Data: 23 d’agost de 2026
Si no experimentem el perdó de Déu, serem incapaços de perdonar. És bo sentir en nosaltres el perdó i la misericòrdia de Déu, saber que hem estat perdonats. Per això el Senyor ens va deixar un sagrament, anomenat de la reconciliació o del perdó. Segons el quart evangeli, el mateix dia de Pasqua el Senyor es va presentar als deixebles i els va regalar el do de perdonar en nom seu: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó” (Jn 20, 22-23). L’Església, per mitjà dels preveres, continua exercint aquest ministeri admirable del perdó.
El papa Francesc subratllava que “la Reconciliació sacramental no és només una bella oportunitat espiritual, sinó que representa un pas decisiu, essencial i irrenunciable per al camí de fe de cadascú. En ella permetem que el Senyor destrueixi els nostres pecats, que guareixi els nostres cors, que ens aixequi i ens abraci, que ens mostri el seu rostre tendre i compassiu. No hi ha millor manera de conèixer Déu que deixant-nos reconciliar amb Ell (cf. 2 Co 5,20), assaborint el seu perdó” (Butlla Spes non confundit, 23). La confessió sacramental ens porta l’alegria de ser curats i la bellesa de ser perdonats. Constitueix un germen de felicitat, perquè conté un inici de llibertat i ens permet començar de nou a combatre el mal. El nostre cor s’omple de pau i serenitat quan escoltem: “Els teus pecats et són perdonats” (cf. Mt 9, 2; Lc 7, 48).
A Déu no li ocultem res. Davant d’Ell podem presentar els nostres errors, les nostres misèries i frustracions, tot allò amb què li hem donat l’esquena, ofenent-lo directament o perjudicant a algun dels germans. Si estem penedits, si desitgem de debò ser-li fidels, llavors sentim el seu perdó, que restaura la pau en la nostra ànima i que guareix les nostres ferides.
És bo que aprenguem a donar les gràcies a Déu pel seu perdó. Hi ha alguns salms que ens ajuden a fer-ho. Quan sentim l’amor i la tendresa de Déu que ens perdona, podem dir: “Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia” (Sl 103, 3); “vos m’heu perdonat la culpa comesa” (Sl 32, 5).
Potser ens hem acostumat massa al perdó de Déu; ho donem per descomptat i no ho gaudim. Per això seria bo deixar-nos sorprendre per aquest perdó, gaudir-ne com d’una cosa extraordinària. Si així ho fem, trobarem forces per perdonar els altres.
(Cf. “El perdó, una necessitat del nostre món”, en J. M. ROMAGUERA – M. GUARCH (eds), Encendre l’esperança. Dotze pistes per a un gran repte, CPL, Barcelona 2025)
