Benvolguts germans i germanes, Estem vivint els dies sants que ens inviten a meditar els esdeveniments centrals de la nostra redempció, el nucli essencial de la nostra fe. Demà comença el Tridu pasqual, fulcre de tot lany litúrgic, en el qual estem cridats al silenci i a la pregària per a contemplar el misteri de la passió, mort i resurrecció del Senyor. En les homilies, els Pares sovint fan referència a aquests dies que, com explica sant Atanasi en una de les seves Cartes pasquals, ens introdueixen «en el temps que ens fa conèixer un nou inici, el dia de la santa Pasqua, en el qual el Senyor es va immolar» (Carta 5,1-2). Us exhorto, per tant, a viure intensament aquests dies, a fi que orientin decididament la vida de cadascú a ladhesió generosa i convençuda a Crist, mort i ressuscitat per nosaltres. En la santa missa crismal, preludi matutí del Dijous Sant, es reuniran demà al matí els preveres amb el seu bisbe. Durant una significativa celebració eucarística, que habitualment té lloc a les catedrals diocesanes, es beneiran loli dels malalts, dels catecúmens i el crisma. A més, el bisbe i els preveres renovaran les promeses sacerdotals que van pronunciar el dia de la seva ordenació. Aquest any, aquest gest assumeix un relleu molt especial, perquè se situa en làmbit de lAny Sacerdotal que vaig convocar per a commemorar el 150è aniversari de la mort del sant Rector dArs. Vull repetir a tots els sacerdots el desig que vaig formular en la conclusió de la carta de convocatòria: «A exemple del sant Rector dArs, deixeu-vos conquerir per Crist i sereu també vosaltres, en el món davui, missatgers desperança, de reconciliació i de pau.» Demà al vespre celebrarem el moment de la institució de leucaristia. Lapòstol sant Pau, escrivint als Corintis, confirmava els primers cristians en la veritat del misteri eucarístic, comunicant-los ell mateix el que havia après: «Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué lacció de gràcies, el partí i digué: Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial» (1Co 11,23-25). Aquestes paraules manifesten amb claredat la intenció de Crist: sota les espècies del pa i del vi ell es fa present de manera real amb el seu cos entregat i amb la seva sang vessada com a sacrifici de la Nova Aliança. Al mateix temps, constitueix els Apòstols i els seus successors ministres daquest sagrament, que entrega a la seva Església com a prova suprema del seu amor. A més, amb un ritu suggestiu, recordarem el gest de Jesús, que renta els peus als Apòstols (cf. Jn 13,1-25). Aquest acte es converteix per a levangelista en la representació de tota la vida de Jesús i revela el seu amor fins a lextrem, un amor infinit, capaç dhabilitar lhome per a la comunió amb Déu i fer-lo lliure. Al final de la litúrgia del Dijous Sant lEsglésia reserva el Santíssim Sagrament en un lloc adequadament preparat, que representa la soledat de Getsemaní i langoixa mortal de Jesús. Davant leucaristia, els fidels contemplen Jesús en lhora de la seva soledat i preguen perquè cessin totes les soledats del món. Aquest camí litúrgic és, tanmateix, una invitació a cercar la trobada íntima amb el Senyor en la pregària, a reconèixer Jesús entre els que estan sols, a vetllar amb ell i a saber-lo proclamar llum de la pròpia vida. El Divendres Sant farem memòria de la passió i de la mort del Senyor. Jesús va voler oferir la seva vida com a sacrifici per al perdó dels pecats de la humanitat, elegint per a aquest fi la mort més cruel i humiliant: la crucifixió. Hi ha una connexió inseparable entre lúltima sopar i la mort de Jesús. En la primera, Jesús entrega el seu cos i la seva sang, o sigui, la seva existència terrenal, sentrega a ell mateix, anticipant la seva mort i transformant-la en acte damor. Així, la mort, que per naturalesa és el fi, la destrucció de tota relació, queda transformada per ell en acte de comunicació dell, instrument de Salvació i proclamació de la victòria de lamor. Daquesta manera, Jesús es converteix en la clau per a comprendre lúltim sopar, que és anticipació de la transformació de la mort violenta en sacrifici voluntari, en acte damor que redimeix i salva al món. El Dissabte Sant es caracteritza per un gran silenci. Les Esglésies estan despullades i no se celebren litúrgies particulars. En aquest temps despera i desperança els creients són invitats a la pregària, a la reflexió, a la conversió, també a través del sagrament de la reconciliació, per a poder participar, íntimament renovats, en la celebració de la Pasqua. La nit del Dissabte Sant, durant la solemne vetlla pasqual, «mare de totes les vetlles», aquest silenci es trenca amb el cant de lal·leluia, que anuncia la resurrecció de Crist i proclama la victòria de la llum sobre les tenebres, de la vida sobre la mort. LEsglésia gaudirà en la trobada amb el seu Senyor, entrant al dia de la Pasqua que el Senyor inaugura en ressuscitar dentre els morts. Benvolguts germans i germanes, disposem-nos a viure intensament aquest Tridu sacre ja imminent per a estar cada cop més profundament inserits en el misteri de Crist, mort i ressuscitat per nosaltres. Que ens acompanyi en aquest itinerari espiritual la Mare de Déu santíssima. Que ella, que va seguir Jesús en la seva passió i va estar present al peu de la creu, ens introdueixi en el misteri pasqual, perquè experimentem lalegria i la pau de Crist ressuscitat. Amb aquests sentiments, des dara us desitjo de cor una santa Pasqua a tots, felicitació que estenc a les vostres comunitats i a tots els vostres éssers estimats.
