Data: 11 d’octubre de 2020
El sant rosari és una pregària que el poble cristià que l’ha feta seva d’una manera senzilla. Van passant les generacions, i aquesta pregària va trobant persones que descobreixen en ella una manera senzilla d’oració; la qual és profunda i, al mateix temps, fàcil de realitzar. Impressiona de veure com, entre els joves que viuen la fe cristiana com a relació amb el Déu vivent, el sant rosari és una de les seves pregàries predilectes. La seva característica de repetició, posant la mirada en els misteris de la vida de Jesús, acompanyats de Maria, la mare del Senyor, no és pas cap destorb per a la pregària, sinó, al contrari, ajut per al trobament amb Déu.
L’Església, per la boca dels sants pares, sempre ha tingut amb gran estima aquesta pregària mariana del sant rosari. Podem recordar, en la història més recent, com sant Joan Pau II no solament va escriure una carta apostòlica, RosariumvirginisMariae, sinó que va introduir els misteris de llum i va afegir a la lletania lauretana, la invocació mariana: mare de la família. El mes de juliol passat el papa Francesc va afegir també a les lletanies del sant Rosari les invocacions marianes: Mare de misericòrdia, Mare de l’esperança i Consol dels emigrants. El que l’Església i la humanitat estem vivint tenen ressò en la pregària del rosari de la Mare de Déu.
Estem en el mes d’octubre, un mes dedicat al sant rosari en la devoció popular. I és aquesta una bona ocasió per a redescobrir la profunditat d’aquesta pregària eminentment cristològica: contemplar els misteris de la vida de Jesús, amb els ulls i el cor de Maria. A més, com ens ensenyava sant Joan Pau II: «El rosari és una pregària que, per la seva naturalesa, s’orienta a la pau, pel fet mateix que consisteix en la contemplació de Crist, Princep de la pau i la nostra pau (Ef 2,14)» (RVM, 40). Necessitem la pau, en aquests moments en què tantes realitats poden desestabilitzar el nostre cor. No sols per la pandèmia, sinó per la manca d’unitat de resposta i acció dels estaments polítics, enfront de la situació d’emergència social que estem sofrint. Encomanar-nos els uns als altres a la intercessió de Maria, Mare de misericòrdia i d’esperança, ens aporta confiança i pau; i, al mateix temps, ens fa sortir de les nostres pors i egoismes i ens fa cercar els germans, vencent la indiferència. A ella li encomanem els emigrants, germans nostres, que hem d’acollir, atendre, promocionar i integrar.
