globalització que homogeneïtza. En aquest sentit, la sinodalitat és una manera de ser i actuar realment alternativa a aquesta manera actual de pensar, perquè sap integrar la pluralitat i la respecta.