Data: 28 de gener de 2024
Aquest any 2024 s’escauen dues commemoracions significatives del nostre Seminari Conciliar: 275 anys de la seva institució i el 75è aniversari de la inauguració de l’actual edifici. Aquestes efemèrides ens aboquen a valorar aquesta entitat eclesial, tan important per al nostre bisbat: tenim en compte el passat del Seminari Diocesà, hem d’agrair el seu present i mirar el futur amb esperança.
Tots els seminaris posseeixen el títol de «conciliars», perquè tenen el seu origen en el concili de Trento, que va veure necessari que els futurs sacerdots rebessin una formació adequada, tant intel·lectual, com humana i pastoral. Aquest concili se celebrà en el segle XVI; però, donada la presència a Vic d’una institució de rang universitari que era capaç d’exercir les funcions que demanava el tridentí, no fou fins a l’any 1749 que es creà el Seminari Conciliar. L’increment del nombre de seminaristes —perquè la Santa Seu demanava acollir els més jovenets— i la intensa religiositat de la postguerra civil —anys quaranta del segle passat— van fer necessari cercar un altre lloc on construir un nou edifici. Certament que el Seminari ha donat grans fruits a favor de l’Església i la societat.
En el present no hi ha tantes vocacions ni tampoc religiositat com en temps passats. Però tenim Seminari Diocesà! En aquests moments són quatre els nois que s’estan preparant per a ser cridats un dia, si Déu vol, a rebre el sacerdoci apostòlic al servei del poble de Déu. Són oriünds de Colòmbia, i la seva relació amb Vic és el resultat d’una presència de servei senzill i caritatiu de les Josefines de la Caritat en aquelles terres; una petita llavor que ha donat, per la providència divina, aquest fruit per a la nostra diòcesi. L’edifici del Seminari, per la seva banda, continua la seva funció de servei eclesial i social.
El futur del Seminari, al meu entendre, resta expressat en la reforma que s’està realitzant a l’església de l’edifici. Han passat seixanta anys des que el treball de la diòcesi, personificat en els bisbes Joan Perelló i Ramon Masnou, va fer possible que el nou Seminari tingués la seva església. L’encàrrec fet al Centro Alletti de Roma ha fet possible que tot el potencial d’aquest temple expressi, encara més, la bellesa de la fe cristiana. Ja sabem prou on rau la formosor de la nostra creença: en el rostre de Crist. Ell, i solament ell, és el futur de la nostra Església, i, en aquesta, del nostre Seminari Diocesà.
