Data: 13 de setembre de 2026
Dilluns vinent celebrarem la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. Aquest dia, els cristians recordem que Déu ens estima tant que, per salvar-nos, va enviar el seu Fill, que va morir per nosaltres a la Creu. Jesucrist va donar la seva vida per nosaltres perquè tot aquell qui cregui en Ell no mori, sinó que tingui vida eterna (cf. Jn 3,15).
La creu, tal com llegim en la litúrgia baptismal, és el «signe de Crist Salvador», de l’amor de Déu per cadascun de nosaltres. Déu Pare va permetre la tortura i la crucifixió del seu Fill, perquè sabia que d’aquell acte d’amor immens en trauria un bé més gran.
La creu és un símbol ben conegut en la nostra societat. Estic segur que molts de vosaltres haureu vist esportistes que se senyen abans d’entrar al terreny de joc. De fet, l’entrenador de la selecció espanyola de futbol i alguns dels seus jugadors han reconegut davant dels mitjans de comunicació que tenir fe els ha ajudat davant les dificultats.
Els cristians tenim molt present durant tota la nostra vida el símbol de la creu. Ens acompanya des del naixement fins a la mort. Així, per exemple, en el ritual del sagrament del Baptisme, el celebrant fa una creu al front de qui ha de ser batejat. També la rebem en el sagrament de la unció, quan necessitem que Déu ens doni forces per afrontar les malalties amb pau i coratge.
Aquesta festa pot ser una bona ocasió per recordar alguns moments especials en què els cristians acostumem a fer aquest gest. Així, quan ens senyem, donem gràcies a Déu pel nou dia que comença en iniciar la pregària del matí. També ens senyem quan iniciem l’Eucaristia i, just abans de proclamar el text de l’Evangeli, el celebrant fa una creu sobre el llibre. Després, tota l’assemblea fa tres petites creus: una al front, una altra als llavis i l’última al pit. Ens posem en presència de Déu i li demanem que la seva Paraula, que llegirem i escoltarem, penetri en la nostra ment i travessi el nostre cor; li demanem que siguem capaços d’anunciar-la amb passió als nostres germans.
El lliurament per amor de Jesús a la Creu ens mostra l’amor immens de Déu per tota la humanitat. Simbolitza la victòria de Crist sobre el pecat i la mort. La mort no és el final, sinó un pas del viatge cap a l’eternitat. Morim, però ressuscitarem. Jesús, que és el camí, la veritat i la vida, ens recorda que el camí per assolir la vida plena passa, necessàriament, pel misteri de la Creu. Això és el que expressa un himne compost al segle VI per Venanci Fortunat, bisbe de Poitiers: «O Crux, ave, spes unica» (salve, oh Creu, única esperança).
Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu que ens ensenyi a seguir Jesús durant el camí de la vida i davant les dificultats que se’ns presentin. Mentre puguem, siguem com Simó de Cirene, que va ajudar Jesús a portar la creu camí del Calvari. Ajudem també els nostres germans més vulnerables a fer-los la vida més suportable, a alleujar amb amor el pes de la seva creu.
